Altre cop els 400 euros de Zapatero

Aquests últims dies s’han anunciat un parell de mesures econòmiques que podrien incloure’s als pressupostos generals de l’Estat. La primera és un bo cultural de 400 euros per facilitar la compra de cultura a aquells que facin 18 anys el 2022. El projecte dels PGE no està detallat, però sembla que els béns culturals beneficiats serien la literatura, el teatre, el cinema i els concerts. La segona és una ajuda per facilitar el lloguer d’habitatge als joves d’entre 18 i 35 anys amb rendes baixes o mitjanes. Aquests joves, rebran un ajut de 250 euros al mes durant dos anys.

Anem a pams. Que la pandèmia ha sacsejat la indústria de la cultura és una obvietat, i que un país amb més cultura és un país millor tampoc ho discutirem. Ara bé, just abans de l’inici de la pandèmia a Espanya el 9,5% de la població ja vivia per sota del llindar de la pobresa amb una renda inferior a 6.417 euros a l’any. ¿Estem segurs que en un país amb aquest nivell de pobresa ara la prioritat és dedicar 400 euros perquè els joves vagin al teatre? ¿I estem segurs que aquesta ajuda ha de ser per a tothom? Si un dels objectius de la política fiscal d’un país és la redistribució de la riquesa, potser aquesta iniciativa hauria d’anar encaminada a les rendes baixes i mitjanes. D’aquesta manera, també s’evitaria bonificar aquella part de la població que ja té un accés normal al món de la cultura.

En aquest sentit, els 250 euros per facilitar el lloguer d’habitatge ja discriminen precisament en funció de la renda de cada ciutadà. Només s’hi podrà accedir si els ingressos anuals estan per sota dels 23.725 euros. L’ajuda, però, només es cobrarà durant els primers dos anys de lloguer. Passats aquests 24 mesos, el subsidi s’acaba.

Així no parem de posar pedaços. “Si dones un peix a un home, el nodreix durant una jornada. Si li ensenyes a pescar, el nodrirà tota la vida.” ¿No hauria de ser aquest l’objectiu d’un bon govern? ¿Que aprenguéssim tots a pescar?