Carta a la família que va donar el cor de la seva filla

Estimada família,

Cada dia i cada nit pensem en el regal més gran que ens ha fet mai ningú, i heu estat vosaltres. A més, de manera desinteressada i des de la profunditat del cor i l’ànima. Pensem en vosaltres com a pares –hem patit moltes vegades per la vida de la nostra filla–, i creiem que és de molta valentia i solidaritat la decisió que vau prendre en aquell moment.

No sabem si aquesta carta us ajudarà a estar més tranquils amb vosaltres mateixos, a donar-vos una raó de ser, un motiu de vida, però us volem transmetre que el cor de la vostra petita continua bategant i ha ajudat a donar una nova oportunitat. La nostra filla lluitava per viure des dels cinc mesos i, tot i que sempre ha tingut un somriure per a tothom, ara irradia felicitat i vida. Molta més que abans. Volem pensar que porta una mica de la vostra petita lluitadora, que porta una mica de la seva resiliència, i sobretot de tot l’amor de què ha estat envoltada.

Us donem les gràcies, unes gràcies que no es poden comptabilitzar, que no sabríem –i de fet no sabem– com expressar. I és un sentiment agredolç, perquè sabem que suposa que una vida ha marxat, però de debò que no tenim paraules per descriure el que representa per a nosaltres aquesta segona oportunitat.

Ara la nostra tasca com a pares és la de fer valdre aquest regal tant com puguem, mantenir-lo, cuidar-lo i FER-LO VIURE, en majúscules. Aquesta petita part que encara continua sent en certa manera vostra, fer-la feliç, fer-la somriure i viure experiències magnífiques. Perquè de regals com aquests no n’hi ha, i som uns grans afortunats que penséssiu en les persones que podíeu ajudar tenint present el vostre dolor, que devia ser incalculable.

La cançó

Cada dia i cada nit, quan posàvem a dormir la nostra filla a l’hospital, li cantàvem una cançó, projectant coses bones, boniques. Li dèiem que era una nena valenta, una guerrera, que era un exemple per a tots i que, tot i la llarga, llarguíssima espera, un dia arribaria el seu regal més preuat i tot aniria bé, podríem tornar a casa i podríem viure coses meravelloses.

Cada dia i cada nit des de fa 12 mesos, quan posem la petita a dormir, continuem cantant-li la mateixa cançó, ara recordant-li sempre que aquesta segona oportunitat l’intentarem gaudir al màxim d’una manera sana. I donem les gràcies a la princesa guerrera que ara habita dins seu, i us donem les gràcies i us enviem un pensament molt fort a vosaltres, perquè tingueu força i serenitat per trobar la pau dins el dolor.

Gràcies i mil vegades gràcies per donar-nos l’oportunitat de ser pares i poder veure el somriure de la nostra petita altra vegada. No sabem si us consolaran les nostres paraules, però així ho esperem. Vau fer una cosa magnífica, vau aconseguir regalar vida, estic segura que a més d’un infant. Sou un exemple de valentia i enteresa i us estarem eternament agraïts.