De Nadal a Carnaval: les escoles han de deixar de celebrar les festes tradicionals?

Barcelona“Avui no penso anar amb pijama a l’escola! No m’agraden les ordres del rei Carnestoltes i no m’agraden els Reis. La pitjor setmana de l’any!” “Opinió popular entre mares i pares: pxxx Carnaval! Algú ho havia de dir”. “Targeta vermella a la feina de més (i la son de menys) de les maleïdes consignes del rei Carnestoltes. PROU. El Carnaval serà lliure o no serà.” “Et penses que Carnestoltes és un dia i un problema fins que reps consignes de la llar d'infants sota el títol La setmana boja. Cagun l'os pedrer”.

La mateixa setmana que les famílies utilitzaven Twitter per desfogar-se contra les anomenades consignes del Carnestoltes, algunes de les famílies de l’escola Teixidores, al barri de Gràcia de Barcelona, es queixaven pel contrari. L’escola no celebra aquesta festa de la manera convencional i alguns pares i mares lamentaven que els seus nens i nenes no viurien aquest esperit carnavalesc a l’àmbit escolar. El motiu és el posicionament del claustre davant la celebració d’algunes de les festes populars que tradicionalment s’han reproduït a les aules. A l'escola Teixidores el Carnaval no té sentit perquè el projecte educatiu de l’escola “ja gira” al voltant de les arts escèniques. Els infants poden jugar cada a dia a disfressar-se, a canviar de rol i a imaginar amb complements. De fet, poden anar cada dia disfressats a l’escola, si volen. Segons explica la cap d’estudis del centre, Lara Sosa, s’ha d’entendre la disfressa “com una manera de vestir” si el que es vol és “una societat diversa”. A més, consideren que Carnaval reprodueix molts rols de gènere.

És l’única festa que no celebren a l’escola Teixidores, un centre de nova creació situat al carrer Encarnació. Tot i això, l’equip té molt clar que les altres festes no les treballen “de manera sistemàtica” ni hi van implícites “més produccions”, és a dir, ni fitxes, ni decoracions d’espais ni manualitats obligatòries, sinó que aposten per “contextualitzar” cadascuna d’aquestes celebracions. Fugen de relacionar directament aquests dies amb treballs concrets perquè consideren que d’aquesta manera “es talla” la creativitat dels alumnes perquè se’ls ofereix “un marc tancat” d’expressió. També eviten exposar les feines que fa l'alumnat a l’aula i, així, s’estalvien les comparacions. Si a aquest plantejament se li suma la laïcitat de l’escola, a Teixidores se celebra Santa Cecília -amb les famílies que saben música-, la Castanyada –sobretot els petits i amb àvies que s’ofereixen per fer de castanyeres-, la Festa d’Hivern –que ha substituït la de Nadal-, Sant Jordi i sobretot els Foguerons. Malgrat que és una festa de Mallorca, el claustre aposta per implicar-se en una celebració que ha trobat el seu espai al barri. “Busquem arrelament al barri”, explica Sosa. Així, els dies previs s’introdueix els infants a la festa i es fan activitats amb una colla de diables per aprendre aspectes dels focs artificials, per exemple. “Si volem transmetre la cultura popular -afegeix la cap d’estudis-, cal fer-ho en un context puntual”.

I què en pensen els pares?

L’escola sap que a algunes famílies els sap greu que no celebrin Carnaval, però consideren que la “disbauxa i la pèrdua de rols” tenen un vessant catòlic que no volen reproduir. “No encaixa amb el projecte educatiu”, assenyala Sosa. Afegeix que els nens i nenes no tenen problemes per disfressar-se sempre que volen i que, a més, les consignes “els molesten”.

L’Associació de Famílies d’Alumnes (AFA) de Teixidores, com l’escola, té pocs anys de vida. No els arriben crítiques per la manera de tractar aquestes festes en concret, però intenten temptejar què agrada a les famílies que formen la comunitat educativa per poder complementar la feina de l’escola. Maria de Puig, membre de la comissió de festes, explica que les famílies també són organitzadores de celebracions: la festa de benvinguda i de fi de curs, una festa d’hivern i una de primavera. Conscients que el projecte educatiu de l’escola és el que és, l’AFA agafa el paper de fer més comunitat i reforçar algunes trobades familiars. Però l’escola hi compta perquè volen “les famílies dins”, reconeix Sosa.

Una tendència creixent

El cas de Teixidores no és puntual. De fet, altres escoles també opten per canviar la manera d’abordar aquestes celebracions. Pel mateix Carnestoltes, en una escola de nova creació del barri de l'Eixample de Barcelona, en comptes de donar consignes per portar un ornament cada dia de la setmana la circular demanava el contrari, que els infants no anessin disfressats cap dia. Una altra escola, també de nova creació, avisava pares i mares que ho substituïen per propostes artístiques que es farien des del centre -anteriorment, la Castanyada ja es va substituir per unes jornades gastronòmiques- i una altra animava les famílies a portar materials, teles i accessoris perquè els nens poguessin jugar a disfressar-se, però partint "del joc innat dels infants" i fugint dels "estereotips de gènere sovint lligats a les disfresses".

Són equips docents que creuen que les festes tradicionals tal com s’han fet sempre tenen un format "poc respectuós" amb les necessitats dels nens i nenes perquè sovint, diuen, "parteixen de necessitats i visions adultes". I és per això que aposten per celebracions "inclusives i respectuoses" també amb les sensibilitats i cultures de tota la comunitat. De fet, una d'aquestes escoles ha demanat als infants la seva opinió sobre com hauria de ser per a ells una festa perquè "tothom s'hi senti a gust". "Seguim buscant la manera de recollir les festes tradicionals sense perdre la coherència amb el projecte educatiu", van explicar a les famílies.

Això és, precisament, el que busquen a l’institut-escola Alexandre Xandri de Sant Pere de Torelló. Encara fan Castanyada amb castanyes i panellets, celebren Nadal i Sant Jordi, però comencen a replantejar-se què fan cada curs. Treballen per comunitats i els nens i nenes ho organitzen tot. Glòria Mora, la directora del centre, explica que fan “un encàrrec” als qui voluntàriament s’han ofert a formar part de la comissió que organitzarà la festa. És el que estan fent aquestes setmanes per preparar Sant Jordi. Nens i nenes de diferents cursos es reuneixen per fer una pluja d’idees, veure què se’n sap, de la festa, què volen fer i quins materials necessiten per dur-ho a terme, sempre que estigui relacionat amb els llibres, la literatura o la cultura. L’any passat, per exemple, van fer ‘caminets de poesia’ i també s’han fet intercanvis de llibres. Sovint, s’hi intenta implicar l’entorn, com ara una residència per a gent gran molt propera on, si es pot, s’hi va per amenitzar la jornada als residents.

Darrerament, a més, una condició important que va prenent força és la incorporació dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) per fer més sostenibles aquestes celebracions i, justament, en un poble on el Carnaval se celebra força, s’han deixat de banda les bosses de plàstic i el material d’un sol ús per apostar per una celebració més significativa.

Conèixer per respectar la cultura

Pedagògicament, les festes són una bona manera d’entendre les tradicions i, per tant, les cultures. Així ho considera Maria Concepció Torres Sabaté, doctora en pedagogia i presidenta de la comissió de deontologia del Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya, que demana fer sempre un enfocament com més respectuós possible per treballar les festes des d’un punt de vista cultural i no només religiós, malgrat que sense religió no es podria celebrar pràcticament res. “Tot i que està vinculat, l’escola ha de sumar i ajudar a explicar la nostra i d’altres cultures”, diu Torres. Per això insta els mestres a treballar-ho i a “conèixer per respectar”. Veu clar que, a més, aquest respecte és la clau de la convivència.