Clara Queraltó: "A totes ens han dit alguna vegada: «Ets molt madura per a l'edat que tens»"

Barcelona"La festa major d'aquí és cutre però t'ho passes de puta mare", promet la Gabriela al Quim en un dels capítols inicials de Com un batec en un micròfon, la novel·la amb què Clara Queraltó (el Pla del Penedès, 1988) ha guanyat l'últim premi Llibres Anagrama. Ambientada en un petit poble de l'Empordà durant un estiu, explica la peculiar i apassionada relació entre una noia de 18 anys que vol estudiar cinema i un home de 39 que té una empresa de serveis de so. Fins a quin punt és immoral la història que comparteixen? Es pot considerar amor el que viuen? Són algunes de les preguntes que el lector es fa mentre avança en la novel·la, que defuig condemnar cap personatge ni donar lliçons.

Si a Et diré R. (Empúries, 2021) exploraves llums i ombres de la maternitat, què t'has plantejat aquí?

— Tenia ganes d'escriure sobre una relació entre dues persones amb una diferència d'edat important. I ho volia fer defugint el patró canònic, que és el del mascle estrateg que enreda una noia. Aquí no va així, és ella qui comença a anar-li al darrere, amb una intenció molt clara.

Durant unes quantes setmanes, podríem dir que ell fins i tot l'evita.

— En un club de lectura em van dir fa poc que el que fa ella és lícit, però el que ell acaba fent, no. Als 18 anys pots voler anar a fons amb algú, encara que sigui més gran. Això no vol dir que estigui bé que l'altre respongui. El desig és un estat ansiós, et col·loca en la posició de voler aconseguir alguna cosa. Quan la Gabriela queda enlluernada pel Quim, el premi més gran que creu que hi pot haver és enrotllar-s'hi.

La novel·la explora el desig viscut en dos moments diferents d'una vida: el d'ella és explosiu; el d'ell és més mental.

— Quan tens 18 anys creus que ets invencible. Hi ha tot un món que se t'obre, el dels adults: els comences a mirar i ells també et miren a tu. És un moment que et dona una mena de poder.

La Gabriela de la novel·la té relacions obertes amb noies i amb nois. En aquest sentit, imagino que no té gaire a veure amb el que passava quan tenies 18 anys.

— Això és un canvi. Per això he volgut ambientar la novel·la ara, perquè ja no és el que jo vaig viure. Els meus 18 anys van ser diferents dels de la Gabriela.

Sí que vas créixer en un poble petit, el Pla del Penedès.

— En un poble és fàcil conviure amb gent de diverses generacions. Tothom sap qui ets. L'atmosfera pot ser opressiva, es pot convertir en una amenaça. Per això quan la Gabriela i el Quim es volen trobar s'han d'amagar. I alhora no poden evitar que els amics els diguin coses que no veuen i no volen sentir.

Digue'm alguna cosa que comparteixis amb la Gabriela.

— A totes ens han dit alguna vegada: "Ets molt madura per a l'edat que tens". I quan ho fan volen dir que et veuen apta per tenir-hi relacions. Quan això passa normalment no ho vius des del trauma, sinó com una cosa xula.

Ella treballa unes hores a la biblioteca municipal. Ell ha llogat una casa amb uns amics: teletreballen en un ambient relaxat.

— A vegades els embolics més grossos tenen a veure amb l'avorriment. La Gabriela sent que està molt empoderada: és molt llesta i creu que pot aconseguir el que sigui. És forta i atrevida. Es marca l'objectiu més complicat, que és lligar-se el Quim.

La novel·la està dividida en dues parts: a la primera és ella qui ens explica la història; a la segona, ell.

— La gràcia del llibre està en els matisos. El Quim és vulnerable: ho ha sigut de petit i no ho ha superat del tot. Aquest detall el fa més humà, però no l'eximeix de la responsabilitat de les seves accions.

Desitja una noia amb qui es porta 21 anys. Ell mateix ho admet: podria ser la seva filla.

— El desig té a veure amb subordinació i poder. Encara que el Quim sigui un ratllat i un obsessiu que tot ho sobreanalitza, controla la situació de principi a final. Aquest és el seu poder, el de tenir més experiència que ella. No volia que hi hagués cap context laboral de dependència entre ells.

La relació és totalment consentida.

— Sí. Ell diu que tenen clar el pacte i que no es faran mal, però no acaba sent així.

Els teus llibres aconsegueixen incomodar els lectors.

— Incomodar vol dir subvertir una cosa que creus que creies. La literatura no és un bon espai per a la moralitat. Per a mi, l'estímul d'escriure és el dubte, explorar contradiccions. Faig novel·les per plantejar aquestes preguntes. Si arribés a cap conclusió potser em dedicaria a l'assaig...

Has sabut posar-te tan bé en la pell del Quim perquè t'acostes a la seva edat?

— En el desig d'algú que té 39 anys hi ha una part cultural i apresa, però també una altra d'irracional. Ell sent atracció per la Gabriela, però se n'allunya perquè creu que no està bé. Alhora, continua desitjant-la. M'agrada buscar en els replecs i les foscors dels personatges per veure'n les febleses i les virtuts. Si la literatura reflecteix una realitat, que és el que jo penso, els personatges no poden ser monolítics, perquè les persones tampoc ho som.

Ets professora en un institut. T'han llegit alguns dels teus alumnes?

— Sí. Alguns d'ells s'han escandalitzat, sobretot per les escenes sexuals. No n'hem parlat a fons, però a alguns dels meus alumnes, que tenen entre 15 i 18 anys, la història que explico els pot ressonar.

Què et diuen, els lectors més madurs?

— Hi ha una cosa molt generacional, en la lectura de la novel·la. Alguns lectors de més de 50 anys consideren que hi explico una història d'amor. És curiós perquè té a veure amb com eduquem la mirada i en saber detectar o no les relacions asimètriques. No sé si cap dels dos sent amor.

Potser no ho pretenen...

— Segurament.