Cinc motius per valorar els 80 dies de vacances de les criatures

BanyolesS’imposa la cantarella de sempre: que si ells tenen 80 dies de vacances, temps suficient per donar la volta al món segons Jules Verne, i nosaltres 20 i gràcies, i així no hi ha qui conciliï, i bla bla bla. I és cert. Però, per variar una mica, us proposem un acostament a l’estiu valorant algunes coses objectivament:

Més joc, més salut, més alegria i descompressió

És molt saludable poder gaudir d’una etapa en què oblidaran els horaris esclavitzadors de l’hivern, quan a força d’extraescolars sovint tenen una agenda de ministre. Encara que sigui en activitats organitzades, els convé trencar rutines, tenir temps per badar, fer nous amics, prendre la fresca, fer esport, ser infants!

Més oportunitats per fomentar l’autonomia

Adquirir habilitats és un procés lent que necessita temps. Deixeu-los cuinar un menú sencer, deixeu que juguin sols, que estenguin rentadores, que banyin el gos i, si són petits, que s’omplin el got encara que vessi. Deixeu-los fer!

Més proteïna BDNF

Ignacio Morgado, catedràtic de psicobiologia de la UAB, afirma que l’activitat física beneficia les capacitats cerebrals perquè generem BNDF, una proteïna del cervell que augmenta la plasticitat de les neurones i les ajuda a formar connexions entre elles. A l’estiu els infants es mouen molt més i no hem pogut evitar pensar que aquella assignatura que tant se’ls resistia hauria passat millor amb més moviment!

Més temps amb ells

Ens queixem que no els tenim prou, que quina llàstima que creixin tan ràpid i que a causa de la mala conciliació passin més temps amb altra gent que amb nosaltres. Si representa que tenim tan mala consciència de veure’ls poc, no té sentit que just ara que els veurem més també ho lamentem. Gaudim-ne!

Valorar la feina dels docents

Els primers dies de vacances són suficients per adonar-nos que no ha de ser fàcil tenir 25 infants de 9 a 5 vetllant perquè aprenguin passant-s'ho bé, respectats i amb disciplina positiva! Per tant, és un moment ideal per admirar els mestres i les mestres. I agrair-los l’esforç, i esperar que tornin amb les piles carregades. I qui no ho aconsegueixi, qui continuï sentint enveja pels seus horaris, doncs que es faci mestre, o que es plantegi per què no va decidir ser-ho en el seu moment.

Conclusió

L’any té 12 mesos, aquests 2 que venen són els del joc, els de la infància. És impressionant que la majoria dels nostres millors records sovint estiguin atresorats en només una sisena part de la nostra vida!