A Cala Deià van trobar el lloc que havien somiat

Volien trobar un lloc per aïllar-se, un lloc que pogués marcar un parèntesi en el dia a dia, a la ciutat, al ritme de treball. No necessitaven un lloc gaire gran, i molt menys un lloc que compliqués la seva existència. Viure en contacte directe amb la natura, poder percebre i entendre la seva força, un lloc de contemplació, per carregar les bateries, tot això desitjaven. A Cala Deià van trobar el lloc que havien somiat. Un indret, a més, carregat d’energia.

Qualsevol que conegui la Tramuntana i sobretot qui hagi pogut observar tota aquesta serra des del mar; qui conegui bé el municipi de Deià i la seva cala per excel·lència, Cala Deià, sabrà valorar l’emplaçament d’un antic refugi de pescadors, a més de poder entendre per què el paratge és Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Unida per un caminoi amb la cala, la vella caseta, amb vistes a nord, havia estat el refugi necessari per a la gent del mar en els dies de les pitjors tempestes, ja que en aquest punt de la Mediterrània les ones i el vent de tramuntana hi peguen amb molta força. Un refugi petit però segur, amb els murs de pedra i morter ben gruixuts i les finestres petitones.

Així com era

El projecte d’adaptació de refugi a habitatge és obra de Moredesign, un estudi d’arquitectura, interiorisme i paisatgisme situat al poble de Deià i fundat per l’arquitecte Manuel Villanueva i el disenyador Oro del Negro. Avui, la que l’equip responsable de la reforma anomena “refugi a Cala Deià” és l’única de les casetes de l’indret que conserva l’estructura tal com va ser quan protegia els pescadors de la mar i les ventades.

Amb l’estructura esgraonada original, una disposició que segueix la línia dels marges que recorren la pràctica totalitat de la serra de Tramuntana i que permeten que en aquesta costa s’hi pugui conrar i fer-hi una vida més estable, aquest refugi és avui un habitatge de dimensions modestes, dividit en dues plantes sense connexió interior entre elles. Amb no més de 60 m2 a la planta alta, que és la que té accés directe des del carrer, i amb uns 45 m2 a la planta baixa, es distribueix en un únic espai per a la sala-menjador i cuina, a més del dormitori principal amb el seu bany, a la caseta de sobre, i en dos dormitoris i bany a la de sota, una zona íntima que, com dèiem, té entrada independent.

El fet de deixar els volums i l’exterior pràcticament tal com eren i, sobretot, la restauració de les pedres amb morter de les façanes, a més de recuperar els marges de pedra en sec que havien caigut amb el pas del temps, fan que aquest refugi se segueixi veient com un lloc ben integrat en la natura majestuosa, la vegetació sòbria i la consistència rocosa d’aquest punt paradisíac de Mallorca. Era i és una arquitectura integrada en la muntanya, una construcció que fa pensar que els volums sorgeixen de les roques.

És, en certa manera, una forma que la casa pugui observar sense ser vista. I és que avui, gràcies a les parets originals extremadament gruixudes i la seguretat i condicions que ofereixen els tancaments actuals, la casa pot estar molt més oberta al magnífic paisatge, a les esplèndides vistes del mar i de la costa que s’enfila cap al nord. És per això que s’ha fet una gran obertura a la sala, un portal de vidriera corredissa que dona pas a la terrassa i que fa que es puguin contemplar la serra, els pins, el cel i la mar sense moure’s del sofà. Però també és per no perdre de vista la imperiosa necessitat d’aïllar-se que es van repicar les parets de l’interior fins a treure els morters antics i ficar-hi només calç –això sí, en un gruix de fins a dos centímetres–, perquè la paret respiri i poder aconseguir, amb els murs enguixats i amb tot, un confort responsable i una bona resposta bioclimàtica.

Aquest refugi situat a Cala Deià és un exemple d’equilibri entre la tradició que ve del seu passat com a construcció protectora per als pescadors i el present de qui desitja aïllar-se, protegir-se d’una vida més renouera. Aquest refugi fa que convisquin els oficis artesans de la construcció –que es deixen veure des de l’enguixat de les parets fins a les piques de pedra i la restauració dels marges–, amb la tecnologia, com la dels tancaments esmentats o la de l’aprofitament del sol com a font d’energia i d’escalfor. Aquest refugi marca unes línies de continuïtat molt clares entre l’arquitectura i la natura: la muntanya entra dins la casa, hi entra també el mar, el verd dels pins i la línia de l’horitzó, mentre els mobles d’obra, concebuts per Moredesign, reforcen aquesta harmonia.