Per què cada cop més gent vol aprendre a fer-se la roba?

BarcelonaMaria Gispert ha cosit des de petita i va començar cosint roba per a les nines amb què jugava. "La meva mare és modista, ensenyava patronatge, costura i labors i jo m'hi afegia, primer per entretenir-me i després perquè m'agradava", explica. D'adolescent va aprendre a fer patrons per poder fer-se roba i va decidir estudiar disseny de moda i més tard patronatge i confecció. Al llibre Tornar a cosir. Manual pràctic per fer-se la roba (Edicions Sidillà) ensenya les tècniques bàsiques de l'ofici per poder començar a confeccionar algunes peces. El llibre inclou cinc patrons base sobre els quals dibuixar diferents peces. "Normalment els llibres no expliquen tot el procés del patronatge, des que tens un full en blanc fins al patró acabat, sinó que són les revistes les que et venen amb un patró fet que només has de retallar, i jo volia trobar un punt mitjà i que el llibre t'acompanyés des del principi fins al final", detalla Gispert.

El seu és un llibre ideal per a principiants perquè comença explicant els materials i els punts bàsics de la costura a mà per després passar a la màquina de cosir, i els primers projectes que proposa per practicar són peces com un coixí o un davantal. "A partir d'aquí introdueixo una mica el patronatge, i aleshores si per exemple vols fer uns pantalons, agafes la part de baix del cos, de cintura cap avall de la base, i seguint les instruccions pots anar fent-los, ja que a més el llibre també explica com passar el patró a la tela, com tallar-lo i com cosir-lo", puntualitza. La peça de roba més senzilla per començar és la faldilla, i després anirien la brusa i els pantalons. "És pas a pas, cada projecte porta les instruccions des del principi i t'acompanya completament des del principi fins al final", afegeix.

Raquel Roca (@reich.roca) comparteix a Instagram la seva experiència i les seves reflexions sobre la costura i el món de la moda, així com les peces que va creant. Coincideix amb Gispert que per iniciar-se a la confecció de roba el millor és començar per alguna peça senzilla com les faldilles: "Fas un rectangle, hi poses una goma i ja la tens", afirma. L'interès pel món de la costura el té de tota la vida, ja que a casa seva sempre s'ha cosit. "No tinc el record de la primera vegada que vaig agafar una màquina de cosir, és un món que sempre he tingut molt present i que genuïnament m'ha interessat", detalla. Va començar a fer-se roba perquè volia tenir peces úniques, en un desig adolescent de voler ser diferent de les altres noies, i ho continua fent perquè li agrada i la diverteix. "També perquè, com que treballo en el món de la moda, sé el que hi ha al darrere, veig els preus i no hi estic d'acord. La indústria de la moda és una merda i no vull que els meus diners vagin aquí", sosté.

Roca s'ha fet algunes peces des de zero, partint d'un patró i després comprant la tela, però també se n'ha fet d'altres a partir de peces antigues que tenia a l'armari o que ha comprat de segona mà. “Fer una peça des de zero és molt guai, perquè a partir d’un tros de teixit t'imagines una cosa i quan la tens dona molta satisfacció haver sigut capaç de crear-la, però transformar una peça de roba també és molt xulo perquè saps donar una altra vida a aquella roba que potser ja no fas servir i de cop allò que ja no et posaves et representa al 100%", apunta. Transformant peces antigues ha pogut crear un conjunt a partir d'una camisa o uns pantalons curts a partir d'una faldilla. I fent la peça des de zero ha aconseguit creat una jaqueta groga, un bolso de colors o una jaqueta feta de retalls de tela texana en forma de cor, que és la seva preferida. "El disseny és meu genuí, me'l vaig imaginar, vaig reunir els materials i amb una mica d'enginy ja la tenia feta, i el resultat m'encanta".

Tomasi Parrilla és dissenyadora i patronista i des de fa uns anys fa classes d'iniciació a la costura i monogràfics a l'espai de tallers Duduá i al Centre Cívic Can Verdaguer de Barcelona. Per a ella un dels avantatges de fer-se la roba és que les peces li queden a mida, exactament com li agrada que li quedin. També destaca que és una activitat molt terapèutica: "Fer-te roba és deixar de pensar amb el cap i començar a pensar amb les mans", i afegeix que la satisfacció de portar una cosa feta per tu és inigualable. "L'altre dia un noi de l'escola de costura que es va fer un necesser va dir que el portaria a la mà perquè li preguntessin d'on era i poder dir amb orgull que l'havia fet ell", comenta.

Hi ha dues maneres de començar a crear una peça de roba: la primera, tenint clar el disseny que es vol fer, visualitzar-lo, dibuixar-lo i després sortir a buscar el teixit adequat, cosa que segons Roca pot ser un problema si no n'hi ha cap que encaixi. L'altra manera es basa en tot el contrari i és sortir a veure quines teles hi ha i a partir d’aquí pensar què fer-ne i començar a crear: "És la meva preferida, i és bàsicament començar a imaginar un cop tens el teixit”, explica. Seguint aquest mètode, Roca ha creat un bolso fet a partir de retalls de tela. En canvi, Parrilla prefereix saber quina peça de roba es vol fer i després buscar el teixit adequat: "Si entro en una botiga de teixits sense cap idea clara és probable que en surti amb molta més tela de la que realment necessito", confessa.

Un interès creixent

Gispert ha notat un interès creixent per aprendre a cosir i fer-se la roba, especialment entre els joves: "Crec que la gent jove s'està implicant i té curiositat per tot el que és manual en general, en part perquè és una cosa fora de les pantalles que et fa centrar en el moment i en el que estàs fent", assegura. També pensa que això és degut a la creixent necessitat de tornar a fer activitats manuals i allunyar-se de les tecnologies: "Crec que forma part d'una tendència molt més gran que ja fa anys que domina, que és la de fer coses amb les mans, no només cosir. Per exemple, ara hi ha un munt de gent que fa ceràmica, quan fa uns anys en veies ben poca".

Amb la seva experiència com a tallerista, Parrilla ho corrobora: "L'escola de costura de Duduá s'omple de seguida i a Can Verdaguer ja porto dos grups. Vull pensar que aquest interès per aprendre a fer-se la roba és per tenir una mica més de consciència, i està molt bé tenir-ne més sobre com ens vestim, ja que ho fem tots". També constata aquest augment de l'interès perquè ha notat un creixement dels usuaris que se subscriuen a la seva pàgina web.