Un casament dins d’una gàbia de gel

Les cròniques escrites diuen que els dos nuvis no feien cara de felicitat. Rodejats de persones que no havien convidat al seu propi casament, aguantaven com bonament podien el fred i les burles. De fet, ells no havien planificat el casament. Ni tan sols havien decidit casar-se. Però quan l’emperadriu Anna Ivànovna donava una ordre, tothom havia de fer-li cas. I aquell hivern del 1739 al 1740, quan les temperatures van baixar fins als -40 graus a Sant Petersburg, va ordenar un dels casaments més estranys de la història de Rússia. Estranys i cruels, de fet.

Aquell hivern va ser especialment fred, a Europa. Però a la capital de l’Imperi Rus s’hi respirava optimisme, després dels guanys territorials a la Guerra Russo-turca de 1735-1739. Dins del programa de festivitats, l’emperadriu Anna va ordenar construir un palau de gel sobre el riu Neva, que s’havia glaçat del tot. No era una idea tan estranya com pot semblar. A Rússia ja era normal aixecar petits edificis de gel sobre els llacs i rius glaçats. Inicialment, es feien servir com a escenari d’entrenaments militars, però al segle XVIII es van començar a fer desfilades i espectacles sota els balcons del Palau d’Hivern. Aquell any doncs, l’emperadriu Anna va ordenar aixecar un palau. I de fet, el primer intent va acabar malament, ja que el gel va esquerdar-se. El segon projecte, en canvi, va ser tot un èxit. El palau feia 16 metres de llarg i sis metres d’alt, i quedava dividit en dues ales diferents. A fora tenia una balconada per presidir els espectacles. I dins tenia un rebedor, un menjador, un dormitori i serveis. Els serveis, esclar, eren forats fets al gel. Tot estava tan cuidat que també es van fer mobles de gel, com taules, miralls, canelobres, cadires i llits. A més, hi havia estàtues de gel que representaven Cupido, soldats turcs derrotats i un elefant gegant.

El palau es va convertir en el centre d’un munt de celebracions, aquell hivern. Un dia es va intentar fer servir dos canons construïts de gel. L’invent no va acabar de funcionar. Un altre dia s’hi va fer una rèplica del Carnaval de Venècia, amb màscares i balls. I per deixar clar el poder d’un Imperi Rus, que no deixava de créixer, més de 300 persones que formaven part de les diferents minories ètniques van desfilar sota la mirada de l’emperadriu, vestides amb les seves robes tradicionals.

Un espectacle burlesc

La celebració més sorprenent, però, va ser el casament del príncep Mikhail Alekseievitx Golitsin el 6 de febrer del 1740 amb Avdotia Bujeninova. Golitsin era membre d’una família aristocràtica russa poc important. Després d’una infància a Sibèria, on els seus pares havien estat desterrats, va fer carrera militar i va estudiar a París, a la Sorbona. La vida li anava bé, per fi. De fet, va enamorar-se d’una italiana i es va casar amb ella a Roma. Per fer-ho, però, va convertir-se al catolicisme. Quan el 1732 va tornar a Rússia, l’emperadriu no el va perdonar per haver traït l’església ortodoxa: va expulsar la seva dona i va convertir el príncep en un dels seus bufons de la cort. A més, aquell hivern va decidir casar-lo amb una de les seves criades Avdotia Bujeninova, que s’havia queixat de seguir soltera. El casament era un espectacle burlesc, un fet no tan estrany a l’època, ja que l’oncle de l’emperadriu, el tsar Pere el Gran, havia organitzat les núpcies de dos pigmeus com a part de les festivitats del seu propi casament.

Els nuvis van ser tancats en una gàbia de gel i passejats fins al palau per un elefant, que anava ben abrigat per aguantar les baixes temperatures. Els convidats anaven disfressats com si fos un Carnaval, amb l’emperadriu mirant-s’ho tot divertida des de la balconada. Als dos nuvis els van ordenar passar la primera nit de casats dormint en un dels llits de gel del palau sobre el riu. Algunes cròniques diuen que havien de fer-ho despullats, d’altres ho neguen. Sigui com sigui, un any després l’emperadriu va anul·lar el casament, quan la parella ja tenia una criatura. El palau s’enfonsaria unes setmanes més tard i inspiraria escriptors i pintors russos que han donat la seva versió d’aquells dies estranys entre parets de gel sobre el riu Neva.