"De Caracremada em fascina l'obsessió per defensar unes idees en què creia des de jove"
Llorenç Capdevila novel·la la vida de l'últim maqui català que va morir lluitant contra Franco
BarcelonaL'escriptor Llorenç Capdevila (Alpicat, 1969) té certa predilecció pels personatges solitaris que fugen cap endavant sense possibilitat de tornar enrere i cap a un destí que només pot ser la mort. Va publicar Serrallonga, l’últim bandoler (Proa, 2006) i el protagonista de la seva darrera novel·la, Li deien Caracremada (Empúries, 2024), és un altre llop solitari a qui van acabar matant: l'anarquista Ramon Vila Capdevila, més conegut com a Caracremada.
A Vila el van matar un grup de guàrdies civils l'estiu del 1963 prop de Castellnou de Bages, la població on viu Capdevila. En concret, el van emboscar a la Creu del Perelló, tal com recorda actualment una placa. "És allà on va saltar l'espurna que em va fer decidir a escriure la novel·la. És una masia que està en ruïnes des del 1945, quan la Guàrdia Civil va executar els últims masovers que hi van viure perquè hi amagaven uns maquis. Al mateix lloc, divuit anys després, el 7 d'agost del 1963, van matar Caracremada. La història acaba i comença en aquest lloc", explica Capdevila.
Un anarquista de pedra picada
"Més que Caracremada, els protagonistes d'aquesta història són els perdedors de la guerra", afegeix l'escriptor. La novel·la no és una biografia de l'anarquista que va decidir continuar lluitant contra Franco, en solitari i malvivint als boscos i muntanyes, sinó que hi ha elements de ficció. "M'interessen aquests personatges que lluiten sols. Saben que les seves accions tindran molt poc efecte, però malgrat tot continuen lluitant perquè pensen que és l'únic que poden i saben fer", detalla Capdevila.
"Hi ha un moment a la novel·la que li pregunten a Vila si voldria deixar la muntanya i tornar, i ell respon que no té on tornar perquè el lloc on va néixer ja no hi és, té una germana a qui pràcticament no ha conegut i tampoc té llar perquè les persones a qui estimava són totes mortes. En el fons, és també una reflexió sobre la solitud", afegeix l'autor. Per a Capdevila, Vila era un home molt connectat a la natura: "Gairebé era com un animal del bosc, una mica feréstec, un anarquista de pedra picada. Em fascina la seva obsessió per defensar unes idees en què creia des de jove".
El Ramon Vila que surt a la novel·la és el que ha creat Capdevila, però l'autor s'ha documentat a fons amb tot el que es coneix de la seva trajectòria i el que fins ara s'ha publicat d'ell o el que expliquen els qui el van conèixer. L'autor ha anat a algunes xerrades de Joan Busquets Verges (Barcelona, 1928), el Senzill, un anarquista que actualment viu a França i que va lluitar amb Vila i Marcel·lí Massana. "El que explica Busquets és que Vila era una persona força tancada, molt generosa i que era excepcional la manera com es movia pels boscos i els camins", assegura Capdevila. A la novel·la, l'autor connecta Vila amb personatges de ficció: la Núria, una nena a qui maten els pares, i el Miquel, que també ha conegut de prop la repressió franquista. "Amb aquesta història he volgut recuperar part de la memòria col·lectiva i una lluita que es va amagar durant molt de temps. Fins i tot quan va morir Franco, costava molt que se'n parlés i, fins fa ben poc, no s'ha explicat amb rigor qui eren els maquis", diu Llorenç Capdevila.