Nova YorkSi tens la necessitat de dutxar-te cada dia segur que no estàs sol: en una enquesta realitzada el 2021 a quasi 6.000 adults dels EUA més del 60% dels entrevistats van afirmar que es dutxaven, com a mínim, un cop al dia. Tot i això, els dermatòlegs afirmen que moltes persones no necessiten, ni volen, dutxar-se amb tanta freqüència. "No existeix un mètode únic per netejar el cos i els cabells", diu Joyce Park, dermatòloga de Seattle. La freqüència ideal depèn del tipus de pell i de cabell, de la quantitat de suor i de la brutícia, comenta. A més, afegeix que "dutxar-se amb massa freqüència pot ressecar la pell, un fet que empitjora l'envermelliment, la picor i la descamació i pot desencadenar brots d'èczema".
A algunes persones els convé passar-se aigua i sabó cada dia. Per exemple, tots aquells que suen molt –ja sigui perquè fan exercici, pel tipus de feina que fan o per la predisposició natural a la transpiració–. "És important dutxar-se per eliminar la suor i les acumulacions que poden obstruir els porus de la pell i provocar erupcions cutànies", segons diu Marisa Garshick, dermatòloga resident a Nova York.
Si es té els cabells greixosos també convindria netejar-los cada dia. Segons Garnick el xampú en sec podria ajudar en cas de necessitat, però deixa clar que "s'ha d'utilitzar un xampú tradicional per ajudar a eliminar l'acumulació de producte i l'excés de greix" que poden obstruir els porus i provocar irritació i sensibilitat al cuir cabellut.
Segons Azadeh Shirazi, dermatòloga de La Jolla, a Califòrnia, les persones amb caspa han de rentar-se amb xampú un cop al dia. La caspa no la causa la sequedat de la pell, sinó un fong semblant al llevat que s'alimenta del greix del cuir cabellut i pot infamar la pell i provocar la descamació. El xampú diari pot eliminar els fongs causants de la caspa, segons destaca.
A molts altres els convindria, en canvi, dutxar-se amb menys freqüència o almenys, anar amb compte a l'hora de netejar-se. Per exemple, si es té un èczema o la pell seca o sensible, convindria dutxar-se cada dos dies. L'aigua i el sabó poden agreujar la sequedat cutània, explica Park, i provocar irritació i picor. I dutxar-se massa sovint pot ressecar la pell fins a esquerdar-la i permetre l'entrada de microorganismes, fet que augmenta el risc d'infecció cutània, afegeix Garshick.
Per aquestes raons, els experts recomanen la dutxa en lloc de la banyera, ja que exposar la pell a l'aigua calenta, bruta o amb sabó durant períodes llargs de temps pot ser irritant. Garshick assenyala que, tot i això, algun tipus de banys podrien ser útils per tractar algunes afeccions, com ara els banys temperats per les hemorroides, els banys d'avena per l'èczema o els banys amb lleixiu diluït –sempre amb la prescripció d'un dermatòleg– per les infeccions cutànies i els èczemes.
Si es té el cabell o el cuir cabellut sec, es pot limitar el xampú a una o dues vegades a la setmana, segons Garshick. I les persones amb el cabell ondulat o crespat també el poden utilitzar amb menys freqüència. Si es té èczema o la pell seca o sensible i, tot i això, un es vol dutxar cada dia, s'hauria de procurar que les dutxes fossin curtes i no gaire calentes. A més, es pot aplicar sabó només en els parts que més ho necessiten: les aixelles, els engonals, les mans, els peus i les parts del cos que estiguin visiblement brutes.
Dit això, Shirazi recorda que és aconsellable anar amb compte a l'hora d'aplicar sabó a la pell sensible que rodeja la zona genital. Tot i que està bé utilitzar un netejador suau i sense fragància al voltant de la vulva així com en els plecs engonals i l'escrot, és millor evitar el sabó a la vagina, l'anus o el penis. "És millor utilitzar aigua", diu la dermatòloga.
També es pot minimitzar la sequedat general de la pell, la irritació i la picor escollint sabons suaus o en barra que tinguin ingredients hidratants com l'àcid hialurònic i les ceramides, explica Garshick. En general ella aconsella buscar aquells sabons sense fragàncies, no els que s'anuncien sense perfum, però que després porten alguna fragància oculta i poden irritar la pell. I quan sortim de la dutxa, "ens hauríem d'eixugar la pell amb copets de tovallola, no fregant", aconsella Park que també recomana aplicar "crema hidratant de cap a peus sobre la pell encara humida".
Una mesura per estalviar aigua
Més enllà dels consells dels dermatòlegs i els beneficis que pot tenir per a la nostra pell, hi ha un altre gran motiu per dutxar-se menys i és l'estalvi d'aigua. Es calcula que una dutxa breu de cinc minuts són 100 litres d’aigua, de manera que uns 10 minuts sota l’aigua són 200 litres. De fet, és la mateixa quantitat d’aigua que beu una persona durant 100 dies. Si fem uns càlculs senzills, són 1.400 litres d’aigua a la setmana i 5.600 litres al mes per persona, una dada realment impactant. Per tot això, la dutxa sempre és una opció molt més bona que la banyera, ja que suposa un estalvi de 300 litres d'aigua i la reducció del consum mensual pot ser de fins a 3.500 litres.
La dutxa és una de les accions quotidianes que suposen més consum d’aigua en una llar. Per això els experts recomanen incorporar alguns hàbits per reduir aquest consum d'aigua tan quotidià i tan repetit a totes les famílies. En primer lloc, el que se suggereix és reduir el temps de la dutxa a la meitat: podem dutxar-nos més ràpidament i tots ens som conscients. En segon lloc, aconsellen apagar la dutxa quan ens ensabonem el cos o ens apliquem el xampú. Aquest gest tan senzill pot suposar un gran estalvi. L'altre consell és posar l'aigua temperada. Normalment malbaratem més de 8 litres d’aigua fins que aconseguim trobar la temperatura ideal, que és més aviat calenta. Si la deixem a una temperatura més aviat tèbia gastarem menys aigua. També es pot reduir el cabal de l'aigua posant uns capçals eficients i airejadors, que poden arribar a disminuir en un 50% la quantitat d'aigua que surt i ajudar així a estalviar.
I finalment, un últim consell que es dona encara que al principi pot sonar complicat: reutilitzar l'aigua de la dutxa. Hi ha diversos mètodes, des dels més simples –com col·locar una galleda sota l'aixeta mentre surt l'aigua freda que deixem córrer fins que arriba l'aigua calenta– fins als mètodes més sofisticats, però tots tenen el mateix objectiu: que l'aigua que no malbaratem es pugui fer servir per a altres coses, des de fregar el terra, regar les plantes o omplir manualment la cisterna del vàter.