“Cobrem el mateix que fa 25 anys”

L’actor David Bagés (Reus, 1966) va créixer en una família de gran tradició teatral: “La mare sempre havia fet teatre amateur i el pare tocava la trompeta”, rememora l’artista. Tant ell com la seva germana van entrar en aquest món de ben petits: “Era com un joc, era una activitat lúdica i familiar. De fet, érem tan petits que no recordo el primer dia que vaig pujar a un escenari.”

Amb només 14 anys va guanyar els primers diners com a actor: “Era amb el col·lectiu de teatre La Vitxeta, era molt poc, una cosa anecdòtica”, explica a l’Empreses. A casa sempre li van donar suport moral i econòmic per formar-se, tot i que ho veien complicat: “La mare em va dir: «David, per mi perfecte que t’hi dediquis, però jo porto molts anys fent teatre i no he cobrat mai, només he hagut de posar-hi diners»". Des de llavors que treballa en aquest sector: “No he fet res més a la vida”.

“Quan vaig començar no era per fer tele o cinema. Jo pensava que aniria de gires per aquí i per allà; tampoc pensava quedar-me a Barcelona, creia que seria una parada, i després continuaria a França, Anglaterra, Alemanya amb una companyia internacional”, explica l’actor. I afegeix: “El teatre m'ha donat la visió de què és aquesta professió. Després, quan vaig entrar a la televisió i al cinema, vaig descobrir un món de la interpretació nou”. A banda de fer teatre, Bagés ha participat en més de 10 pel·lícules i ha actuat en una trentena de programes televisius. En la seva trajectòria també hi ha guardons: va guanyar el Premi Butaca al millor actor protagonista l'any 2000 amb Mein Kampf i el 2010 L’auca del senyor Esteve. El 2022 també va guanyar el Premi Butaca al millor actor de repartiment per Macbeth, d'Eugen Ionescu.

Pel que fa a les seves finances personals, l’artista apunta que l’experiència ha sigut la millor escola. Als 22 anys, treballava a Plàstic, un programa de música de Televisió Espanyola: “Estava cobrant realment molts diners. Quan vaig acabar el programa, que va durar dos anys i mig, al cap de tres mesos no tenia ni un duro.” “Venia de no tenir diners. Llavors quan vaig fer aquest programa, vaig viatjar molt, vaig gastar diners amb els amics, em vaig comprar un cotxe i altres coses que no tenia. Total, que ja s’havien acabat. Vaig quedar-me sense un ral”, explica.

Bagés comenta que en aquella època s’ho podia permetre perquè no tenia la responsabilitat d’una família, però amb el context actual cal planificació a llarg termini: “Els sous que estem cobrant ara en teatre són els mateixos en pessetes que els que cobràvem fa 20 o 25 anys. Són els mateixos, literal”, lamenta.

Ell assegura que és afortunat perquè és dels pocs actors del sector que treballa exclusivament de la interpretació: “Parlo des d'una situació privilegiada. Privilegiada perquè treballo, no perquè cobri molt. Però se'm fa molt difícil estalviar. A casa hem de pensar molt si volem anar a un restaurant, per exemple”. La inestabilitat laboral és el pitjor desavantatge de la seva professió: “Fa uns vuit mesos vaig acabar una feina i no tenia res, cap projecte. Tenia el desert a davant. Em vaig preocupar. Vaig intentar que la gent se n'assabentés, i al cap de tres mesos la situació va fer el tomb, i vaig haver d'escollir entre les propostes”, rememora. “Però abans pateixes, no dorms i tens insomni”, relata.

“A més de ser feines precàries per definició, s’ha de tenir sang freda per mantenir un equilibri emocional”, manifesta Bagés. De fet, diu que no tothom ho pot suportar: “Com més gran em faig, més gent ho deixa. Grans actors i actrius pleguen perquè no es guanyen la vida i no aguanten psíquicament. Són situacions extremes i et replanteges si tota la vida vols estar així.” “Hem de ser conscients que està passant això amb certes professions que mantenen viva la cultura d’un país. Per això, els governs haurien de donar certs drets fiscals com ja fan altres països”, suggereix.

Bagés explica que els actors solen cotitzar molt i paguen un 35-36% d’IRPF: “També tinc una representant i li he de pagar un 15% del meu sou. Per tant, només em queda un 46-47% dels meus ingressos.” En canvi, la perspectiva de la jubilació és millor: “Cobrem bastant. Els amics jubilats a qui els he preguntat cobren uns 2.500 o 2.700 euros.” Potser per això Bagés afirma que, encara que continuï actuant, té “moltes ganes” de jubilar-se.