Confessions d'un auxiliar de vol: "Uns pares es van oblidar el seu nadó a l'avió"

BarcelonaMattia Moccia és tripulant de cabina en una aerolínia espanyola de baix cost i una de les coses que més li agraden de la seva feina és "que cada dia és diferent, en nou anys que porto no n'he tingut cap d'igual, sempre hi ha alguna cosa que em fa riure o plorar". Tanmateix, sempre el sorprèn que la gent aplaudeixi a l'aterrar l'avió: "Ho trobo molt graciós, perquè a sobre alguns cops l'avió aterra en automàtic i la gent realment està aplaudint l'avió i no el pilot. Oi que quan agafes un autobús o un tren no aplaudeixes el conductor? Aleshores per què sí que ho fas a l'avió?", bromeja.

Per a Moccia, la part negativa de la seva feina –exercida per dones majoritàriament– són els horaris, que són molt variables i fan molt difícil coincidir amb amics i família. Els horaris dels auxiliars de vol no es fan en funció dels dies de la setmana, sinó de les hores de vol: no es poden superar les 60 hores en un total de 7 dies: "Podem treballar 7 dies seguits sense tenir cap dia de descans sempre que en aquests dies no se superin les 60 hores de feina", explica. Tot i això, puntualitza que les hores de vol no són les hores efectives: "Si fem 10 hores de feina, 7 hores serien de vol i les altres 3 d'escala o de brífing abans de cada vol".

Les condicions laborals dels auxiliars de vol varien segons la base on treballin, ja que cada país té la seva normativa: "Una companyia espanyola que té bases en diferents països tindrà un contracte diferent en cada un d'ells", assenyala Moccia. Ell va començar a la base de Venècia i fa sis anys que treballa a la de Tolosa i apunta que a França "la feina de cabin crew està molt més reconeguda i molt més protegida i que, a més, hi ha una retribució mínima, cosa que a Itàlia no existeix". Com que el seu contracte és francès, Moccia té dret a 32 dies de vacances anuals, que serien 26 si treballés en una base italiana, 20 si fos en una base grega o 30 si fos en una base espanyola.

Si una cosa tenen en comú tots els auxiliars de vol és el desig que els passatgers siguin més respectuosos i els tractin "com a persones i no com a robots", denuncia Maria Rius, tripulant de cabina retirada amb més de 15 anys d'experiència. "Sembla de sentit comú, però als auxiliars de vol no se'ns toca: no ens agrada que ens agafin la mà, que ens estirin el braç ni que ens facin copets a l'esquena, i molt menys que ens toquin el cul!", reivindica.

Tu a Londres i la dentadura a Barcelona

La jornada dels tripulants de cabina comença una hora abans del primer vol del dia, perquè fan un brífing amb el comandant i el copilot per assegurar que tothom estigui a punt per volar. Després revisen que l'avió funcioni correctament i, un cop comprovat, comença l'embarcament. Durant l'embarcament d'un vol de Barcelona a Londres, Rius va viure una de les situacions més surrealistes amb les quals s'ha trobat: "Quan quedava poc per tancar l'embarcament, un passatger em va dir, avergonyit, que havia perdut la dentadura en un dels lavabos de l'aeroport i em va demanar ajuda per trobar-la". Rius relata que a l'home "no li va quedar més remei que pujar a l'avió desdentat" i que, mentre l'avió arribava a Londres, els treballadors de l'aeroport van trobar la dentadura, que van enviar a Anglaterra per correu. 

D'altra banda, l'enginy dels passatgers per no haver de pagar excés d'equipatge és una de les situacions més comentades a l'hora d'embarcar. "A mi el que em fa més gràcia són els passatgers que, en ple estiu, vesteixen capes i capes de jerseis i de jaquetes. És curiós veure fins on arriba la imaginació d'alguns", explica Rius.

En l'argot aeroportuari, als vols se'ls anomena salts i en un dia de feina els tripulants en poden fer entre dos i quatre: "Si són vols curts en fem quatre i si són vols llargs en fem dos, i generalment treballem entre 10 i 12 hores diàries", comenta Moccia. Entre salt i salt cal tornar a revisar que l'avió funcioni correctament i, en el cas de les aerolínies de baix cost, la revisió es fa en temps rècord: "En menys de mitja hora cal desembarcar i tornar a embarcar els passatgers", apunta Moccia. El moment de desembarcar l'avió també ha estat protagonista de situacions insòlites: "Poc després de començar, en el moment de desembarcar un vol de Riga a Edimburg, uns pares es van oblidar el seu nadó a l'avió, amb cotxet i tot. De seguida es van acostar al taulell a recollir el seu fill i es veu que havien baixat de l'avió amb presses perquè necessitaven anar al lavabo i no van pensar en la criatura", relata Rius.

Al finalitzar l'últim vol del dia, els tripulants de cabina tornen a la base i donen per finalitzada la jornada. Tot i això, sempre poden haver-hi complicacions, com els retards i les cancel·lacions, que acaben suposant més hores de feina: "Si fem més hores de feina per un retard, aquestes hores les regalem a la companyia", lamenta Moccia.

Vols pudents

Tot i ser un espai petit, és comú que els passatgers no sàpiguen trobar el lavabo dels avions, cosa que dona peu a tota mena de situacions, algunes més escatològiques que altres. Rius explica que fa anys una passatgera no va saber trobar els lavabos i va acabar fent pipí a la paperera del servei de càtering i que, en una altra ocasió, "un passatger va voler anar al lavabo quan hi havia turbulències, un company i jo li vam dir que no es podia, que era perillós, però l'home no entrava en raó i va acabar fent pipí enmig del passadís".

En un altre vol, el dipòsit on van a parar els residus dels lavabos es va espatllar i l'aigua bruta va acabar sortint pels vàters, "de manera que va inundar el terra dels lavabos i va fer un riu pel passadís de l'avió". "Feia una pudor increïble... Sort que era un vol curt", assegura Rius. Aquest no ha estat l'únic vol pudent en què la tripulant retirada ha hagut de treballar: "Recordo que un cop una dona va fer servir la tauleta reclinable per canviar-li els bolquers al seu nadó i quan va acabar va llençar el bolquer brut fent cistella a la brossa del càtering. La pudor va perdurar durant tot el vol!".