La brillant secretària que va dir prou als errors: així es va inventar el típex
Bette Nesmith Graham va tenir la idea tapant amb pintura blanca les imperfeccions de marcs de fusta
Circulant pels pobles del comtat de Dallas, als Estats Units, és habitual trobar-hi sucursals del Texas Bank and Trust. És una petita entitat bancària nascuda el 1958, sorgida de l'històric Mercantile National Bank. Està molt arrelada al territori. "Ens enorgulleix ser el banc independent de l'est de Texas", anuncien de seguida a la seva web. Tanmateix, enlloc parlen de Bette Nesmith Graham. Era la secretària de William Ward Overton Junior, el president del banc i un dels homes de negocis més influents de la zona. "Un dels grans noms que ha construït Dallas", van especificar els amics a l'obituari que va publicar The Dallas Morning el 1987. Allà tampoc van parlar de Nesmith Graham. Ella era la responsable de mecanografiar tot el que feia Overton i, també, d'aconseguir fer-ho sense cap errada. La seva obsessió per la meticulositat la va dur a inventar el líquid de les segones oportunitats: el típex.
Si l'arribada de la màquina d'escriure va revolucionar les oficines, el corrector que es va empescar la secretària va arrodonir la proesa. La bombeta, però, se li va encendre lluny de l'escriptori. A la dècada del 1950, Nesmith Graham era mare soltera: s'acabava de separar del seu marit i necessitava recursos per tirar endavant. Per això, més enllà de barallar-se amb els teclats, completava el sou amb feines que el banc li encarregava. Un dia li van fer repintar els marcs de fusta de les finestres, per decorar-los de Nadal. Remenant el pot de pintura blanca i passant el pinzell intentant amagar les imperfeccions de la capa anterior, va pensar que el mètode també podia servir per corregir els errors d'escriptura sobre el paper. No anava desencaminada.
La cuina, un quarter general
Nesmith Graham va endur-se la idea a casa, va tancar-se a la cuina i va provar d'aplicar una mica de pintura damunt un tros de paper. Funcionava a mitges: tapava l'error, però era massa pesant i trigava força a eixugar-se. La fórmula ideal la va trobar demanant consell al professor de química de l'institut del seu fill. Durant cinc anys va estar fent servir l'invent als informes que picava per a Overton i la resta d'oficinistes s'acostaven a demanar-n'hi unes gotetes quan s'equivocaven. No va ser fins al 1956 que la mecanògrafa no va decidir vendre el producte. Ho va fer sota el nom de Mistake Out. Amb l'ajuda del seu fill, el Michael, i d'amics seus, va convertir la cuina de casa en el primer centre de producció de la marca, que, al cap d'un temps, van rebatejar com a Liquid Paper.
Els miracles del seu líquid corrector es van escampar i les comandes van disparar-se. Ben aviat, va traslladar la producció en una caseta que va instal·lar al jardí de casa. Allà feia el producte, l'envasava i n'expedia els paquets cada cop més lluny. El 1967 l'invent ja donava beneficis. Havia inaugurat una seu amb cara i ulls i una planta de producció automatitzada d'on sortien un milió d'ampolletes a l'any. El 1973 va posar-se en contacte amb el gegant IBM, que abans d'ordinadors venia màquines d'escriure, per si volien comprar-li el producte. Van declinar-ho. Qui va avenir-se a comprar-li el negoci va ser Gillette, el 1975, per 47,5 milions de dòlars. El 2000 va tornar a canviar de mans i el corrector va passar a formar part del catàleg de Newell Brands, un colós nord-americà de béns de consum. Avui encara el ven.
Tipp-Ex, el corrector dels catalans
A Catalunya, però, la marca que hi va fer furor va ser Tipp-Ex, d'on prové la paraula típex, el nom genèric que s'utilitza per referir-se a aquest tipus de producte. L'invent és molt similar al de Nesmith Graham, però va néixer a Alemanya i amb un format diferent. El 1958 el químic Wolfgang Dabisch va idear un paper impregnat amb un líquid que, fregat damunt l'errada, permetia esborrar-la. L'empresari Otto Wilhelm Carls va portar-lo al mercat. Va ser un èxit immediat i se'n van comercialitzar molts formats diferents. El 1997 la marca es va vendre a Bic, la reina francesa dels bolígrafs. "Va servir-li per ampliar el seu portafolis amb un producte que encara avui té sentit, malgrat l'ús dels ordinadors", explica Josep Maria Espinet, professor de l'àrea de comercialització de la Universitat de Girona (UdG). "La clau de l'èxit ha estat el fet de solucionar un problema general amb un producte de baix cost", remata l'expert.
- 1951<p class="ql-align-justify">Bette Nesmith Graham comença a treballar per idear un líquid corrector</p><p><br></p>
- 1956<p class="ql-align-justify">L'emprenedora comença a comercialitzar el producte amb el nom de Mistake Out</p><p><br></p>
- 1967<p class="ql-align-justify">Rebatejada amb el nom de Liquid Paper, l'empresa ja dona beneficis</p><p><br></p>
- 1975<p class="ql-align-justify">Amb més de 300 treballadors, l'empresa es ven per 47,5 milions de dòlars a Gillette</p><p><br></p>
- 2000<p class="ql-align-justify">Newell Brands adquireix la marca, que encara es ven a molts països del món.</p>
- 2024<p class="ql-align-justify">A Catalunya, ha triomfat la marca Tipp-Ex, un producte similar comercialitzat per Bic</p>