Carme Balcells, la dona i el mite

Carmen Balcells, traficant de paraules de Carme Riera –una de les poques 'clientes' seves, val a dir-ho, que pertany al món de la literatura catalana– és una biografia de la persona i primera agent literària catalana més famosa, mitificada, novel·lada, admirada i odiada a parts iguals del món lletraferit castellà. Hem dit que va ser primigènia perquè aquest 'mèdium' entre les editorials i els escriptors representava, tanmateix, un intermediari desconegut, més propi de les terres anglosaxones. En el cas espanyol, el retrat-robot que es perfila a hores d’ara d’un agent literari és el d’una dona amb do de llengües instal·lada a Barcelona –com se sap, des de fa segles i encara ara, el hub editorial del món hispànic. 

Un agent literari, doncs, exerceix una doble funció: de portes enfora, obligat a conèixer de quin peu calça cada segell, també és l’encarregat de vendre els drets d’autor a l’estranger. Quan l’any 2000 Balcells anuncià que es retirava, el mite ja existia, però li començaren a ploure els premis.  

Hem remarcat abans que Balcells i Riera feren tractes professionals, però, a més, eren amigues; Riera sentia que li devia un llibre així, tot i que s’afanya a remarcar que no és cap hagiografia. I ho compleix. És cert que potser quan toca aspectes més personals s’afeixuga una mica per als que ens sentim seduïts sobretot per la dimensió professional d’un personatge que, no obstant això, podria haver esdevingut carnassa fàcil –no va amb segones!– de la premsa del cor. 

El seu nom és indestriable dels autors del boom llatinoamericà, sobretot, Gabriel García Márquez, el seu preferit. D’un desacord amb Seix Barral, una de les cases del boom, el 1978 nasqué la primera agència literària de l’Estat, si bé Balcells ho retrotreu a la dècada dels seixanta i no esmenta per res Seix Barral sinó Vintila Horia. 

Riera fa una feina seriosa i culmina una senyora biografia en què repassa un seguit de noms vinculats amb l’Agència com ara Vargas Llosa, Donoso, Cela, Mendoza o Marsé; escodrinya cartes, consulta premsa, s’empolsa pels arxius i s’entrevista amb els escriptors, editors, periodistes, familiars o treballadors de l’agència que han volgut conversar-hi per donar lloc a aquest treball que, com succeeix sempre si són exhaustius, acaba cartografiant tota una època, unes figures i unes ciutats de la segona meitat del segle XX i primera dècada i mitja del XXI.