Circoolar, l’aposta per la roba de feina sostenible i de proximitat
La companyia vol portar el model del ‘motorsharing’ a les peces i uniformes laborals
Sostenibilitat i economia circular. És l’oferta de Circoolar als seus clients. “Aportar valor, perquè en preu no podem lluitar contra els xinesos”, explica Celina Tamagnini, la impulsora d’aquest projecte amb Luis Ribó. Són dos emprenedors que ja han aconseguit clients del nivell de la farmacèutica Uriach, la multinacional de begudes Pepsico i els laboratoris Isdin. La idea neix de l’experiència de la Celina en responsabilitat social corporativa. Treballava per a una multinacional i Ribó li va proposar d’emprendre. “Soc un perseguidor que després va ser caçat”, explica Luis Ribó. Perquè la Celina primer li va donar carabasses quan li proposava muntar una empresa, però un temps després va ser ella qui el va anar a buscar amb la idea de Circoolar.
Una empresa que ofereix als clients roba reciclada i reciclable. Però només té el seu mercat en les empreses. No fan roba de carrer, moda, per al client final. Només es dediquen a les peces de feina, uniformes laborals, i alguns productes dedicats al marxandatge de les empreses que tenen de clients.
“Es calcula que un terç de la població activa vesteix roba laboral d’algun tipus”, explica la Celina. Una roba que, quan acaba el seu cicle de vida, normalment va a l’abocador. “Es produeixen un milió de tones de residus tèxtils a l’any a Espanya. Posat en camions, ocuparia tot el trajecte de Barcelona a Madrid”, explica la Celina. La companyia vol fer desaparèixer aquests residus. Per això la primera matèria és orgànica o reciclada, i l’objectiu és que quan la peça acabi la seva vida útil pugui tenir una segona vida. De fet, la mateixa empresa recull les peces per convertir-les en bosses, motxiles o fundes d’ordinador o tauleta, entre més productes.
Però, perquè els números surtin, cal tenir grans clients, perquè disposar de molt de volum és clau per fer viable el negoci. No obstant això, els dos emprenedors hi veuen un avantatge: les grans corporacions tenen més interioritzada la responsabilitat social i aprecien més el valor que els aporta Circoolar, que més que econòmic és intangible.
La pandèmia, fins a cert punt, ha ajudat l’empresa, que va començar a treballar a finals del 2019. Els seus clients necessitaven mascaretes quan no n’hi havia i els n’hi van poder servir. A més, destaca la Celina, “una conseqüència positiva que ha aportat la pandèmia és que les empreses volen tornar a produir a Europa”. Circoolar fa les seves peces en tallers de proximitat. Bàsicament petits i mitjans tallers socials, amb treballadors en risc d’exclusió, i d’empoderament femení.
El model de negoci, explica Luis Ribó, vol donar resposta a tres grans qüestions: de què està feta la roba, qui la confecciona i què passarà amb aquestes peces quan acabi la seva vida útil. Això té una incindència en els materials escollits -per exemple, ampolles PET- per fer la roba, però també en el que defineix com a ecodisseny. Ribó es felicita de la bona acollida al mercat. L’empresa ja té vint-i-cinc clients, l’any passat va facturar 155.000 euros i aquest any preveu superar el mig milió. Però els fundadors creuen que el model és escalable. Per això tenen en marxa una ronda de finançament de 200.000 euros i l’objectiu és clar: “Volem accelerar la internacionalització”, diu la Celina.
La idea és que fabricar peces recliclables i sostenibles a Espanya és més barat que al nord d’Europa, però les empreses dels països del nord del continent són més sensibles a aquest model de responsabilitat social, és a dir, hi ha més clients potencials.
L’altre repte és crear un model de subscripció. Portar a la roba laboral el model de les motos o cotxes compartits. Que les empreses paguin per disposar de la roba laboral de cada temporada sabent que, un cop acabat el seu cicle d’ús, serà recollida per Circoolar per donar-hi una segona vida. És a dir, el model del residu zero a cost fix.