'Temperatura', la revista que vol que no miris el mòbil al lavabo quan t'hi estàs una estona

GironaTot va començar amb una conversa trivial al cotxe. El periodista Pol Estrada, que ha estudiat comunicació a Girona, baixava al poble, a Castellcir (Moianès). I comentava amb la xicota que en català no hi havia realment revistes d'entreteniment barates. "¿I si parlem d'una revista per anar a cagar, per abandonar la dictadura dels mòbils al lavabo?", recorda Estrada que se li va acudir. Llavors ja tenien entre mans un petit fanzín que havien creat amb uns col·legues de la Facultat a Girona durant la pandèmia. El van batejar com a Temperatura, en homenatge a l'última novel·la del sabadellenc Francesc Trabal, a qui Estrada va dedicar el treball de final de grau, una reedició dels articles que va publicar abans de la Guerra Civil al Diari de Sabadell. L'objectiu era recuperar el to satíric i desenfadat de Trabal.

La revista va créixer a través del suport d'amics i familiars. Fins que va haver-hi un punt que, amb la recuperació de la normalitat després de la pandèmia, el grup d'amics va decidir que era impossible publicar-la mensualment. Llavors va retornar la idea de crear una "revista per anar a cagar", de "candent inactualitat", farcida d'entrevistes, vinyetes, mots encreuats i relats de periodicitat anual. Amb el desè número l'any passat va arribar la nova Temperatura. I aquest abril, a les portes de Sant Jordi, Estrada està convençut que tenen entre mans "la millor revista que han fet fins ara". Costa 10 euros i aquest cap de setmana es podrà trobar en una paradeta a la Copa de Girona, també a la de l'Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC) a Barcelona i a Moià, a prop del poble d'Estrada.

"No pretenem fer actualitat, no de manera directa. La surfegem. Fem entrevistes atemporals que es puguin llegir des d'ara fins a l'estiu o bé fins i tot abans del Sant Jordi de l'any que ve", assenyala Estradé, que és periodista al Diari de Girona. Un dels companys de viatge a la revista és en Marc Diudé, que actualment no es dedica plenament al periodisme, però ha trobat en la revista una manera de continuar escrivint. En la darrera edició de Temperatura han entrevistat Magí Garcia, Modgi, o a Laia Palau, hi ha diferents vinyetes, contes, articles, un relat en primera persona de l'ascens del Girona "força sui generis".

"Distreure'ns mentre ens duri la misèria"

La portada és del dibuixant Quim Sosa, que també té arrels a Moià. "Vaig demanar a en Quim fer una cosa en una sala d'espera per il·lustrar que esperem constantment que arribi un millor moment –apunta Estradé–. Vivim amb una sensació de col·lapse, d'espera, d'estar a l'expectativa". D'aquí parteix també el propòsit de la revista, "fundada per una colla d'amics que, veient el panorama, volem distreure'ns mentre ens duri la misèria". Aquesta edició és de 1.200 exemplars, el doble que la de l'any passat, i també es pot aconseguir a través dels hipermercats de Bonpreu-Esclat, que col·laboren amb l'APPEC, i a través de la seva pàgina web.

El projecte vol tenir un fort accent gironí, però està enfocat a poder ser llegit a tots els territoris de parla catalana. La UdG està subscrita a la revista i és on es va presentar el darrer número aquest abril. A l'equip de Temperatura els hauria agradat que la UdG els ajudés més amb els primers números, ja que va ser un projecte que va néixer mentre feien 3r i 4t de grau, però també agraeixen que els hagi obert portes.