“Un comunicador excel·lent”

Sílvia Ventayol va conèixer la figura de Joan Mascaró quan estudiava filosofia de les religions a la carrera d’Humanitats. Entre els estudiosos que treballaven li va cridar l’atenció el llinatge nostrat de Mascaró. Però, qui era aquell mallorquí que en la Mallorca rural dels anys 70 havia fet tantes traduccions? Fou a partir d’aquí que s’inicià la relació de Ventayol amb Mascaró, que va esdevenir amb la creació d’un documental dedicat a l’autor margalidà, Llànties de foc.

Ventayol descobrí un personatge “compromès amb la terra, la llengua, el paisatge, una persona molt global, molt sencera i ètica”, relata la directora. A més, es va trobar una figura molt desconeguda, “diria que desconegudíssima”, i sobretot a Mallorca. “Calia fer una feina de difusió de la figura de Joan Mascaró” i el documental que es començà a engendrar l’abril de 2008 i s’estrenà l’any 2011 en fou la millor eina.

“Hem de pensar que era desconegut també perquè els pares i germans es varen haver d’exiliar a l’Alger i no tornaren a Mallorca, així que la família que li quedava a Santa Margalida no era tan directa. No obstant això, sí que trobam publicacions sobre l’autor de Santa Margalida, el bust dedicat a ell al seu poble de naixement i alguns homenatges que se li han fet”.

El poder de l’audiovisual

El documental va tenir una tasca de recerca molt important, s’hagueren de lligar caps de la figura mig desconeguda de Mascaró, de la seva trajectòria, els seus viatges, les tornades a Mallorca, l’arrelament a la Universitat de Cambridge, els viatges a l’Índia. A banda i gràcies al documental han estat diversos els estudiosos que han seguit el fil per crear noves històries sobre Mascaró. És el cas del musicòleg Francesc Vicens, qui es va inspirar a través de l’audiovisual a investigar la relació del membre dels Beatles George Harrison i Joan Mascaró, que ha plasmat en un llibre.

Precisament en el documental Llànties de foc hi apareix la intervenció de George Harrison i John Lennon en el programa The Frost Programme de la London Weekend Television, emès el 4 d’abril de 1967, en el qual Mascaró també va participar.

“El documental va ser un encert”, relata la directora i guionista. “Fou una feina de divulgació i va arribar a molta de gent. És el que té el poder de l’audiovisual. A més, vàrem tenir la gran oportunitat de poder comptar amb unes imatges molt bones de Joan Mascaró, extretes d’una entrevista al programa de televisió La Clave i que va fer que poguéssim posar cara, ulls i veu a Mascaró, i on es pot veure la bonhomia que desprenia el traductor en aquella intervenció. I és que Mascaró era un autèntic comunicador, li agradava molt intervenir a la ràdio i la televisió”.

Sílvia Ventayol considera, no obstant això, que encara hi ha molta feina a fer per divulgar la figura de Joan Mascaró, el líder entre tenebres. “Encara no se’l coneix prou per la rellevància que va tenir i també per la vigència de la seva obra que no mor mai, així que es podria proposar alguns dels seus llibres en el catàleg de lectures obligatòries de secundàries, o organitzar un congrés d’honor dedicat a Mascaró o catalogar la seva a obra completa, per exemple”.

Els directors del documental titulat Llànties de foc són Sílvia Ventayol i Nofre Moyà, i la peça és de la productora Quindrop. El documental va ser coproduït per Televisió de Catalunya, TV3, i per IB3 Televisió i va ser premiat a la categoria d’Undiscovered (Must View) del festival Culture Unplugged a l’Índia, als Estats Units, a Indonèsia i a Nova Zelanda. El documental Llànties de foc està penjat a internet, i el visionat és públic i gratuït.