Els 'boomers' no tenen teràpia
BarcelonaEl més semblant al grup de protagonistes d'Estamos todos de puta madre (novel·la de Daryl Gregory, a l'editorial Gigamesh, col·l. Breve, 2020) és la Patrulla-X. Ho ha deixat ben clar l'il·lustrador a la tapa del llibre (totes les il·lustracions són de l'historietista Luis Bustos, que ha dibuixat ¡García! i l'adaptació de Fariña, entre altres títols).
En aquesta novel·la, però, no es tracta d'un escamot de superherois sinó d'un grup de teràpia. Un grapat de joves turmentats per les seves vivències paranormals, i pels estigmes resultants, que envolten un senyor en cadira de rodes, encara més sofert. Tot i que, en aquest cas, a qui veritablement envolta tothom és a la terapeuta, posseïdora del darrer dels secrets del llibre.
Les llòbregues teranyines que es van esmentant in crescendo al llarg del relat, i que així mateix han estat represes per l'il·lustrador, es converteixen en l'antítesi dels protagonistes, de la mateixa manera que l'individu s'oposa violentament al grup, i tal com Spiderman és tot el contrari dels X-Men. Si més no, es tracta de dos registres literaris que obeeixen a psicologies divergents. Spiderman és el monòleg (i encara ho serà més Silver Surfer, pur Joyce, paradís del monòleg interior). Com tot adolescent, Peter Parker és molt Hamlet. Els X-Men, per la seva banda, signifiquen la coralitat. I d'aquesta manera assoleixen la condició de tragèdia grega, ja que, al cap i a la fi, són el cor de veus que plora per les trapelleries del perniciós déu Magneto.
El novel·lista Daryl Gregory és un boomer de Chicago (crec que ho puc dir així, donat que jo soc un boomer de Sant Adrià de Besòs, que si fa no fa...). Per generació, molts i moltes estem fets amb tots aquests materials culturals, els quals bateguen sota tot allò que ens agrada.
Daryl Gregory és escriptor de gènere, però no li agrada gaire aquesta etiqueta. És el que passa quan la ciència-ficció o el terror deixen de ser una manera de guanyar-se la vida i es transformen en una manera d'escriure.
Aquest llibre ens parla de com els monstres volen convertir-nos en monstres a imatge i semblança seva, com si fossin déus. I de com l'ésser humà es rebel·la contra qualsevol poder extrahumà. I així, és quan més monstres ens creiem que veritablement som de carn i ossos. I també ens diu aquest llibre què no hi ha cap mena de teràpia per als boomers.
