El consultori: a quina edat s'ha de retirar el xumet?

BarcelonaEls odontopediatres recomanen retirar el xumet al voltant dels 2 anys i a partir de l'any s'aconsella que no el portin penjat per evitar que l'infant el tingui a mà i l'utilitzi a totes hores. "Com més grans són més s'enganxen al xumet", indica l'odontopediatra Ruth Mayné. "A partir de l'any o al voltant de l'any, el xumet ha de ser per dormir i per pacificar, per coses aïllades, com un ingrés hospitalari, una vacuna, un viatge en cotxe, dormir..." Mayné assegura, però, que s'ha d'individualitzar cada cas: "Si és un nadó prematur extrem, amb molta immaduresa o té alguna alteració, és més important el tema conductual que la boca. Primer són els pacients que les dents".

Els odontopediatres recomanen que no es faci servir més enllà dels tres anys perquè "el xumet el que fa és que el paladar es faci més estret". "La boca creix cap enfora i el xumet comprimeix", explica Mayné, que recomana utilitzar el xumet "com menys hores millor".

Pel que fa al biberó, l'odontopediatra posa el límit en els 18 mesos. "A part de la succió, també hi intervé la deglució. El cervell està preparat per beure en got i la deglució és diferent que amb el biberó". Amb el biberó s'altera la forma d'empassar.

Quines conseqüències té l'ús prolongat del xumet?

Les tetines són negatives per a la boca, diuen els odontopediatres. "No és una cosa que recomanem, però tampoc el demonitzem perquè sabem que té avantatges: prevé la mort sobtada en el lactant quan és un nen alimentat amb biberó o serveix per calmar-lo quan no hi és el pare o la mare", indica Mayné.

Una de les conseqüències d'endarrerir la retirada del xumet és una mala oclusió de les dents. En una mossegada normal, les dents superiors s’assenten lleugerament per fora de les dents inferiors tant en la part davantera com posterior, i en tots dos costats de la boca. L'alteració més freqüent deguda al xumet és el que s'anomena mossegada oberta, quan queda un forat entre les dents superiors i inferiors. El xumet no permet que les dents de dalt es toquin amb les de baix i quan els infants intenten ajuntar les dents, és quan es veu un espai o forat entre els quatre incisius. Els xumets també poden acabar formant un paladar estret i, de vegades, una mossegada creuada posterior, quan les dents superiors mosseguen per dins les dents inferiors. Aquestes dues alteracions, però, també tenen un component genètic important. És a dir, pot ser que un infant no hagi utilitzat ni xumet ni biberó i tingui mossegada creuada.

La maloclusió pot provocar també dificultats per deglutir, problemes respiratoris o de la parla. "Com que no tanca les dents per davant, la llengua es fica pel mig i molts sons, com la s, no els pot pronunciar", especifica Ruth Mayné.

Es pot solucionar?

La retirada del xumet té efectes immediats. Segons explica aquesta odontopediatra, abans dels tres anys la mossegada oberta es pot corregir "espontàniament". És a dir, l'espai entre les dents superiors i inferiors es pot tancar sol al cap d'uns mesos. Com diu Mayné, "fins a la pubertat tot és més o menys corregible perquè és un període de creixement i es poden posar aparells per modificar-ho". Com més gran sigui el nen, el tractament per solucionar-ho serà "més agressiu".

Mayné també diu que és preferible la succió del xumet que la del dit, ja que aquest hàbit és més difícil de treure. Per això, en el cas de nadons que es xuclen el dit gros és recomanable substituir aquest hàbit pel xumet, que serà més fàcil de retirar.

Trucs per retirar el xumet

"Jo puc donar alguns trucs, però cada família coneix el seu fill i sap quina és la millor tècnica", assegura l'odontopediatra. Fer-li un forat a la tetina que farà que el nadó el refusi perquè ja no li funcionarà igual, donar-lo als Reis d'Orient, als gegants o regalar-lo a un cosí que acaba de néixer o a un altre nadó, fer un ritual o ajudar-se d'un conte són algunes de les eines més usades per ajudar un infant a deixar l'hàbit del xumet. Mayné afegeix, però, que cada intervenció és individualitzable i que els odontopediatres poden ajudar en aquest o en altres hàbits.