Dàmaris Gelabert: “Quan cantes produeixes l’hormona de la felicitat i inhibeixes la de l’estrès”

PalmaDàmaris Gelabert participa amb tota la família en la Gira dels 25, que arribarà al Tribu Fest de Felanitx el primer de juliol. Aquest fet l’emociona. La cantant assegura que tot el que vol transmetre són els beneficis de la música a la família que tots hem experimentat.

Per què és important la presència de la música a la vida d’un infant?

— Els estudis científics ho avalen: la música és una de les millors eines per ajudar els infants en el seu desenvolupament i creixement, tant en qüestions com l’expressivitat i la creativitat com en el llenguatge de les emocions. També ho és en el camp terapèutic, perquè ens pot ajudar des del punt de vista físic, emocional i mental. Està comprovat que quan cantes produeixes l’hormona de la felicitat i inhibeixes la de l’estrès.

I tanmateix als centres educatius la presència de la música no va en augment.

— I això va en contra del que pedagògicament s’està descobrint. El problema és que les institucions donen l’esquena a aquesta realitat, i això passa en el nostre país però no a altres llocs on educativament estan millor, com al nord d’Europa. No és cosa dels mestres ni dels equips docents, tothom ho sap, que la música és molt important.

Tot això ho heu confirmat en els 25 anys que heu estat sobre els escenaris?

— Ja ho creia, però ho he anat confirmant, m’ha servit per reafirmar la importància que té la música en l’entorn de l’infant. Jo ja no em puc imaginar un nin sense tenir la música al costat. Ha de formar part de la seva vida perquè creixi de manera saludable i, a més, els moments vinculats a la música et queden per a tota la vida. I no és això, el que volem els pares i els mestres? Que les coses quedin per sempre per als nostres infants?

Com va ser que vàreu començar a fer cançons en què explicàveu el món als més petits?

— Va ser un procés natural. Jo era mestra de Música al meu poble, a Cardedéu, i la gent em deia que tenia una veu molt dolça i que havia de fer coses per als nins. Després vàrem marxar als Estats Units perquè a la meva parella li van donar una beca i vaig fer els meus estudis a Berkeley. Com a projecte final volia presentar qualque cosa que em servís en tornar a fer de mestra i jo el que volia era fer les classes cantant, així que vaig preparar el contingut de les classes amb cançons. I com que els americans són molt exagerats, em van felicitar molt i em van recomanar que ho gravàs. Primer ho vaig provar a classe i com que vaig veure que funcionava, vàrem muntar el segell discogràfic i així va començar tot.

El panorama musical per a infants i famílies ha canviat molt, en aquest temps que fa que us hi dedicau. Festivals com el Tribu Fest, dirigits a tota la família, eren impensables fa uns quants anys.

— Ha canviat el model de música familiar i jo mateixa ho he lluitat durant molts anys, que no fos música per a nins en un escenari petit amb dos o tres amics que toquen la guitarra. La música per a nins implica tota la família i l’ha d’escoltar tota la família. Els infants han de poder gaudir d’aquests moments amb ells al voltant de la música que escolten habitualment i l’han de poder veure en directe en bones condicions. Això significa tenir bons músics, però també un bon equip tècnic i un bon escenari. Les famílies han fet el canvi i ens han acompanyat, també, quan han vist que hi havia propostes musicals que eren interessants també per a ells.

Heu emprat la música per ensenyar-ho gairebé tot, des de les parts del cos a les rutines quotidianes, passant per l’abecedari o els dies de la setmana. I ja són nins d’un parell de generacions, els que han après tot això amb vós. Com ho viviu?

— És una de les coses més boniques que m’han passat, veure que les meves cançons no tenen caducitat i passen de generació en generació i encara s’empren a les escoles com a recurs educatiu. Ja començ a trobar-me amb alguns d’aquells infants del principi de tot que han crescut i ara tenen fills i els canten les meves cançons. És molt emotiu saber que les cançons han estat vives, que encara ho estan.

Quantes cançons deveu haver fet, en aquests 25 anys?

— D’enregistrades en tenc més de 200 i de videoclips són al voltant d’una setantena. Entre tots acumulam més de 800 milions de visualitzacions.

Centenars de milions de visualitzacions de cançons infantils en català, us ho esperàveu?

— No! Ha estat una cosa totalment inesperada, és el que té el món de les xarxes, que pot arribar a nins de l’altra banda del món i ha estat una manera de mostrar el nostre idioma també. Està molt bé que escoltin música de la seva tradició i llengua, però alhora són tan oberts, els nins, que realment qualsevol música en qualsevol llengua els pot atreure. Jo he rebut vídeos de tot arreu cantant els dies de la setmana en català. Me’ls enviaven pares i mares de països com Malàisia, l’Índia o Indonèsia, i em demanaven en quin idioma cantaven els seus fills, cosa que em servia per explicar-los coses del català. I això ha estat, sense cap dubte, un dels moments més emocionants de la meva carrera.