Els contes de Robert Graves, un poeta mallorquí

És un encert que l'equip al darrere de la Nova Editorial Moll hagi dedicat esforços per recuperar el llegat de Robert Graves, una de les figures més fascinants de la història de la literatura universal i un il·lustre habitant de Deià durant més de quatre dècades. Així, i en un digne gest que ens el torna a anostrar, han incorporat al catàleg dues perles del visionari autor que ens va ajudar a entrar en contacte amb els misteris de la deessa Blanca: El crestall rost. Poemes de muntanya, amb traducció d'Eduard Moyà, i Breus històries mallorquines, amb traducció de Nofre Moyà. El primer és una deliciosa antologia que conforma una psicogeografia al bell cor de la serra de Tramuntana. El segon és el recull que el mateix Graves va elaborar tot aglutinant, en un únic volum, els diferents textos que havia escrit sobre Mallorca i que havia publicat en revistes de prestigi i de tirada com The New Yorker, Tomorrow, Gentleman’s Quarterly i Lilliput. La majoria dels textos dels dos títols no havien vist la llum en català, un més que bon motiu perquè ara els celebrem com toca.

El volum Breus històries mallorquines no és només un encantador recull de contes que confirma la destresa d'un veritable mestre de l’escriptura, un escriptor que tenia el do de capturar l'essència de tot el que l'envoltava amb ull clínic, enginy narratològic i alè poètic. És també una fascinant màquina del temps que ara ens permet tornar a una illa que fa molts anys que va deixar d'existir: un paratge idíl·lic pel que fa als recursos naturals, però també un escenari atroç que aleshores vivia sota la grisor i la por d'una dictadura que operava amb mà de ferro després d’una guerra que havia acabat, com sempre passa, amb vencedors i vençuts. Precisament, aquestes narracions es varen poder difondre a l'estranger, necessària font d'ingressos per a una persona que sempre va voler viure i treballar amb llibertat, perquè aquí hi havia una censura extrema que mai hauria permès que uns documents així de directes es llegissin.

La varietat estilística i temàtica que presenten les històries és un dels punts forts del llibre. Podem assistir a encertadíssimes fusions de drama i sàtira (“Els xinesos perduts”) però també a crítiques salvatges contra les institucions de l'època (“L’escola a Mallorca, 1955”) i contra els primers intents patètics que es varen fer per potenciar la indústria turística de l'època (“Benvinguts a les coves d’Artà”). L'edició de Breus històries mallorquines també destaca per l'emotiu pròleg de William Graves, l'excel·lent aparat de notes i la gran quantitat de documents gràfics que incorpora, des de fotografies fins a cartes i cobertes de revistes. Tot plegat és un festí literari i un convit genial per tornar a un geni de la paraula, a un veritable poeta mallorquí com va ser Robert Graves.