Casa Jondal: el xiringuito d'Eivissa on estan de moda el silenci, el caviar i les gambes

EivissaAl Casa Jondal s’hi pot anar a fer un vermut i un dinar amb l’únic so hipnòtic de les onades del mar, que són a tocar. La música a tot drap que martelleja caps en altres xiringuitos d’Eivissa i que amb molta pena s’han estès per altres llocs de costa no és la carta de presentació del Casa Jondal. Tampoc les nits, perquè quan es fa fosc tot està tancat al Casa Jondal.

Si s’hi arriba (amb reserva prèvia d’una setmana d’antelació aproximadament) des del port d’Eivissa amb cotxe, hi ha uns vint minuts de camí. Un cop s’hi entra, el director de sala, Pol Perelló, et condueix a taula i et recomana que et treguis les sabates, perquè volen que toquis amb els peus la sorra de la platja.

És la informalitat de l’estiu, que a taula es converteix en cuina de producte, de molt de producte (atenció als peixos del dia!), i també de caviar. De fet, els ous negres d’esturió amb gust salí conformen un apartat sencer de la carta, que porta per títol “Especials amb caviar”. Hi trobareu torrades amb mantega i caviar (23 euros), ostres amb caviar (25 euros), el desitjat biquini amb salmó fumat i caviar (110 euros) i peixos amb caviar. De fet, hi ha fins a dotze plats proposats amb l’ingredient preuat, i les opcions de preus són ben variades. Una de les opcions que veureu que més es demana a les taules és la que els cambrers serveixen directament a la mà. Amb la cullera de nacre, el caviar es menja directament de la mà com a entrant i també com una manera de començar a notar el gust de mar.

A la cuina, Rafa Zafra treballa amb Alberto Castiñeiras, que dirigeix un equip nombrós de cuiners. De fet, la cuina, que és oberta, treballa amb agilitat, i les comandes es treballen amb un engranatge que demostra que l'establiment ja porta quatre estius obert. L’equip demostra que tot està sota control.

Comencem a dinar. La reserva la vaig fer en una de les tres parts del restaurant, la del chill-out, amb sofàs: les altres dues són la part de les taules rodones de fusta i la de les hamaques amb para-sol, més a prop del mar encara. De primer unes braves, les braves del Jondal, que serveixen en un bol de manera abundant amb allioli d’all guisat i sobrassada com a salsa brava. Per continuar, un plat de croquetes de pernil ibèric, que acompanyo amb una amanida de tomàquets, avellanes i envinagrats.

De segons, dos tòtems recomanats per Pol Perelló: el calamar fregit, que arriba a taula trossejat i perfilat amb la mateixa forma que fa el cefalòpode quan el pesquen, i les gambes a l’allet, que els cuiners afirmen que són gambes vermelles d’Eivissa i que guisen amb all i caiena. 

Per acabar, fruita per postres, tallada a daus, i una carta de còctels, amb alcohol i sense, que et convida a quedar-te mirant el mar totes les hores de la tarda. De fet, el xiringuito tanca a les nou de la nit, i les taules no es remunten, de manera que un cop has fet la reserva no et fan menjar amb un ritme trepidant perquè hi ha una altra reserva després.

I tot plegat en silenci, amb l’únic so de les onades i amb els ulls cavalcant damunt de les onades i dels vaixells que arriben i se’n van de la cala Jondal. El preu mitjà varia segons els plats que es demanin, la frase és més certa que mai, però ronda els 100 euros per persona.