Caus i esplais obligats a adaptar-se: falten nens o monitors

BarcelonaA Sant Pere de Ribes fa poc més d’un any que ha obert l’Agrupament Escolta L’Estol, amb seu a les Roquetes. És un cau que neix de famílies i joves sense tradició escolta ni d’associacionisme juvenil, i això n'ha dificultat un xic la implantació, que es diferencia d’altres agrupaments perquè no es fa a les tardes de dissabte, com habitualment, sinó a les tardes de diumenge, i no és cada setmana, sinó cada quinze dies. El motiu no és un altre que adaptar-se a l’agenda dels joves que han de fer de caps i monitors, que no tenen prou temps per dedicar a aquesta iniciativa, però no per això volen deixar de fer-la.

“Ser cap requereix dedicació, però els joves actuals estudien i treballen per fer front a la precarietat i, per tant, tenen menys disponibilitat”, diu Bet Noguer, cap de relacions exteriors d’Escoltes Catalans. “Els caus s’adapten”, afegeix. Des de la federació d’agrupaments escolta, que representen unes 43 entitats, han detectat un afebliment del teixit associatiu arran de la covid i un augment de l’individualisme que afecta activitats altruistes com els caus i els esplais.

A l’Agrupament Escolta Pere Quart, amb més de cinquanta anys d’història, tenen el mateix problema tot i estar ben arrelat al barri de Sant Gervasi a Barcelona. En Joan Colet és cap i s’encarrega, aquest curs, de la unitat de Pioners i Caravel·les, és a dir, dels nois i noies d’entre catorze i disset anys. Té vint anys i és el seu segon any a l’entitat que també va formar-ne part quan era petit. Amb aquesta trajectòria ja ha pogut veure un canvi de tendència en la dedicació dels caps. “Ara s’hi estan un o dos anys, mentre que quan jo era petit podien arribar a estar-s’hi més de cinc anys”, explica el Joan. Els joves d'avui dia no poden dedicar-hi el temps que hi posaven els joves d’anys enrere. “Anem a la universitat, fem altres activitats, tenim família i treballem”, diu en Joan, “el cau és una sobrecàrrega”. 

Hi ha diversos motius que han portat a aquesta situació. La necessitat de treballar que tenen els joves per pagar-se els estudis n’és un. “La precarietat de la joventut és visible i això afecta la vida mitjana d’un cap”, diu Camila Feixas, responsable de pedagogia general de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya. Des de l’entitat, que representa més de 150 agrupaments, han comprovat que els joves han de començar a treballar abans i això els retalla anys de dedicació al cau. Feixas afegeix un altre inconvenient a aquest relleu i és que impossibilita fer “un bon traspàs” entre caps i això acaba afectant la qualitat i la satisfacció dels mateixos monitors. 

Les traves burocràtiques

La precarietat i la necessitat de combinar feina i estudis, però, no és l’únic motiu que justifica aquesta manca de caps i monitors. Colet reconeix que preparar els caus dels dissabtes els demana un parell d’hores de feina, a les quals s’hi ha de sumar “la paperassa” de la gestió. “És comprensible que se’ns demanin certs tràmits perquè tenim nens i nenes a càrrec, però és excessiu”, diu Colet quan recorda que a més de les activitats pedagògiques han de tramitar permisos, fer comunicacions externes o altres gestions administratives que els prenen molt de temps. 

Per a Bet Noguer aquestes traves administratives “cremen” els monitors abans d’hora. Sense anar més lluny, pels campaments d’estiu, a la natura, les entitats han de complir desenes de requisits i demanar nombrosos permisos que no deixen de ser “bastons a les rodes”. A més a més, molts caus i esplais tenen problemes pels espais. La majoria no tenen locals propis, o no són dignes, i lluitar per això també “esgota i desmotiva”, afegeix Camila Feixas que veu, també, que falta molt suport de les administracions per poder fer un cau “més normalitzat, sense tanta burocràcia i limitacions”. 

I els nens i nenes?

Però aquest no és l’únic fenomen al qual han de fer front caus i esplais. Tot i que depèn molt del barri, del poble o de les edats, en algunes agrupacions, el que els falta són infants. Des d’Esplac, han detectat que a alguns esplais els costa omplir i que les famílies adquireixin el compromís d’anar-hi cada setmana. “Hi ha molta oferta d’extraescolars de dissabte a la tarda o al matí, els nens i nenes fan moltes activitats i l’esplai acaba no sent una prioritat”, explica Clara Bricullé, secretària d’Esplais Catalans (Esplac).

Bricullé hi afegeix un aspecte més a tota aquesta situació: el desconeixement del model de cau i esplai. “Que un jove estigui voluntàriament amb els teus fills els dissabtes a la tarda no genera confiança entre les famílies”, lamenta Bricullé, que defensa els projectes educatius d’aquestes entitats i en reivindica el valor de l’educació en el lleure a partir d’uns valors i un ideari. Per Bricullé, els caus i els esplais són “una escola de ciutadania per aprendre a participar en societat”. 

En aquesta mateixa línia es pronuncia Noguer, d’Escoltes Catalans, que recorda que els caus no només estan pensats perquè els nens s’ho passin bé, sinó que tenen una funció educativa i pedagògica rellevant. “Els transmetem els valors de compartir i fomentem l’esperit crític i el respecte”, destaca Noguer, “les famílies, els infants i els joves en treuen molt de profit i en surten agraïts”.