Ciències i biaix de gènere

L’estudi Gender stereotypes about intellectual ability emerge early and influence children’s interests, elaborat per investigadors de les universitats de Nova York, Illinois i Princeton (EUA), i publicat fa tres anys a la revista Science, revelava que amb només 6 anys una nena ja es considera menys brillant que el seu company de classe i que aquest estereotip de gènere, establert quan els infants són molt petits, és capaç d’esbiaixar les seves expectatives professionals. Tot i que nenes i nens tenen les mateixes habilitats i capacitats en l’ús i aprenentatge de les àrees STEAM (sigles angleses de ciències, tecnologia, enginyeria, arts –que inclou arquitectura, urbanisme i edificació– i matemàtiques), les noies infravaloren les seves competències i no consideren aquesta opció com una possibilitat de futur professional. 

De fet, la falta d’enginyers i enginyeres, per exemple, ja és un repte per a la societat del futur. Segons els experts, d’aquí al 2025 s’hauran de cobrir 7 milions de llocs de treball a Europa en els sectors STEAM. Actualment hi ha una falta de dones en aquestes àrees, especialment en la de les TIC. Una mancança que suposa una pèrdua de talent i de diversitat per al conjunt de la societat. 

Són moltes les iniciatives en el camp educatiu que contribueixen a corregir els biaixos de gènere, promoure la igualtat, fer visibles nous referents i atraure el talent femení a les àrees STEAM, especialment en tecnologia i enginyeria, on hi ha menys estudiants matriculades. Entre les accions hi trobem, per exemple, el programa Aquí STEAM, impulsat per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), o bé part de les aliances Magnet de la Fundació Bofill, programa per a l’èxit educatiu que acompanya escoles i instituts en el desenvolupament d’un projecte en aliança amb una institució d’excel·lència. 

Descobrir dones referents

L’Institut Copèrnic de Terrassa és un d’aquests centres, que en aliança Magnet amb el Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) com a mediador cultural, vol promoure la ciència i la tecnologia entre l’alumnat femení. El lema de la seva aliança és "Compromesos en el teu aprenentatge, centrats en tu", i entre els projectes que han portat a terme aquest curs destaca l’elaboració d’una taula periòdica a través de la qual els alumnes de 3r i 4t d’ESO han pogut investigar i descobrir la trajectòria de 118 dones de tots els temps que han estat rellevants en el món de la ciència i la tecnologia: “Els alumnes han treballat la taula periòdica per grups cooperatius de manera que els criteris de classificació s’han adaptat a l’especialitat d’aquestes dones, siguin geògrafes, biòlogues o enginyeres”, explica Marta Simón, formadora Magnet de l’institut. “Cada estudiant ha treballat una o dues fitxes per poder arribar a les 118 de la taula; les fitxes aporten dades rellevants d’una d’aquestes dones i cada color correspon a una àrea de coneixement”, afegeix. Entre les estudiants, l’Omaima i la Lina expliquen quines dones han escollit com a referents: “Jo he triat la Maria Michell –diu l’Omaima–: va ser astrònoma del segle XIX i la primera dona astrònoma a l’acadèmia dels Estats Units”, afegeix. “Jo Chien-Shiung Wu –diu la Lina–, coneguda com la reina de la investigació nuclear”.

La iniciativa de la taula periòdica, impulsada per la docent Encarna López, ha inclòs també un conjunt de xerrades per reflexionar sobre la situació de la dona i el seu paper en la ciència en el passat, el present i el futur. Els alumnes han pogut gaudir de la conferència de la doctora Maria Cabello, graduada en física i màster en enginyeria biomèdica. “Després d’escoltar les seves paraules hi havia molt entusiasme entre les nenes particularment. Se sentien reflectides en el que la doctora Cabello explicava i, tot i que les que volen dedicar-se a àrees científiques ja ho tenen clar, ha ajudat a trencar barreres”, comenta Marta Simón.

Fes-te veure

Al costat de l’Institut Copèrnic de Terrassa, a Manresa, l’Institut Guillem Catà fa tres anys que impulsa el programa Dones i Ciència, en aliança Magnet amb la UPC de Manresa, sota el lema "Fem innovació, fem Catà!" El centre, en coordinació amb la universitat, va identificar la perspectiva de gènere com un dels punts conjunts a treballar, sobretot per la falta de noies que la universitat incorporava als graus científics i tecnològics: “El projecte es porta a terme entre l’alumnat de 2n d’ESO i té dos objectius: d’una banda, posar en relleu les dones que han destacat en aquests àmbits (sobretot el tecnològic); i de l’altra, fomentar vocacions entre les nostres alumnes”, explica Marta Codina, directora del centre, que afegeix que d’un grup de 30 alumnes, “només entre 4 o 5 noies opten per estudiar carreres tecnològiques”.

El programa Dones i Ciència s’ha portat a terme entre l’alumnat de 2n d’ESO, de manera molt reflexiva, i a partir de tres accions principals vinculades a les àrees de llenguatge i visual i plàstica. “D’una banda, hem organitzat conferències impartides per noies estudiants o bé llicenciades en alguna especialitat d’enginyeria; de l’altra, s’ha muntat una exposició de 661 dones anònimes, que els mateixos alumnes han fotografiat, amb l’objectiu de trencar estereotips relacionats amb la imatge, i finalment hem fet el treball a l’aula de la lectura Ets galàctica, Carlota, de la Gemma Lienas”, explica Arantza Medina, coordinadora del projecte Magnet a l’institut. 

Equitat i gènere. Escola Montessori

El tercer centre Magnet que ha treballat el biaix de gènere a les aules és l’escola Montessori de Rubí, que en aliança amb el CIM-UPC ha fet una transformació metodològica del projecte de centre des d’una perspectiva STEAM i de gènere per tal que els alumnes tinguin accés des de ben petits a propostes vinculades a la ciència i la tecnologia. Sota el lema "Connecta’t, Montessori", l’escola ha incorporat activitats relacionades amb la robòtica, l’electricitat o l’experimentació, tenint molta cura en la utilització del llenguatge i l’ambientació dels espais per no fer cap tipus de diferència: “La tria cap al sector de les àrees STEAM és prou evident entre les nenes que encara no han rebut influència del context, i quan aquest fet es produeix, comencen a tenir criteri propi en la tria”, explica Conxita Gimeno, directora del centre. Entre les propostes més visibles, fetes abans de la pandèmia, destaquen “les jornades maker” obertes a les famílies i a la població de Rubí, i en què el centre mostrava l’activitat que portava a terme a través de tallers d’aprenentatge: “En el decurs d’aquestes jornades el CIM-UPC ens donava suport presencial i logístic, en el coneixement i l’ús de la impressora 3D, aportant màquines com la talladora de vinil”, diu la directora. Gràcies a aquestes iniciatives, actualment l’escola disposa d’una aula on es pot treballar el tinkering, és a dir, trastejar amb diferents elements.

Per fer més visibles els seus projectes, l’INS Guillem Catà, l’INS Nicolau Copèrnic i l’Escola Montessori van poder compartir la seva experiència al II Congrés Dona, Ciència i Tecnologia, organitzat per l’Ajuntament de Terrassa al mes de març.