Còctels estiuencs per celebrar la vida

BarcelonaL’estiu són vacances, repòs, lleure i alguns luxes a la cuina. I què són els còctels, sinó unes petites vacances, un luxe, que converteix en festa la beguda d’un dia qualsevol? La imatge d’una copa ben guarnida, potser amb una petita ombrel·la, a la vora d’una piscina, o la d’una sangria en un llarg àpat dominical, o la d’ungintònic, o la d’un combinat sense alcohol –que també existeixen moltes opcions al nostre abast per gaudir sense necessitat de consumir alcohol– en una terrassa mentre el sol es pon sobre el mar, són tan evocadores com el millor souvenir. Amb els còctels, a l’estiu, se sol buscar deixar passar el moment, i beure pel plaer de fer-ho, però amb el gran repte de no acabar patint caparra. I també hi ha el repte de triar receptes adaptades a les nostres possibilitats com a coctelers casolans, i el de no deixar-nos en l’intent el pressupost de les vacances. Molts reptes sí, però si fem cas dels professionals, també moltes possibilitats.

“Els còctels d’estiu són sobretot frescos, han de ser llargs i refrescants”, diu Damià Mulà, formador, consultor i bartender del C-roak, a Begur, que ha estat sovint al capdavant de barres d’establiments de la costa i té molt ben apamats els gustos de l’estiu. “Hi ha un munt d’opcions: amb fruites, flors, arrels, fins i tot vegetals. Una gran idea és jugar amb els sucs, com més naturals millor, i experimentar. Per exemple, hi ha marques que estan produint sucs de diverses varietats de poma que donen molt de joc. Pel que fa a les arrels, la cúrcuma i el gingebre ens aporten escalfor, un punt càlid. La cúrcuma, a més de tenir alguna propietat medicinal, té un color molt bonic i un gust molt característic que a la gent li costa una mica d’identificar. Els còctels d’estiu, per a mi, són els més divertits de fer, i són molt agraïts perquè porten poc alcohol i la tendència de consum ja va per aquest camí”. 

Una sensació similar explica la Yhanna Prado, mànager de menjar i beure de l’Hotel Negresco Princess, i comandant suprema de la barra de la seva terrassa. Prado diu que des del seu punt de vista, "quan arriba l’estiu la cocteleria s’ha d’adaptar a les temperatures". "A més, ja són els mateixos clients els que demanen alguna cosa més fresca, senzilla però no simple. En definitiva: més refrescant". Prado comenta també que ha detectat, igual que Mulà, que els clients demanen còctels amb menys càrrega alcohòlica. Aquesta idea, però, la matisa i l’elabora un tercer bartender, el consultor i formador Mauri Jiménez de Cocktails perquè Sí. “Amb el temps he anat canviant una mica la meva opinió de què ha de ser un còctel d’estiu. Al principi els meus referents eren còctels clàssics com el mojito, però ara tendeixo a pensar que són aquells còctels que a tu et traslladin emocionalment al teu estiu, perquè no és igual anar a Menorca que anar a Amsterdam. Però a tot arreu, com que en general la temperatura sempre és més alta, busquem allò que ens refresqui i que si té alcohol sigui poc, cosa que no necessàriament passa amb alguns dels còctels clàssics que associem amb la temporada, com el mojito o la cocteleria tiki, que són fàcils de beure però perillosos en aquest sentit. A l’estiu més que mai, cal desassociar el còctel de la set”. L’altre gran element, afegeix aquest professional, “és que un còctel estiuenc ha de ser fàcil i barat de preparar i per això el millor que podem fer és veure, igual que fan els cuiners, què tenim de temporada: meló, síndria, peretes, sucs…” Pel mateix camí gastronòmic tira també Mulà, que diu que “si durant la pandèmia ens hem tornat tots uns aficionats als fogons, no ens hauria de fer por fer servir una batedora, barrejar sucs, jugar… Això sí, cal recordar que algunes d’aquestes fruites, com el kiwi, en el moment de triturar-les fan una certa mala olor que es dispersa al cap d’uns minuts”. Prado diu que ha percebut que aquest estiu tenen molt èxit les begudes “orgàniques, bio i ecològiques”. Tots tres bartenders aposten decididament per les begudes llargues, que ens permetin gaudir-ne durant molta, molta estona, perquè al capdavall estem de vacances!

Alguns combinats clàssics

El mojito, però, continua sent el gran bestseller perquè el gel pilé (picat) es dilueix ràpidament i això proporciona un refredament immediat de la beguda. La contrapartida és que el còctel aviat perd la seva potència. El seu origen, com el de molts altres còctels clàssics, no acaba de ser del tot clar. Hi ha qui afirma que en una versió simplificada vindria d’una barreja anomenada El Draque, inspirada per Francis Drake, però el cert és que a tot el Carib s’hi troben diferents versions de barreges entre rom (l’estil del qual varia en funció de la procedència), cítrics, sucre, amargs (com el d’Angostura), gel i aigua, soda o algun refresc (soda o ginger beer).

També d’origen caribeny podria ser –o no, que tal com va dir l’estudiós David Wondrich, “l'inconvenient de la història de la cocteleria és que està saturada d’alcohol”– la sangria. En aquest cas, és molt més difícil afirmar un origen o un altre, perquè la idea de macerar fruita en vi o en algun destil·lat és bastant òbvia com a sistema per aprofitar la que està a punt de fer-se malbé o per dissimular un vi no gaire distingit. Tot i això, les sangries i les tisanes no tenen per què ser com les que se servien als primers guiris dels seixanta i setanta. “A mi m’agraden molt –diu Mulà– perquè tenen un element molt bonic, de beguda comunitària, i de celebració”. Mulà recomana animar-se amb les tisanes, en què la fruita cedeix protagonisme a les herbes fresques i les arrels, i perdre la por al gel, que recomana comprar en bosses perquè tendeix a aguantar més i a proporcionar una dilució més regular que el fet a casa. “Són begudes que hem d’assumir que s’aniran diluint, i que no són iguals acabades de servir que al cap d’una estona”.

El 'tiki' i les begudes de la Polinèsia

Un article sobre els còctels de l’estiu, però, no seria complet si no indaguéssim una mica en tots aquells còctels fantàstics que aquí van entrar en l’imaginari popular a través de sèries com Vacaciones en el mar. Copes de coloraines, molt vistoses, que aquí arribarien a cert deliri rococóal ser servides amb bengales i decoració variada com a sinònim de lleure i estiu. “Són una versió una mica bastarda de la cocteleria tiki”, diu Jiménez, que és amant d’aquest estil.

El tiki, en realitat, va ser un invent d’alguns restauradors nord-americans dels anys trenta que agafaria una gran volada arreu del món a partir dels cinquanta, perquè recreava en bars i restaurants la Polinèsia –una Polinèsia, això sí, de cartó pedra– a través de còctels barrocs (i gairebé sempre molt potents alcohòlicament!), que se servien en copes en forma de calavera o d’ídol, o envoltats de fum. El mític bar Kahala i uns quants restaurants xinesos de Madrid en van ser els pioners al nostre país, però la ja esmentada sèrie de creuers va fer precipitar que el turisme de masses els adoptés. Tot i que la majoria de cocteleries us en serviran algun dels més habituals (com el Zombie o el Mai Tai), no queden gaires llocs on tastar-los en el seu, diguem-ne, hàbitat original. Potser és hora de plantejar-se una escapada al Pacífic Sud!

Receptes

5 cl de suc de poma Mooma

El suc de mitja llima

Una cullerada de xarop d’atzavara

Kombutxa de gingebre

Posem glaçons en una coctelera i en un got llarg (o, millor encara, una tassa de metall, si en tenim). A la coctelera, hi aboquem la resta d’ingredients menys la kombutxa i la sacsegem uns 15 segons, fins que sigui freda al tacte. Aboquem la barreja al got colant-la, i acabem d’omplir-lo amb la kombutxa.

5 cl de Bacardí Carta Blanca

3 cl de Chartreuse verd

3 cl de suc de llima

2 cl de xarop de pinya 

Top de soda

10 fulles de menta fresca

6-7 talls de pinya fresca

Al fons d’un got alt hi posem el rom, el Chartreuse, el suc de llima i el xarop. Piquem les fulles de menta –en reservem algunes per decorar– perquè deixin anar l’aroma, i les afegim al got, tot barrejant-ho amb una mà de morter. Hi afegim gel pilé i ho remenem una mica amb una cullera de bar movent-la de baix a dalt. Acabem d’omplir el got amb soda i una mica més de gel, i ho decorem amb la menta.

5 cl de Xoriguer Gin

5 cl de suc de taronja

2,5 cl de suc d’aranja

2.5 cl de suc de llimona

2,5 cl de xarop de farigola (infusionant farigola en un xarop de proporció 1:1 de sucre i aigua)

Barregem tots els ingredients en un got baix amb gel. Ho decorem amb romaní.