Tenir vint anys en una Irlanda caòtica

En to desenfadat i amb un humor descordat que recorda l’obra de Sally Rooney, Caroline O’Donoghue –escriptora, periodista i presentadora irlandesa de l’aclamat pòdcast Sentimental Garbage– narra a El factor Rachel la relació iniciàtica entre una universitària enamoradissa de classe mitjana i un noi de classe obrera que juga amb la seva sexualitat poc definida durant la crisi econòmica de 2008. Un doble bildungsroman de quan "tendeixes a viure en absoluts" i busques noves velocitats.

Amb una barreja d’intel·ligència i comicitat i uns diàlegs àgils, realistes i frescos, l’autora escriu sobre la bogeria impulsiva i la malaptesa pròpies de la joventut i erigeix una oda a l’energia, als primers amors, a les necessàries cagades vitals i a la manca de brúixola dels vint anys, l’època "poor and sexy", l’era de la valentia i l’amistat més pura que deixa empremta. De costat, a través d’uns girs narratius inesperats, O’Donoghue es posa seriosa i també parla de les dinàmiques de poder, tant en el món acadèmic com en el panorama editorial. La novel·la explora la manera com els personatges afronten les expectatives de la societat i les pressions d’una vida adulta que no s’ajusta a les seves aspiracions. La combinació d’escenes hilarants amb reflexions fondes sobre la crisi d’identitat donen lloc a un relat rodó amb moltes capes de lectura.

Som a l’any 2009 al comtat de Cork. Rachel Murray és una universitària irlandesa que els caps de setmana treballa a la llibreria O’Connor Books per pagar-se la carrera de literatura anglesa. Un dia coneix James Devlin, de la seva edat però més humil, amanerat al màxim, excessiu i estrambòtic, que està escrivint un llibre, i amb qui no només compartirà la feina sinó que es faran amics íntims i es posaran a viure junts en un pis fet miques però tirat de preu. Ella sent fascinació per ell: "Era el futur de la humanitat". Tots dos volen obrir-se camí en la Irlanda de la Gran Recessió mentre gestionen les seves vides bohèmies, encara imprevisibles i desmarxades com el pis que comparteixen: James està fart que la gent pensi que no vol sortir de l’armari, i Rachel s’enamora de Fred Byrne, el seu professor casat amb una estudiant que ara és la seva editora, a qui intenta seduir amb un pla que ordeix amb l’amic James: muntar una presentació del llibre horripilant de Byrne a la llibreria. Però el gat vell té altres objectius...

La importància de la comunitat i el suport emocional

A través del mecanisme narratiu del flashback, la narradora afirma, d’entrada, que no pensava haver de tornar a parlar del Dr. Byrne però que ho ha de fer. Ara, en el present, Rachel és editora del The Hibernian Post, escriu sobre els moviments dels expatriats i està embarassada. Irlanda fa poc que ha aconseguit l’avortament i el matrimoni homosexual. Quan arriba al Soho, un dels assistents la reconeix com una alumna del professor i l’informa que l’home està en coma.  

Estructurada en 28 capítols que salten temporalment, i una part final on se’ns situa a l’abril del 2022, el cos de la novel·la és narrat en primera persona i versa sobre la relació de Rachel amb els seus amics, i realça la importància de la comunitat i el suport emocional en moments difícils. A mesura que la noia descobreix més sobre si mateixa, el lector és convidat a pensar sobre les seves pròpies experiències de creixement i canvi. O’Donoghue capta la veu autèntica d’una generació jove que es debat entre els somnis i la realitat. L’autora fa servir elements de realisme màgic que aporten un toc d’originalitat i simbolisme a la història, reflectint les creences i els anhels eufòrics d’uns personatges molt ben travats. O’Donoghue examina com la societat sovint etiqueta les dones i les redueix a estereotips, cosa que pot afectar les seves decisions i la seva autoestima, i convida el lector a deixar-se de prejudicis i, per què no, a entendre una etapa vital per la qual tothom hi ha de passar per nassos.