Enriqueta Barranco: "Quan vaig començar a estudiar la sang menstrual em van tractar de boja"

Cada 28 dies aproximadament, durant 35 o 40 anys, totes les dones sagnen. Des de fa segles la meitat de la població té la menstruació, "però en el camp de la ginecologia no s'hi ha donat importància, no representa cap èxit estudiar-ho", explica la ginecòloga Enriqueta Barranco (Granada, 1950). El primer dia que va entrar al laboratori de la Facultat de Medicina de Granada amb provetes que contenien la sang menstrual de 25 dones, els tècnics se la van quedar mirant amb escepticisme: "Quan vaig començar l'estudi em van tractar de boja".

L'Enriqueta havia llegit en una publicació científica que els nadons naixen amb contaminants perquè ja estaven presents dins la placenta i la sang del cordó umbilical. "Els investigadors s'havien preocupat de veure què passava amb l'embrió, però ningú havia pensat que la contaminació partia de la mare i en com l'afectava a ella", exposa. Per això va decidir analitzar la sang menstrual per veure com els contaminants podien estar relacionats amb les malalties que moltes dones pateixen. "Ningú s'havia plantejat si les substàncies passen a través de la sang a l'endometri i si aquest hi reacciona de manera desfavorable", lamenta.

Els resultats de la investigació, publicats el 2017, van demostrar el que l'Enriqueta es temia: en la sang menstrual es va detectar la presència d'una gran quantitat de contaminants com els parabens i les benzofenones. "Vam descobrir que com més components químics hi havia presents, més sagnaven les dones durant el període". La quantitat d'aquests productes també estava associada a l'estil de vida de les participants: "La dona que presentava més quantitat de parabens era una que es tenyia el cabell cada setmana".

A l'hora d'engegar l'estudi pràcticament no hi havia bibliografia prèvia d'on partir. La medicina sempre ha vist la sang menstrual com una substància sense valor i no com una potencial font d'informació sobre què passa al cos de les dones: "Fins al 1930 no es va conèixer el cicle menstrual com a tal". La menstruació arrossega un estigma històric que es remunta a la Bíblia i ha perdurat gairebé fins als nostres dies. Durant els segles que l'islam va estar present a la península Ibèrica, exposa l'Enriqueta, ja es tractava la sang menstrual com un residu dolent que les dones havien d'enterrar. El Renaixement, tot i que va aportar grans avenços en tots els camps, inclosa la medicina, "en el cas de les dones no va implicar grans canvis. Se seguia amb la idea de la menstruació com un residu que perjudicava greument a qui la tocava". No és fins a la segona meitat del segle XIX que els metges hi presten una mica més d'atenció i es comencen les primeres cirurgies: s'extirpava l'úter. "Era una de les poques solucions davant els sagnats abundants, ja que tampoc sabien què passava exactament".

Si en general se sap poc de la menstruació, "el dolor menstrual encara segueix sent un misteri". Recentment, s'ha posat el focus en l'endometriosi i s'ha visibilitzat aquesta patologia, que pot ser incapacitant. Però i la resta de dones que no la tenen i pateixen còlics? "Que ara no la tinguis no vol dir que no puguis desenvolupar-la en més endavant. Ara hi ha alguns estudis que investiguen si es podria utilitzar la menstruació com un factor de pronòstic per a les dones que puguin patir d'endometriosi en un futur. Perquè això, que et martiritza mitja vida, potser es podria prevenir", apunta l'especialista.

Tot i que els darrers anys s'ha començat a trencar el tabú i ha passat a formar part de l'agenda pública, encara falta molta investigació. Un exemple és que l'Enriqueta només va poder realitzar l'estudi gràcies a l'herència que Antonio Chamorro –metge exiliat a París durant la Guerra Civil– va donar a la Universitat de Granada sota la condició que la gestionés ella.

L'altre elefant dins del món de la ginecologia i l'obstetrícia és la falta de dones en càrrecs de poder. A Espanya no hi ha hagut cap catedràtica de ginecologia en la història fins al 2018, quan la canària Nieves González va guanyar la plaça a la Universitat de La Laguna. "És trist que encara hi hagi obstacles per accedir a les posicions de poder quan la majoria de professionals i docents són dones", lamenta. Encara que ara sigui una professió feminitzada, l'Enriqueta recorda que durant molts d'anys no ha estat així: "Quan vaig començar a estudiar ginecologia ho vaig fer en contra de la voluntat del catedràtic. Ell no volia dones a la seva clínica, però al final em va acceptar perquè jo tenia el millor expedient".