La cara i la creu del progrés segons Carles Casajuana

Barcelona“Si vols travessar un riu i veus que l’aigua no és gaire profunda, l’opció més intel·ligent és tirar totes les pedres al mateix lloc, i així potser faràs una muntanya que et permeti arribar a l'altra banda. Si les meves novel·les fossin pedres, cadascuna aniria a un lloc diferent... seria molt difícil que mai arribés a travessar el riu!” Amb aquest símil resumeix Carles Casajuana la seva trajectòria literària, que inclou tretze novel·les –entre les quals hi ha Kuala Lumpur (2005)– i dos llibres d’assaig, l’últim dels quals va ser Les lleis del castell (2014). "Treballo per projectes, i ho visc com un hàndicap", assegura. En el seu cas, però, és una virtut.

Vinculat a Quaderns Crema fins al 2009, any en què va guanyar el premi Ramon Llull amb L’últim home que parlava català, fet que va marcar la seva entrada a Grup 62, Casajuana ha compaginat la feina de diplomàtic, que l’ha portat per països com Malàisia, Bolívia i el Regne Unit, amb l’escriptura. Després de Les pompes del diable (Proa, 2019), una novel·la molt divertida “sobre un funcionari que és un galtes”, l’autor ha tirat la següent pedra cap a una altra direcció, que parteix –només en part– de la seva experiència com a portaveu de diverses oenagés a Brussel·les.

“Últimes notícies del Chaco [Proa] vol posar al mateix pla punts de vista diferents sobre un problema que admet una visió polièdrica”, resumeix. La història arrenca quan Laura Codina, una advocada de 57 anys, rep l’encàrrec de la multinacional Agrotran d’ocupar-se del litigi amb quatre oenagés que volen frenar que l’empresa, a través de la filial argentina Monteagudo, converteixi en terrenys agrícoles una zona fronterera del Paraguai, el Chaco, on viuen els indis coroinos. “La novel·la aborda un conflicte públic que passa a l'altra punta del món però té ressonàncies a Catalunya –recorda l’autor–. Vivim en un món de contradiccions molt divertides. Pots pensar que una empresa busca sempre el benefici econòmic sense límits, i que els seus accionistes sempre volen guanyar més, a qualsevol preu. Però jo no ho tinc tan clar: es pot donar el cas que una part dels diners vinguin d’un fons de pensions de professors universitaris que no veuen amb bons ulls que s’atropellin els drets dels indígenes”.

Problemes públics i íntims

Igual que passava en novel·les com Diumenge de temptació (2001) i Un escàndol sense importància (2011), Casajuana ofereix una mirada coral al cas, en què conviuen advocats, empresaris, activistes i la premsa digital, que gràcies a la viralització pot ensorrar ràpidament la reputació d’un negoci. “Hem viscut un progrés molt accelerat durant les últimes dècades –explica l’autor–. Ha crescut l’esperança de vida, mil milions de persones han sortit de la pobresa i l’accés a l’educació, en el cas de les nenes, s’ha incrementat fins al 90%”. La cara del progrés, però, amaga una creu. “La desaparició dels espais verges és un fet, i els últims llocs que encara queden comencen a explotar-se –continua–. El deteriorament del medi ambient és un problema cada vegada més gros. I la natura s’hi torna, com hem vist amb la pandèmia”. Casajuana recorda també “l’amenaça a les cultures minoritàries”: la possible assimilació dels coroinos de la novel·la comportaria la seva extinció. "En un mateix dia arriben amb l'avió del matí els empresaris que volen transformar aquelles terres i amb el de la tarda els activistes que les defensen", admet Casajuana amb un somriure.

Últimes notícies del Chaco explica com la lluita per frenar o tirar endavant l’explotació dels terrenys transforma els seus protagonistes, especialment Laura Codina, que a més se les té amb un conflicte familiar relacionat amb els seus nets. “El matrimoni homosexual ha transformat els models de família com ho va fer l’arribada dels anticonceptius –explica l’autor–. Ha donat carta de naturalesa a unes situacions que ja existien abans, però admetre-les públicament és una altra cosa”. Al llibre, la seva filla Roser, casada amb una altra dona, ha tingut dues criatures abans de separar-se. El Miquel és el fill biològic de la seva parella, la Lisa; la Núria ho és de la Roser. El sogre no admet com a neta la Núria, i això li provoca problemes psicològics que l’àvia Laura prova d’intentar resoldre mentre defensa Agrotran i, alhora, admet la legitimitat d’alguns dels plantejaments de les oenagés que fan la guitza a l’empresa.