Com combatre els arguments feixistes del teu fill

BarcelonaEl Pau (nom fictici) es va quedar descol·locat quan, parlant de la immigració, el seu fill, de 15 anys, li va dir que ell no voldria tenir mai una parella "de fora" ni que les seves germanes en tinguessin. "No sabia argumentar el perquè, però implícitament estava dient que això és casa nostra i que les persones immigrants no tenen els mateixos drets. I la nostra família no és sospitosa d'idees extremes, tot el contrari", explica el Pau. Dies després, un amic adolescent del seu fill també va malparlar de la immigració. Al Pau li van saltar totes les alarmes. "Em va fer pensar i em va neguitejar", admet. L'Elena (també nom fictici) també es va quedar sorpresa davant els arguments trànsfobs de la seva filla adolescent quan a casa mai ha escoltat opinions en aquest sentit i l'ambient és més aviat feminista i progressista.

Estudis i enquestes fa temps que alerten de l'augment de l'ideari de l'extrema dreta entre els joves, que aconsegueix colar-se en el seu univers a través de les xarxes socials i l'auge dels influencers. Una enquesta de fa només uns dies mostrava, per exemple, com els nois joves són els menys partidaris de la democràcia i un 16% es mostraven partidaris d'una dictadura. La mateixa enquesta dibuixava una tendència conservadora dels homes més joves, que ja mostren altres sondejos: un 30% se situen en posicions de dreta, un percentatge superior al 10% de les dones més joves.

5290723

Pares, mares i professors estan preocupats per l'ascens de les idees d'extrema dreta entre els joves. Però com es pot combatre? Què hi poden fer les famílies?

El primer consell dels experts consultats és evitar confrontar cada una de les idees que expressi el fill o filla. "Seran missatges que cauran en el buit", deixa clar Miquel Àngel Essomba, professor de pedagogia de la UAB. "S'ha d'escoltar des del respecte i l'empatia les preocupacions que té i quina sortida política hi busca", apunta el psicòleg i psicoterapeuta Roger Ballescà, que afegeix que la part positiva d'aquesta situació és que els joves comencen a mostrar interès per l'organització política. En la mateixa línia s'expressa Paco Abril, sociòleg i professor de la Universitat de Girona: "Més que confrontar, es tracta de reconèixer el malestar que pot tenir i per què se sent així i a partir d'aquí establir un diàleg el més sincer possible". Finalment, Vanessa Rodriguez Pousada, professora dels estudis de psicologia de la UOC, aconsella que "s'afronti la situació amb calma i, sobretot, s'eviti el sermó o frases com no en tens ni idea perquè el que faran és que el jove no se senti escoltat i això encara reafirmarà més els seus pensaments".

La millor fórmula per combatre aquests tipus de discursos, afegeixen els experts, és retornar el seu argument en forma de preguntes, com ara Per què penses així? D'on has tret aquesta informació? "Preguntes que l'ajudin a arribar a conclusions adequades a la seva edat que, com a mínim, el faran pensar i s'adonarà que allò que ha escoltat a TikTok no és ben bé així", explica la psicòloga socialfeminista Gemma Altell. A la que li has preguntat tres o quatre vegades el per què d'una idea o una altra, assegura Essomba, es crea un efecte màgic: "el de generar dubtes". Imaginem, exemplifica el pedagog, que un fill defensa fer fora tots els immigrants argumentant que prenen la feina als d'aquí o són delinqüents. "Apliquem la seva idea i li preguntem que ens expliqui quina Catalunya tindríem o qui treballaria en les feines que fan. Generar imaginaris futurs també fa que entri en crisi el seu imaginari present i més tenint en compte que el feixisme té moltes propostes naïfs que quan les portes a la realitat no se sostenen", apunta el professor de la UAB.

El poder polític de les xarxes

Abril, que fa xerrades i tallers, tant a primària com a secundària, sobre igualtat, feminismes i noves masculinitats, constata que els discursos antifeministes i antigènere estan calant entre els joves per la influència que les xarxes i els influencers tenen sobre ells. "Són discursos fàcils que toquen molt la fibra en un moment, com és l'adolescència, que se senten perduts", argumenta. També l'avenç feminista de les dones els descol·loca "i senten que han de reivindicar el poder que creuen que estan perdent", afegeix. "Aquests discursos polítics tenen una complexitat molt menor que els moderats perquè una dictadura també té una organització molt més fàcil que la d'una democràcia, i això pot seduir un adolescent", coincideix Ballescà. De fet, l'extrema dreta ha sabut connectar amb el públic jove. "Han sigut hàbils en apropiar-se del vocabulari i les maneres de fer de l'esquerra però amb un discurs reaccionari: des d'apropiar-se de termes com llibertat a fer manifestacions", explica Gemma Altell.

Ara el que és cool entre els joves –afegeix Abril– és ser d'extrema dreta, igual, explica Essomba, que era "sexi" en el seu moment defensar la llibertat entre els que ara són els pares d'aquests joves. "La majoria van néixer els últims anys de franquisme o els primers de postfranquisme i per a ells la llibertat és clau. Als seus fills, però, no els interessa perquè ja tenen un excés de llibertat i el que busquen són precisament límits i el feixisme en posa", coincideixen en afirmar el pedagog de la UAB i Ballescà.

Abril reconeix que potser s'ha fet una "mala pedagogia" sobre què és la igualtat i el feminisme, ja que alguns tallers poden ser molt "punitivistes" i els nois s'han sentit atacats. "Un altre taller d'igualtat...", lamenten els alumnes. En aquest sentit, Altell proposa fer pedagogia en altres ambients i contextos com poden ser les activitats esportives. "Tenir-los en una aula captius i dir-los «ara parlarem d'igualtat» ja és difícil, i cal anar a altres llocs on els joves ja hi són i treballar i transmetre valors a través dels entrenadors o els monitors", proposa aquesta psicòloga. Baixar a coses més pràctiques i no fer discursos abstractes.

Altres recursos

Els experts també coincideixen que donar-los dades sobre feixisme per combatre les seves idees serveix de poc. "És una creença més emocional que racional", assegura Ballescà. "Costa molt dialogar des de la raó", apunta Abril. En canvi, la visualització d'alguna pel·lícula amb acompanyament pot ajudar en alguns casos. "Ha de ser un acompanyament reflexiu, que doni peu que l'adolescent pugui explicar el que li sembla bé i el que no", apunta Ballescà. Ara bé, afegeix la psicopedagoga de la UOC, aquest material s'ha d'utilitzar en "els dos sentits" perquè el fill o filla també pot tenir accés a vídeos que defensin les seves idees. "Podeu veure'ls junts per fer-li preguntes com d'on els ha tret, d'on surt la persona que parla... tot plegat generarà un debat que permetrà compartir el que ell veu i proposar-li alguna pel·lícula nosaltres".

Un altre element que s'ha de tenir en compte i que pot empènyer els joves a defensar arguments feixistes, assenyalen la majoria d'experts, és la "rebel·lia intrínseca" que tenen durant l'adolescència. "Busquen diferenciar-se dels pares per formar la seva pròpia identitat", apunta la psicopedagoga de la UOC. "Els joves sempre van a contracorrent", afegeix Abril.A això s'hi ha de sumar que hi ha fills que defensen el feixisme perquè senzillament la seva família també és d'extrema dreta i és el que han viscut a casa. "Al final els joves són un reflex dels adults i les idees feixistes també hi són en el món adult", coincideixen Ballescà i Essomba.

Ensenyar la història recent

Les últimes dades mostraven que més del 30% dels joves no creuen en la democràcia. "I això és molt preocupant perquè hi ha un desconeixement total de què vol dir una dictadura i els discursos totalitaris estan calant en una societat polaritzada com la que tenim", assegura Paco Abril. Cada cop queden menys testimonis de la Guerra Civil i és difícil que els adolescents coneguin la història de primera mà. "No coneixen el franquisme ni qui era Franco i per als joves un sistema totalitari és, com a molt, un concepte abstracte", diu Altell, que proposa que la història s'ensenyi a l'escola des de la més recent fins a la més antiga per assegurar-se que s'imparteix aquesta part del temari. "Sense menystenir l'Imperi Romà, és més important explicar la història recent perquè té més impacte en les vides futures", apunta. En tot cas, conclouen els experts, el jovent està molt polaritzat, i si bé és cert l'augment de posicions d'extrema dreta també hi ha jovent molt implicat i compromès amb els moviments socials.

Qui té por del feminisme?