Buy Now Pay Later: targetes de crèdit però sense interessos

Els bancs tenen un nou maldecap. Si els baixos tipus d’interès els han limitat els marges de beneficis a l’hora de concedir préstecs, ara es troben amb nous competidors al mercat de crèdit al consum. És el cas de les aplicacions de pagaments, ja sigui online o en botigues físiques, que ofereixen el servei anomenat buy now pay later : traduït al català, compra-ho ara, paga-ho després.

Hi ha diverses empreses que ofereixen aquest sistema de pagaments, que es podria resumir com una targeta de crèdit sense interessos. Entre les més utilitzades a Espanya hi ha l’australiana Afterpay i la sueca Klarna, però cada vegada n’apareixen més a tot el món.

El servei és simple. Som en una botiga i decidim adquirir un producte. Anem a la caixa i, a l’hora de pagar, en comptes de treure la cartera per pagar en efectiu o amb targeta de crèdit, traiem el mòbil i la botiga ens envia una petició de pagament que rebem per correu electrònic o missatge de text i que hem de confirmar. En altres casos només s’ha de confirmar la compra amb un codi QR.

A nivell pràctic l’experiència de compra no varia gaire si es compara amb moltes aplicacions de bancs que incorporen la targeta i permeten pagar amb el telèfon. La diferència principal està en quants diners se’ns cobren al compte bancari i, sobretot, quan se’ns carrega la compra.

El negoci de les targetes de crèdit i dèbit per a la banca és senzill. En el cas del dèbit, els bancs guanyen diners cobrant una petita comissió als establiments i el preu de la compra es carrega directament al compte corrent del comprador. Si no hi ha diners, l’operació queda denegada a l’instant i el client no pot pagar. En el cas de les operacions amb targeta de crèdit, a més de la comissió a la botiga, l’entitat avança els diners al client, que els retorna en un futur amb un interès addicional, que és el que guanya el banc.

Per contra, la majoria d’aplicacions de buy now pay later permeten fragmentar el pagament de la compra. És a dir, en el moment de pagar el comerç rebrà el 100% de l’import, que l’avançarà l’aplicació, igual que fa un banc amb un pagament amb targeta de crèdit. El que és diferent per a l’usuari de l’apli és, en primer lloc, que pot triar diverses opcions per fragmentar el pagament a terminis. Alhora, malgrat fragmentar la compra i anar-la abonant en diversos pagaments al llarg del temps, l’aplicació no ens carregarà cap interès addicional. És a dir, per a l’usuari serà com tenir una targeta de crèdit amb un interès del 0%. Això sí, malgrat tot encara caldrà mantenir la relació amb un banc: les aplicacions ens demanaran un número de compte o de targeta per carregar-hi els pagaments a termini, perquè no tenen llicència bancària per operar comptes dels seus clients.

Així doncs, si el model de negoci consisteix en avançar els diners de les compres dels usuaris i després no se’ls carrega cap recàrrec en forma d’interès, ¿com guanyen diners les aplicacions?

Igual que els bancs, amb una comissió a la botiga. La diferència és que els bancs tradicionals necessiten cobrar un interès al client i alhora una comissió als comerços perquè tenen estructures operatives molt grans, amb oficines, milers d’empleats, grans campanyes de publicitat i altres costos elevats. Per tant, com més ingressos sumin, més fàcil els serà augmentar uns beneficis que actualment són bastant reduïts.

En canvi, com tot el sector fintech -companyies financeres que apliquen innovacions tecnològiques per oferir nous productes-, les empreses al darrere de les aplicacions de buy now pay later tenen costos molt més baixos perquè funcionen només online i no han de mantenir xarxes d’oficines ni grans plantilles. Això els permet fer negoci amb comissions més petites als establiments, que són els que veuen reduït el marge de benefici mentre els consumidors es beneficien de poder allargar els pagaments en el temps sense haver d’abonar cap interès extra. Aquest és el cas de Klarna i d’Afterpay.

Pel que fa a les botigues, el fet de permetre els pagaments amb aquesta mena d’aplicacions no representa una diferència gaire gran respecte a autoritzar un pagament amb targeta tradicional, perquè el banc també cobraria una comissió. I en el cas dels comerços que només venen per internet, és semblant al de les fintech : tenen costos molt inferiors pel fet de no tenir establiments oberts, amb totes les despeses associades com lloguers, personal, llum i seguretat.

De fet, la majoria d’aplicacions de buy now pay later s’utilitzen sobretot per fer compres online i en alguns casos, com la catalana Pagantis i la nord-americana Splitit, encara no ofereixen la possibilitat de comprar en botigues físiques. El gegant dels pagaments online Paypal també ofereix aquest sistema en països com França, el Regne Unit, Alemanya i els Estats Units per a compres online.