Quan comença l'etapa dels 'per quès' i com afrontar-la?
La curiositat insaciable expressa la necessitat de les criatures de donar sentit a allò que veuen, escolten i senten
BarcelonaA partir dels dos anys i escaig, la curiositat de les criatures arriba a cotes màximes i comença el bombardeig de preguntes a totes hores, sobretot aquelles que fan referència al perquè de les coses.A aquesta edat les criatures experimenten un desenvolupament significatiu en diverses àrees del cervell, especialment, assenyala la psicopedagoga Gisela Baz, en les zones relacionades amb el llenguatge i amb la capacitat de raonar de manera simbòlica. Aquesta curiositat insaciable i el constant per què? són, apunta, “una expressió de la seva necessitat de donar sentit al que veuen i senten”. En l'àmbit maduratiu, l'infant comença a connectar conceptes, a establir relacions causals i a consolidar la seva comprensió del món.
Com hem d'afrontar aquesta curiositat imparable?
La també assessora de criança a NUA Clinic apunta que aquests moments suposen una oportunitat per connectar amb els nostres fills i filles. L'infant està construint les seves primeres eines per entendre el món, i nosaltres, com a adults, som els seus referents en aquest camí. “Acompanyar-los amb paciència, escoltar-los i respondre les seves preguntes amb honestedat i claredat és fonamental, no només per satisfer la seva curiositat, sinó també per enfortir el vincle emocional que establim amb ells”, subratlla Baz.
Com han de ser les respostes que els hi donem?
Segons Baz fer de nexe entre els infants i el món que els envolta significa ajudar-los a "interpretar i processar" la informació que reben d'una manera adaptada a la seva etapa de desenvolupament. Una mediació que, d’altra banda, els permet formar “una comprensió progressiva i segura” de l'entorn.
Cal respondre-ho absolutament tot?
No cal respondre-ho tot ni sentir-nos obligats a tenir una resposta perfecta en cada moment. Com a pares i mares, apunta la psicopedagoga, “també tenim les nostres pròpies necessitats i límits, i és totalment normal no sentir-se sempre amb la paciència o la inspiració necessària per gestionar un flux constant de preguntes”.
Quin tipus de respostes és contraproduent donar-los?
Per a Baz, és important evitar donar respostes massa complexes o desconnectades del seu nivell de comprensió. "Això pot generar frustració i confusió en els infants", apunta. I si una pregunta és massa complicada o ens agafa desprevinguts, afirma, és preferible ser sincers i reconèixer-ho, en comptes de donar una resposta precipitada o incorrecta. "Admetre que no sabem alguna cosa i dir-los alguna cosa com «Ara mateix no ho sé, però podem descobrir-ho junts més tard» o «M’ho penso i després en parlem» els ensenya habilitats importants com la humilitat, la paciència i la recerca activa de coneixement", apunta l'experta.
Quins són els per què més habituals en aquesta franja d’edat?
Els per què? més habituals estan relacionats amb la descoberta del seu entorn. Els infants comencen a preguntar sobre conceptes bàsics del seu món immediat, com ara "Per què el cel és blau?", "Per què hem d'anar a dormir?" o "Per què plou?". A més, afegeix Baz, hi ha una "gran curiositat sobre les emocions i les relacions del tipus «Per què plores?», «Per què no puc fer això?» o «Per què aquest nen no vol jugar amb mi?»". D’altra banda, assenyala, comencen a aparèixer, també preguntes sobre els límits i les normes, com "Per què no puc menjar més gelat?" o "Per què he d'anar a l’escola?".
Té alguna relació aquesta etapa amb la del ‘no’ o la del ‘jo sol/a’?
Sí, es tracta d’etapes estretament relacionades, ja que, tal com explica Baz, “formen part del mateix procés de desenvolupament de l'autonomia i la identitat dels infants”. "Tant la fase del per què com la del no o el jo sol són expressions d’un infant que està començant a comprendre el món i a reivindicar el seu propi espai dins d’aquest", conclou.