Charmian Clift, l’amfitriona de Leonard Cohen que descobreix el revers fosc de la bohèmia

BarcelonaLa de Charmian Clift (30 d'agost de 1923 - 8 de juliol de 1969) és la història d'una tragèdia grega. L’escriptora australiana es va suïcidar als 44 anys. Poc després, el seu marit, l’escriptor i periodista George Johnston, va morir de tuberculosi i alcoholisme. Uns anys més tard, la seva filla es va treure la vida amb 21 anys davant d’una relació amb un grec truncada per la decisió de la família d’ell, que la rebutjava per no ser grega. Aquest desenllaç tràgic, però, va venir precedit per una recerca de llibertat, que Clift va perseguir fins al final.

Moguts per la desesperança després de la Segona Guerra Mundial, Clift i Johnston es traslladen d'un Londres de postguerra a l'illa grega d’Hidra als anys 50 a la recerca de la vida bohèmia. És l’etapa que Clift retrata a A la recerca del lotus (Les Hores / Gatopardo), la primera de les seves obres que ens arriba en català, traduïda per Míriam Cano. “Van buscant el paradís i el que fan és beure molt”, diu Cano.

Excèntrics i alcohòlics, es dediquen al periodisme i a l’escriptura, i Clift retrata el biaix de gènere en la creació. La prioritat era sempre l'escriptura del seu marit, amb qui ella col·laborava i que va triomfar amb la novel·la My brother Jack el 1964, un dels fets que –sumat a l'alcoholisme i a la dificultat d'adaptar-se quan van tornar a Austràlia– desestabilitzaria l'escriptora. Ella carregava amb les feines de cures, també les del mateix Johnston quan va caure malalt.

Una illa magnètica

La figura de la cronista australiana va quedar eclipsada –considera Cano– pels artistes que arribarien a aquesta illa més endavant, entre els quals Sidney i Cynthia Nolan, Henry Miller i Leonard Cohen, a qui va acollir a casa seva fins que el poeta canadenc es va comprar una propietat. La rumorologia atribueix fins i tot una relació d'amants entre Clift i Cohen, una teoria que se sosté sobre la impotència sexual que els tractaments de la malaltia causaven a Johnston. Cohen va dedicar a la parella un concert a Sydney el 1980 i en una entrevista a un mitjà australià va dir: "Bevien i escrivien més que ningú, es posaven malalts i es curaven més que ningú, maleïen i beneïen més que ningú, i eren de llarg els més solidaris".

Míriam Cano té una vinculació especial amb Grècia i coneix el caràcter i el paisatge del país, un fet que li ha facilitat el procés d'una traducció fidel als escenaris costumistes, com el bar de Katsikas o la casa de davant del pou on van viure. Hidra és una de les illes Saròniques, les més properes a Atenes, “la Costa Brava dels atenesos”, on avui en dia encara no deixen entrar cotxes ni motos, i en comptes de vehicles motoritzats encara hi ha rucs. "A l’hivern deu ser devastador, només s'hi pot arribar amb un ferri; pot ser que un dia hi hagi un temporal i no arribi fruita, per exemple. Això passava quan hi vivia la Charmian i passa ara", explica Cano sobre el xoc cultural que va viure Clift i que reflecteix el llibre.

La bohèmia també és pagar factures

Aquesta cronista australiana que està experimentant al món anglosaxó "una mena de renaixement", segons explica Jordi Bossoms al pròleg, passa els seus escrits pel terreny personal com fan altres cronistes coetànies, i ho fa d'una manera pragmàtica, assenyala Cano, per exemple quan parla de la maternitat en termes econòmics.

Potser el més important d'aquesta escriptora que arriba per fi a les llibreries en català és "com impacta la fugida de la realitat, la vida de l'escriptor, en les persones". I és que la seva prosa traspua crueltat i violència i desmitifica el paradís de l'artista. "Sempre mitifiquem la vida bohèmia, però també és pagar factures, pujar unes criatures, parir en una illa grega als anys 60 quan no saps si arribarà la llevadora. La intensitat de la vida bohèmia té un revers molt fosc", diu Cano.