La Comuna 13 de Medellín: de refugi de sicaris a destí turístic

Medellín (Colòmbia)A la Comuna 13, una de les àrees més deprimides i conflictives de Medellín, hi ha florit un oasi de pau. Els grafitis, el hip-hop i el rap s'han apoderat dels carrers del barri, que s'ha convertit en un gran complex cultural a l'aire lliure on visitants de tota mena hi arriben atrets per la metamorfosi que està experimentant la zona. I pel morbo que provoca visitar una zona on no fa gaire ningú que no hi visqués s'atrevia a posar un peu. "Era un lloc molt perillós. Només hi venia la família, i amb dificultats", explica el Chota. És un dels grafiters més venerats de la comuna, que va començar pintant motius d'advent per Nadal amb els amics per decorar una façana del barri. Aquesta oportunitat li va arribar arran de la construcció a la comuna d'unes escales mecàniques, inaugurades el 2011. Un projecte urbanístic que venia acompanyat d'una intervenció artística dirigida per Ángel Ortiz, un professor de la Universitat d'Antioquia, que va incorporar el Chota i els seus amics a l'equip.

L'any 2013 Medellín va guanyar el premi organitzat per The Wall Street Journal i l'Urban Land Insitute a la ciutat més innovadora del món, i les escales mecàniques de la Comuna 13 formaven part del projecte guanyador. "Van servir perquè el món sabés que a la Comuna 13 pinten, ballen i canten, i que s'hi comencessin a fer recorreguts turístics. Cal anar amb compte amb el sensacionalisme quan t'expliquen el que va passar a la comuna. La ciutat fins llavors ens havia estigmatitzat molt, perquè desconeix la seva pròpia història. Actualment ens coneixen més els alemanys que la gent d'aquí", explica el Kabala, un gestor cultural protagonista de la transformació social de la zona.

Al final dels sis trams que tenen les escales mecàniques que van revolucionar la mobilitat de la zona hi ballen el grup de hip-hop Black and White. Van constituir-se després de participar en un projecte de dansa l'any 2014, tot i que no han pogut ballar de manera professional fins fa dos anys. Segons explica David Acosta, un dels seus joves components, "a Colòmbia està prohibit el treball infantil". Acosta apunta que el barri ha patit un canvi molt dràstic i que hi ha molta gent que ve de fora a veure'ls. "Qui es podia imaginar que després del que va passar aquí passaria això. A la Comuna 13 ja no hi ha violència, només pau".

Per a Jeihhco Castaño, cantant de hip-hop, líder social i fundador de l'associació cultural Casa Kolacho, la transformació de la Comuna 13 no ha estat causada per unes escales mecàniques. És fruit d'una feina que es va iniciar l'any 2000 gràcies a l'ONG YMCA, que va arribar a la comuna per incentivar la participació dels joves. Van convocar una reunió amb tots els artistes de hip-hop, grafiti i rap i va néixer el col·lectiu La Red del Hip-hop Élite, una aposta per la pau i la no-violència a la Comuna 13. "A la població no li van preguntar l'opinió sobre la construcció de les escales, és un projecte impositiu que el va pensar algú en un escriptori, que va creure que era molt maco perquè a Barcelona hi ha alguna cosa semblant", diu Castaño. "És un projecte invasiu, i hi ha persones que van ser desplaçades per poder construir-lo, i aquesta història no s'ha explicat. Hi ha famílies que van créixer aquí, que van fundar el barri i que van haver de marxar a una altra banda", recorda. Castaño agafa aire i continua explicant la situació arrufant el nas: "És un projecte pensat des del principi per als visitants. Els veïns no importem, el que importa és el màrqueting de la ciutat".

Viatge al passat

Per entendre la transformació que viu la Comuna 13 cal mirar al passat. Va començar a urbanitzar-se a principis del segle XX, amb l'arribada a Medellín de pagesos procedents de la regió d'Antioquia. Al llarg de tot el segle passat ha sigut un lloc d'acollida de migrants i desplaçats del conflicte armat a Colòmbia. I es va convertir en un barri amb l'absència de l'estat i les seves institucions. La seva ubicació estratègica, a prop del mar i del pas de l'oleoducte Medellín-Cartago, va ser el motiu pel qual la Comuna 13 es va convertir en un enclavament cobdiciat pels actors armats de la guerra urbana, l'activitat de la qual va desplaçar forçosament 10.000 persones de la comuna durant la primera dècada del segle XXI, segons dades del Museu Casa de la Memòria.

Entre el 1985 i l'any 2000 els milicians i la guerrilla es disputen el lloc, donen a la població la protecció que no els donen les autoritats i imposen la seva llei. A més d'oferir als nens i als joves una posició social formant part de les xarxes criminals. "La Comuna 13 té una benedicció, que també és una maledicció: la seva ubicació. Cap a la part occidental de la comuna hi ha la via que connecta amb l'únic port que té el departament d'Antioquia, el port d'Urabá. Diversos actors, legals i il·legals, van lluitar pel control del territori sense importar-los qui hi vivia", apunta el Kabala. La Wendy, una guia del barri, intervé quan sent la conversa: "Quan tens persones segrestades els fas sortir molt fàcilment de Medellín per aquí, quan tens contraban l'introdueixes per aquí, el tràfic de drogues el passes per aquí... La comuna és un laberint, accessible en molts casos només a peu", diu.

Els paramilitars, a la recerca de la seva part del pastís a la comuna, van intensificar les seves accions a partir del 2001, fet que va enfrontar els diversos actors armats no estatals en el moment més tens. Això va provocar una situació insostenible, a la qual el govern va voler posar fi amb nombroses intervencions militars. Només l'any 2002 en va dur a terme 11. Amb l'operació Orión, amb l'ajuda dels paramilitars, el govern va obtenir el control de la situació. Va ser una acció militar duta a terme amb armament pesant l'octubre del 2002 que va posar punt final al domini de les guerrilles i les milícies a la zona, i que va provocar, segons la Corporació per a la Pau i el Desenvolupament Social, 88 morts i 95 desapareguts. Llavors la comuna va passar a mans dels paramilitars, fins que es van desmobilitzar el 2007, quan s'hi van instal·lar les Bacrim o Grups Armats Organitzats.

La Comuna 13 va ser al llarg de diverses dècades un gran productor de mà d'obra per als grups armats que operaven a Medellín. Els paramilitars, la guerrilla i les bandes es repartien la comuna. Estem parlant d'una zona pobra on l'estat brillava per la seva absència en estructures físiques, socials, polítiques i econòmiques, i on van sorgir estats paral·lels gestionats per grups armats que es van erigir en autoritat i es van convertir en referents per a adults i joves. Les economies il·lícites es van apoderar del barri: narcotràfic, tràfic d'armes i extorsió. "Els joves es troben en una zona en què no hi ha una infraestructura educativa, laboral o empresarial. No tenen cap possibilitat econòmica o de supervivència més enllà de la il·legal. Han crescut en famílies en què els pares i avis han format part d'aquestes economies. Per lògica, acaben obligats a formar part d'un actor armat, de l'economia il·legal, perquè realment no tenen cap altra possibilitat", reflexiona Oscar Julián Palma, professor de ciències polítiques en la Universitat del Rosario, a Bogotà. 

Una transformació imparable

Actualment el fenomen sociocultural que viu la Comuna 13, on l'art i el civisme s'estan imposant a la violència i les armes, ha fet que la zona pròxima a les escales mecàniques visqui un procés de transformació imparable. Sense buscar-ho, s'ha convertit en un dels principals atractius de la ciutat, i ha generat una entrada important de diners a la comuna i el sorgiment de petits negocis familiars, que estan donant un gran impuls a la renovació en la qual es troben immersos. Un bon exemple d'això són les nombroses empreses que ofereixen visites guiades i classes de música, dansa i grafitis. O la famosa Doña Consuelo, que segons els locals té les millors cremes de la zona, uns gelats artesans amb trossos de fruita. "He passat de tenir una nevereta a tenir-ne cinc", diu amb un somriure. Fins i tot hi ha persones que s'estan plantejant obrir un hotel.

El recorregut que fan pràcticament tots els visitants que volen conèixer la comuna s'anomena Graffitour, i el fan de la mà de guies locals que donen a conèixer les escales mecàniques i l'art urbà que es desenvolupa al seu voltant. Un producte turístic de gran èxit, que han anat perfeccionant al llarg dels anys. Aquests circuits guiats van començar sense cap nom específic ni afany de lucre. "Si volies conèixer la Comuna 13, algú et deia que hi anessis amb els rapers, que ho coneixen tot", explica Jeihhco Castaño. Tot va canviar l'any 2011, quan li va trucar la fundació de Juanes per fer una ruta a James McGovern, un congressista nord-americà que hi anava a verificar els resultats del Plan Colombia, un paquet d'ajuda al país dels Estats Units de l'any 2000. "Volia conèixer l'operació Orión, saber què va passar a la Comuna 13, conèixer la veu de dins... Per primer cop ens vam asseure el grafiter El Perro i jo amb un mapa per dissenyar una ruta específica per explicar la història de la comuna", recorda. D'allà va sorgir el tour del grafiti.

La zona s'ha convertit en un espai de memòria històrica que convida a reflexionar sobre el conflicte colombià. Un lloc on els joves, des de diferents disciplines artístiques, però especialment des del grafiti, mostren sense dramatismes el passat fosc del qual van formar part, i proposen un futur sense armes i en pau. "No volem representar ni sang ni calaveres ni res negatiu als murs. Expliquem històries, però en positiu. Per exemple, jo explico el moment més terrible que he viscut aquí, l'operació Orión, però sense elements negatius", explica el Chota.

A l'observar el grafiti s'hi veuen ocells que simbolitzen els helicòpters que van disparar contra la població. Un ull amb una taca vermella convida a reflexionar sobre la sang vessada. Un ull amb una taca verda és part de l'esperança. I una mà que tira uns daus representa la incertesa que va generar l'operació Orión a la comuna. Cada grafiter té un llenguatge propi que necessitem que ens l'expliquin. Si no, "arribes gringo i te'n vas gringo", assenyala el Chota. I interpel·la les autoritats perquè "vegin que amb l'art es pot canviar part d'aquest món".

Una comuna de 31 barris

La Comuna 13 està formada per 31 barris. D'aquests, la gran majoria "estan més o menys bé, ja que hi ha desocupació i les condicions de vida no són les òptimes", diu el Kabala. Tanmateix, després de fer un glop d'aigua de panela, assegura que s'hi està tranquil, que pots caminar per tots aquests barris: "En general la transformació de la Comuna 13 és un clar exemple que es pot canviar".

Pel que fa a l'evolució de l'actual transformació de la Comuna 13, el Jeihhco té molt clar el camí a seguir: "Seria important que en aquesta ciutat el govern ens mirés com a iguals, com a companys de lluita en les causes de transformació del futur. Perquè Medellín es transformi de veritat com somiem".