Compartir o callar: "El meu bebè dorm set hores seguides"

Fa dues setmanes, la cantant Beth publicava en el seu Instagram que el seu nadó de dos mesos dorm set hores seguides. Això, però, no era cap excepció, ja que, segons explicava, amb els seus dos fills grans va viure exactament el mateix. Deia que no ho explicava per generar "enveja ni ràbia", sinó per mostrar que aquesta altra realitat "també existeix". El seu perfil es va omplir de seguida amb comentaris d’altres mares reconeixent que a elles també els hi passa, però que no gosaven compartir-ho per no generar "mal rotllo" amb altres pares.

Era el cas de la María Insa, mare de la Sara. Al cap de pocs dies de néixer, la Sara dormia quatre hores seguides. Al cap de poques setmanes, ja eren entre sis i set. “Recordo la primera nit que va passar: va adormir-se vora les onze de la nit i al despertar-se, gairebé a les sis del matí, vaig haver de mirar el rellotge tres cops!”, explica la María Insa. Ella i el seu marit són conscients que són “uns privilegiats”, perquè la petita –que ara just farà un any– els hi ha posat molt fàcil. “Hem pogut descansar gairebé des del minut u i, excepte alguna nit, molt al principi, que entre una presa i l’altra no hi havia forma que tornés a adormir-se, la resta ha estat bufar i fer ampolles".

Insa explica com, al principi, li feia vergonya explicar a les seves amigues i cosines, “sobretot a aquelles que sabia que al cap de l’any encara havien de lidiar amb nits força feixugues”, que la seva filla dormia tan i tan bé. Però lluny d’enfadar-se, les seves conegudes li recomanaven “aprofitar per descansar tot el possible”. Un dia, passejant quan la Sara tenia uns quatre mesos, van trobar una veïna del poble a punt de sortir de comptes de la seva primera filla i, en preguntar-los com anava la seva recentment estrenada maternitat, Insa va respondre la veritat: “que la nena ens deixava dormir força, que anàvem bastant descansats i que fins i tot la lactància havia fluït d’allò més”. I els seus interlocutors ho van agrair. “Van donar-nos les gràcies per descriure’ls aquesta altra cara de la criança perquè el seu entorn els hi havia explicat poc menys que històries per no dormir”, exclama Insa.

Patró molt sovint heretat

Però què és allò que determina que un nadó dormi millor o pitjor que un altre? El son, com el desenvolupament, és un patró que va madurant amb el pas dels mesos. Tal com explica la neuropediatra de l’Hospital del Mar, Gabriela Secondi, el nadó, durant els primers mesos, “és molt dependent d’un altre patró, el de l’alimentació”, d’aquí que es desperti més sovint. Hi ha bebès que aviat comencen a dormir de forma més perllongada, però, a parer de Secondi, la clau és que “des de l’entorn se’ls marqui el dia i la nit”. El son és, per tant, un patró propi de cada nen, “com després ho és d’adult”, matisa la neuropediatra, la qual també destaca que el patró en qüestió “molt sovint s’hereta dels pares”.

Els factors genètics influirien, doncs, en el tipus de son que tindrà cada criatura, la qual cosa, alerta Secondi, “no és modificable”. El que sí que pot fer-se, no obstant això, és crear una rutina de son “que ajudi a agafar aquest son i que alhora sigui interioritzada pel nadó com un moment més del seu dia a dia”. Es pot començar, prossegueix la doctora, “abaixant el ritme de l’entorn, utilitzant una llum tènue, no tenir la televisió encesa ni utilitzar el mòbil i, si la criatura no és de les que s’esvera amb l’aigua, relaxar-lo amb un bany abans d’anar a dormir”. I un últim apunt, subratlla la neuropediatra: això que els nadons que prenen llet de fórmula dormen millor que els que fan pit “és un mite”. I afegeix, “el son hauria de ser independent de si fa pit o biberó”.

"No volia ni vull ferir susceptibilitats"

La Dàlia, de deu mesos, segueix el camí de la Sara. O encara millor, perquè la petita sol dormir entre quarts de deu de la nit i les 8 del matí. “Així des que era ben petita”, celebra la seva mare, Marina Sicilia. “Hi ha nits que li costa una mica més adormir-se, però després ho compensa dormint fins l’endemà”, explica. Puntualment, hi ha nits que la petita està més intranquil·la o es desperta, fa pit i torna a adormir-se plàcidament.

Sicilia és conscient que ha tingut “molta sort” amb la Dàlia, una sort que de vegades li ha estat difícil compartir amb el seu entorn. “No volia ni vull ferir susceptibilitats, perquè hi ha pares i mares que no dormen tres hores seguides des de fa mesos, però alhora tampoc me n'he d'amagar”, apunta. Al cap i a la fi, subratlla, “la maternitat no es redueix només a tots aquells progenitors que no dormen mentre els fills són nadons”, la qual és potser la versió “més estesa del conte”, sinó que aquesta altra versió “també és real”. Perquè sí, tan normal és que un nadó de pocs mesos es desperti sovint com que dormi força hores seguides a la nit. Per sort, cada nadó és un món.