La bossa que ha fet caure el govern sud-coreà

La ja ex primera dama de Corea del Sud, Kim Keon-hee, ha estat assenyalada com una de les principals responsables de la recent crisi política del país, que ha portat el seu marit, Yoon Suk-yeol, a perdre la presidència. El detonant va ser quan, el 2022, suposadament ella va acceptar com a regal una bossa de mà Lady Dior de 2.200 euros, violant la llei anticorrupció que prohibeix als càrrecs públics acceptar regals d’un valor superior a 750 dòlars. Un fet que xoca frontalment amb les intencions programàtiques del seu marit, d’acabar amb la corrupció política del país. Amb aquest episodi, la icònica bossa Lady Dior ha afegit un nou capítol a la seva ja curiosa història.

La Lady Dior forma part de l’exclusiva família de bosses estatus, una tipologia integrada per aquelles que neixen com una bossa de tantes, però que, emulant els peons dels escacs, acaben creuant el taulell per convertir-se en una peça de gran valor. Això, com amb els peons, passa en comptades ocasions, quan la bossa atresora una èpica històrica i un disseny novador, que la fan ser reconeguda i valorada com a icona pel sector de la moda. Però el toc de gràcia definitiu ve de les celebritats, quan la bossa estatus és apadrinada per una persona d’inqüestionable reconeixement, que accepta que el seu nom designi també la bossa. Una de les estratègies més efectives i econòmiques, amb una famosa encantada amb aquest honor i una marca que gaudeix d’una propagada gratuïta de per vida. La bossa Matelassé de Chanel 2.55 és la bossa estatus per excel·lència, però n’hi ha d’altres que la segueixen de ben a prop, com la Jackie (Jackie Onassis) de Gucci, la Birkin (Jane Birkin) i la Kelly (Grace Kelly) d’Hermès i, evidentment també, la Lady Dior, associada indefectiblement a Lady Di.

El setembre de 1995, la primera dama de França, Bernadette Chirac, va demanar a la casa Dior, llavors regentada per Gianfranco Ferré, que dissenyés una bossa exclusiva per regalar-la a Diana de Gal·les, arran d’una visita a París. El resultat va ser una bossa de cuir negra batejada amb el nom de Chouchou, amb una forma quadrada amb nanses arrodonides i una superfície encoixinada recoberta tota ella amb un característic joc geomètric. Un motiu en què, si ens hi fixem, reconeixerem un enreixat de cistelleria, que és el mateix del de les cadires Napoleó III on seien les dones de l’elit social parisenca en les primeres desfilades de la casa Dior. I, finalment, quatre penjolls daurats corresponents a les quatre lletres del nom de la firma: Dior.

Des de llavors, aquesta bossa ha acompanyat Lady Di en múltiples ocasions i ha donat peu a fotografies que han engreixat la mitomania de la bossa, com quan sostenia un nen malalt a l’hospital infantil de Birmingham amb la bossa penjant del braç. Als antípodes filantròpics, trobem l’escàndol de la gala del Met de 1996, quan Lady Di va aparèixer amb un vestit de John Galliano per a Dior que imitava la llenceria i que molts van considerar massa atrevit i inadequat per a una princesa. Es diu que Diana va marxar abans de la festa, preocupada per no avergonyir el seu fill Guillem amb el seu look. Un vestit ja icònic pensat a joc amb una versió mini del Lady Dior confeccionat amb el mateix teixit.

El bolso Lady Dior ha estat la cara visible de la crisi a Corea del Sud i també de la lapidació pública de Kim Keon-hee. Una falta d’ètica, sumada a diferents escàndols i controvèrsies, que acompanya un problema més profund: el fet que no acatés el paper que s’esperava d’una primera dama, associat a la discreció i la subjugació al marit. Kim Keon-hee és una dona amb carrera universitària i amb una ocupació professional, que, amb el seu perfil actiu i significat en l’esfera pública, ha fet que Yoon Suk-yeol incomplís una de les seves promeses preelectorals: que ella romandria centrada en el seu paper d’esposa. Una promesa que posa de manifest l’essència patriarcal del país i el paper subaltern que s’espera de les dones.