¿Els cotxes elèctrics també contaminen?

Tot i que a aquestes altures gairebé tothom ha assimilat que el futur de la indústria automobilística passa pels cotxes elèctrics de zero emissions, convé recordar que aquests vehicles també tenen una important empremta ecològica en forma d’emissions de CO₂ durant el seu procés de fabricació. Segons apunten alguns estudis, és força superior a la d’un vehicle de combustió tradicional tot i que en conjunt és bastant menys contaminant.

Segons apunta un estudi de Volvo que compara les emissions durant tot el cicle de vida del seu totcamí XC40 en format elèctric (EV), híbrid endollable (PHEV) i de gasolina (ICE), informe que inclou l'empremta ecològica compresa entre el procés de fabricació i de circulació al llarg de la seva vida útil, conclou que un vehicle elèctric de zero emissions pot arribar a necessitar fer gairebé 200.000 quilòmetres per compensar les emissions de CO₂ de la seva fabricació i esdevenir realment més ecològic o menys contaminant que un cotxe de combustió tradicional en el pitjor dels escenaris possibles, amb un model de producció elèctrica que tingui poc protagonisme de les fonts renovables.

Segons apunta la marca sueca en el seu estudi, la fabricació de la versió elèctrica del seu XC40 és un 70% més costosa en termes d’emissions de diòxid de carboni que no pas la de gasolina, tot i que comparteixen plataforma i molts elements tecnològics i modulars. De fet, són les bateries de liti les que agreugen de manera molt significativa els costos ambientals de fabricar un vehicle elèctric respecte a un de combustió.

Al llarg de la vida útil del vehicle un cop fabricat, convé destacar que els vehicles de combustió augmenten la seva empremta ecològica i les emissions de CO₂ a mesura que sumen quilòmetres, mentre que els elèctrics teòricament no ho haurien de fer. A l’hora de la veritat, però, l’estudi de Volvo posa en relleu que la major part de l’energia elèctrica que consumeixen els països de la UE no prové de fonts d’energia renovables, cosa que allarga el procés d’amortització ambiental dels cotxes elèctrics.

En altres paraules, si un XC40 elèctric només fes servir electricitat provinent d’energies renovables –una quimera a hores d’ara en la gran majoria de països europeus–, un XC40 elèctric seria menys contaminant que un de gasolina a partir dels 50.000 quilòmetres d’ús, una xifra que explica els avantatges dels cotxes elèctrics per sobre dels de combustió. Però en un escenari com l’actual, amb una producció energètica provinent de fonts renovables encara a les beceroles a les grans potències mundials, un XC40 elèctric només serà menys lesiu ambientalment que un de combustió a partir dels 130.000 o 130.000 quilòmetres i, en el pitjor dels escenaris (crema de carbó o altres matèries fòssils per generar electricitat), fins i tot pot arribar al llindar dels 200.000 quilòmetres.

El que l’estudi de Volvo no inclou és un altre element clau d’aquesta equació com és la gestió de les bateries de liti posterior al final de vida útil del cotxe. Segons assegura la marca sueca, tenen preparat un sistema que els convertirà en els primers fabricants a disposar d’un protocol d’actuació per reciclar del tot les bateries de liti dels seus elèctrics i altres elements contaminants dels seus cotxes de zero emissions. Per acabar, l’estudi de Volvo tampoc considera els costos ambientals i socials de la producció energètica lliure de CO₂, tal com la solar o l’eòlica, ni la forta oposició social que generen els grans espais d’aerogeneradors i la seva implementació en determinats territoris, com ara la Segarra, però tampoc ho fa amb els costos ambientals de l’extracció, el transport i la manipulació del petroli des del seu lloc d’origen fins que arriba a la benzinera.