Capet Restaurant: l'ofici de pensar i crear

Armando Álvarez és fill d'una família hotelera i restauradora veneçolana que s'ha criat aprenent l’ofici i treballant dins del negoci familiar. Inspirat en l'estada del seu germà gran a Barcelona, va decidir venir tres mesos per conèixer la cultura gastronòmica de la ciutat i tornar a casa. Han passat vint anys i encara és per aquí.

"Un dissabte estava sopant al Coure i el dimarts ja hi treballava. Vaig començar-hi de cambrer. Tres anys i mig més tard vaig marxar per iniciar-me com a cuiner a la Panxa del Bisbe. Al Coure hi vaig tornar per liderar la cuina de la barra". Així ens explica l'Armando els seus inicis a Barcelona abans d'obrir el seu propi projecte l'any 2014 al barri de Gràcia. El Capet que coneixem ara és la conseqüència de la maduració personal i professional d'un tipus que viu la cuina amb passió. De Gràcia a un carreró del Gòtic on potencia un talent que sembla que no té límits.

Ens rep la Carla, una cambrera molt professional i amb un somriure que et fa molt agradable l'estada. El restaurant és acollidor. Hi destaca la cuina oberta, on pots veure l’art de treballar amb tensió però sense estrès. Nosaltres som a la planta baixa, en una taula que ens permet ser al cas de tot el que passa. L'àpat s'inicia amb un aperitiu, cortesia de la casa, que consisteix en una crema de porro, patata, curri i oli vegetal. Continuem amb una croqueta de pollastre rostit i kimchi i unes vieires amb amanida de patata, ají groc i gelatina de coriandre. Acabem els entrants amb uns espàrrecs blancs amb rosbif de presa ibèrica, salsa de mostassa, tàperes i ruca. Tècnica, delicadesa i bon producte.

De la bona carta de vins del restaurant triem el Nita 2021 del celler de la viticultora i enòloga Meritxell Pallejà. Un Priorat jove, amable i tranquil. La segona part del dinar comença amb el llamàntol amb suquet de garota, patata i allioli d'all escalivat i safrà en què l’Armando fuig del convencionalisme al qual ens té acostumats la preparació d’aquest crustaci tan lloat. La terrina de vedella amb intestí de bacallà, escalfes (pochas) tendres de Navarra, bec de gall i escarola té una textura gelatinosa que t’atrapa amb un sabor potent i sorprenent. I per acabar la segona part amb contundència ens cruspim una cuixa de porc cuita a baixa temperatura amb orelluts, pastanaga i orenga fresca. Cruixent, tendra i molt gustosa.

Les postres serveixen per rematar un àpat que ha superat amb escreix unes expectatives que eren altes. Un lemon pie, un financer de xocolata amb gelat de maduixa i escuma de gintònic i un sortit de formatges que el fem servir d’excusa per acabar-nos un vi que ha complementat perfectament un dinar per recordar i explicar.

L'Armando seu amb nosaltres per fer un repàs als vint anys que fa que és a Barcelona i als deu anys del Capet (cinc a Gràcia i cinc al Gòtic). "Els deu últims anys amb l'obertura del Capet i la seva evolució només us puc dir que han estat deu anys de felicitat”. Ell passa el temps lliure pensant i creant. Pensa en l’estètica, en la comunió dels sabors. Destaca per la subtilesa de l’execució i per donar sentit a l’ordre de cocció dels productes. És una artista que ha picat pedra, però la seva tenacitat i passió l'han convertit en un dels cuiners més prominents per a la gent que xala amb una cuina sincera i ben elaborada.

Recorda que la millor opció per gaudir d'aquesta proposta gastronòmica són els serveis de Renfe Rodalies