Per què cal anar al restaurant amb criatures?

BarcelonaLa inscripció 'adults only' és un mantra cada cop més estès en les societats occidentals i alhora la seva popularització posa el focus del debat social en les incomoditats per als adults de la presència de les criatures en espais a prioride grans, com els restaurants. Més enllà d’aquest encès debat sobre com se senten els adults en presència dels infants en els seus espais d’oci, val la pena plantejar-se com se senten els infants en aquest món i, especialment, per què és una oportunitat per a ells ser-hi presents en gran diversitat de sentits: tot i ser situacions que trenquen amb la seguretat que els dona la rutina, les sortides als restaurants són plenes d’ocasions per reforçar la seva seguretat, autonomia, confiança i sentiment de pertinença al grup.

Ara bé, com en tot, cal que es donin unes condicions mínimes en el restaurant que es visita i que aquest tingui aspectes bàsics com plats o un menú aptes per a criatures, trones o alçadors perquè seguin a taula, espai per al cotxet, una zona on sortir a córrer i esbargir-se en un moment donat, l’empatia del personal, que l’entorn sigui segur, que hi hagi canviadors i, en el millor dels casos, alguna zona de joc. Dit això, són molts els avantatges d'anar al restaurant amb nens.

Un dinar fora de casa és una meravellosa ocasió perquè l’infant no se senti aparcat en aquell moment i es repensi com a part del tot. Participar en aquesta mena de plans, als quals segurament no està acostumat, reforça la seva seguretat, confiança i sentiment de pertinença. Segons l’estudi Com la família influeix en l’aprenentatge i el rendiment escolar, de Claudia Romagnoli i Isidora Cortese, les famílies amb climes positius “generen confiança general”. La participació familiar en activitats recreatives i culturals permet que l’infant “ampliï la seva visió del món i de l’entorn que l'envolta, a més de ser una bona oportunitat d’interacció per als membres de la família”.

És evident que al restaurant es multipliquen les opcions gastronòmiques tant de l’infant com de la família. Si bé és veritat que les propostes per a nens no se surten d’un guió bastant preestablert (macarrons, pollastre amb patates, etc.), el que demanen els adults sí que es converteix per al nen en una oportunitat de tastar, conèixer i aprendre nous ingredients o tècniques amb les quals prèviament potser no havia entrat en contacte. Seguint l’estudi de Romagnoli i Cortese, les activitats d’aquesta mena constitueixen un “ampli àmbit d’aprenentatges extraescolars per a les criatures que beneficien el seu desenvolupament general”.

Tot i que l’objectiu de sortir a dinar és, sobretot, menjar, no és menys important l’aposta per socialitzar quan es va a dinar amb algú. Per això, aquests plans també són un temps de qualitat que es pot passar amb la criatura, a la seva disposició. En aquest sentit, el joc i els intercanvis hi poden ser presents com un element de diversió més: pintar un àlbum, jugar a les endevinalles o, segons l’edat de l’infant, demanar-li la seva opinió sobre qüestions senzilles que es posin sobre la taula tot reforçant la seva autonomia. Cal recordar, tal com ho fa l’experta Rosa García-Ruiz a Educar para los nuevos medios, que “en sortides a restaurants és preferible conversar que utilitzar el telèfon mòbil”.

La presa de decisions és un fenomen que es veu absolutament reforçat en aquesta mena de sortides: a casa, les criatures no solen triar el que volen menjar, i en els restaurants es veuen obligades a escollir entre els diferents plats o opcions infantils que hi hagi, per escassos que siguin. Aquesta petita disjuntiva els pot situar en un escenari insòlit que promou el seu creixement i confiança. Segons García-Ruiz, les famílies, per aconseguir augmentar la confiança dels infants, “han de crear situacions que els permetin aprendre, descobrir noves experiències i desenvolupar les seves relacions socials”, com és el cas.

La presència dels més petits a taula també és una excel·lent excusa per encarregar-los responsabilitats i tasques senzilles, com per exemple repartir els tovallons, els gots o els coberts, recordar al cambrer qui havia demanat què (perquè exercitin la memòria) o, segons l’edat, que s’encarreguin de demanar la sal o més aigua al personal de sala. Aquestes petites missions promouen el valor de la responsabilitat i novament de la seva autonomia i els fan conscients del seu propi jo i de la seva capacitat per afrontar amb èxit situacions a les quals no estan acostumats.