Combatre la complicitat en els casos d'assetjament

Aquest diumenge 2 de maig se celebra el Dia Internacional contra l'Assetjament Escolar, una problema social que continua més vigent que mai, especialment des de l'aparició del ciberbullying. A Espanya, segons dades extretes d'un estudi realitzat el novembre del 2019 a la web www.dilotodocontraelbullying.es, un de cada cinc nens espanyols és víctima de bullying i/o ciberbullying i només el 15% decideixen explicar-ho als pares o professors. I el que és realment alarmant, 8 de cada 10 adolescents entrevistats han sigut espectadors d'algun episodi d'assetjament.

Amalgama7, entitat especialitzada en l'atenció terapèutica i educativa per a adolescents, joves i les seves famílies, vol centrar enguany l'atenció en el paper de l'espectador de l'assetjament, una figura clau en l'entramat del bullying, l'actuació del qual pot augmentar, si es converteix en reforçador o col·laborador, o minorar l'assetjament, si opta per una posició de defensa davant la víctima. El doctor Jordi Royo, director clínic d'Amalgama7, explica: “S'ha de considerar que quan l'assetjament es produeix en un poble o barri afecta tota la vida de la víctima, perquè tots els espais estan relacionats entre ells. El bullying o ciberbullyingno és només una agressió generada per un menor contra un altre. El grup té un paper fonamental. Les persones pertanyents al grup poden participar-hi, assumint un rol d'observador, de testimoniatge passiu o actiu, de col·laborador o incitador en el maltractament. Aquests rols no són excloents entre ells, ni tampoc estàtics en el temps. A Amalgama7 hem atès nois i noies que, en un temps i context determinat, han estat víctimes de maltractament i, posteriorment, s'han convertit en observadors actius d'un altre maltractament o fins i tot en agressors”.

 El paper de l'espectador

 Els participants de tota situació d'assetjament són tres: els assetjadors, la víctima i els espectadors. Es tracta del denominat Triangle del Bullying. En un dels vèrtexs, estan posicionats els espectadors, que tenen tres formes possibles d'acció: activa agressiva, en la qual fan costat a l'assetjador i es converteixen en els seus còmplices (animen, graven les agressions…); passiva, en què opten per no entremetre's en aquesta situació d'assetjament malgrat ser conscients del que passa–aquesta opció pot donar-se per indiferència o per por de convertir-se en víctimes si decideixen actuar–; i, finalment, activa defensiva, que és en l'única posició en què s'ajuda la víctima –en aquest cas, els espectadors opten per ajudar-la, ja sigui enfrontant-se a l'agressor o demanant ajuda en el seu nom.

“Davant una situació d'assetjament –explica el director clínic d'Amalgama7–, és molt probable que ens trobem amb un observador o amb diversos observadors. Els observadors seran fonamentals perquè l'agressió acabi o, per contra, es perpetuï. Si l'espectador adopta un rol de defensa de la víctima, si no li riuen les gràcies a l'opressor, aquest tendirà a disminuir el seu comportament d'agressió fins a extingir-lo. Si l'espectador o espectadors adopten un rol de col·laboració o de reforç de l'opressor, l'agressió es perpetuarà i molt probablement s'incrementarà progressivament. L'opressor es reitera més fort, més reforçat. Quan se senti més reforçat, s'envalentirà, amb la qual cosa s'incrementarà un tracte humiliant cap a la víctima. Molts espectadors tendeixen a reforçar l'agressor perquè d'aquesta manera, i gràcies a la llei del silenci, eviten que es concentrin en ells i convertir-se ells mateixos en víctimes. En el fons, és un comportament d'autodefensa. En aquest sentit, els programes de prevenció de bullying i ciberbullying han de tenir molt en compte que els observadors acaben jugant un paper clau en l'esquema de l'agressió".

Segons el doctor Jordi Royo: "Perquè es produeixi un episodi de bullying o ciberbullying hi ha, com a mínim, tres característiques: la primera, que sigui una agressió repetida en el temps; la segona, que existeixi un desequilibri de poder que provoqui que la víctima no pugui defensar-se; i, finalment, que hi hagi una intencionalitat de fer mal per part de l'agressor. Aquestes tres característiques les va proposar el doctor Hodgins. Des de la nostra experiència en l'atenció a persones implicades en casos d'assetjament en el rol de víctimes, agressors i observadors, constatem que no sempre els agressors tenen una clara consciència ni una clara intencionalitat de voler fer mal. Moltes vegades, es tracta només de bromes pesades o menys pesades que provoquen el riure i el divertiment del grup. Una altra qüestió és com ho viu la víctima, si aquella broma li fa mal. ¿És rellevant que l'agressor no tingui la intencionalitat de fer-li mal? Creiem que la intencionalitat no hauria de ser una variable rellevant".