El covid dispara els trastorns alimentaris entre adolescents

La pandèmia ha impactat en la salut mental dels adolescents i, en concret, ha estat el detonant de trastorns de la conducta alimentària (TCA), com l'anorèxia nerviosa o la bulímia, els casos dels quals han augmentat un 25% a Catalunya, segons confirmen des del Pla de Salut Mental.

La psicòloga clínica Montse Sánchez Povedano, que porta 30 anys dedicada a l’atenció dels TCA, afirma que “el confinament ha tingut un fort impacte en la salut mental de la població general". I afegeix: "Si, a més, tens algun tipus de trastorn mental, com un trastorn alimentari, aquesta situació provoca estrès i ansietat, que empitjora la resta de símptomes. En el cas dels TCA, un altre dels factors que ha pogut contribuir a augmentar-ne la incidència ha estat el trencament amb les rutines, amb el dia a dia habitual”.

L’experta, que acaba d’obrir la clínica Eatica a Barcelona, valora que “l’única cosa positiva ha sigut que, com que els adolescents han passat més temps a casa, les seves famílies han sigut més conscients de símptomes que abans no havien observat en els seus fills, sobretot filles, perquè els TCA afecten normalment noies. Parlo, per exemple, de pares que no s’havien adonat que la seva filla llençava l’entrepà quan arribava a l’escola o que no sabien que vomitava. Al passar més temps junts, han pogut veure coses de les quals abans no eren conscients”.

Sánchez Povedano detalla que tots ens hem vist afectats pel canvi de rutines i que, en condicions normals, ens hi podem adaptar. Però les persones amb TCA ja són, de per si, reticents als canvis. “Si en el seu dia a dia ja necessiten tenir una disciplina, quan a aquests pacients se’ls canvia la rutina, les activitats i les relacions, el trencament que es produeix és molt més important”. “És un col·lectiu fràgil, de risc, on hi ha un pensament més obsessiu i rígid, amb més dificultat d’adaptar-se als canvis”, subratlla.

Tractaments interromputs

L’experta explica que en molts casos s’ha donat la circumstància que el centre que tractava aquestes persones ha hagut de cedir les seves instal·lacions a malalts de covid-19, amb la qual cosa han hagut de suspendre temporalment tractaments o fer-los de manera telemàtica. “L’atenció en línia ajuda, però no tant com la presencial”. Des del Pla de Salut Mental de Catalunya, una portaveu constata aquesta situació d’alerta. “Durant el confinament van començar a empitjorar, a descompensar-se, i després de l'estiu, coincidint amb l'escolarització i la tornada a les escoles i els instituts, és quan realment va esclatar tot. De la majoria de consultes que hem tingut de població infantil i juvenil, el que més ha crescut amb diferència són les consultes per TCA, que ja han incrementat gairebé un 25% respecte a l'any anterior. En comparació amb altres diagnòstics, ha sigut un creixement molt significatiu”.

La portaveu detalla que en els últims mesos s’han adaptat els protocols per respondre a aquesta gran demanda, tot i que reconeix que en alguns casos el diagnòstic i l'entrada en el sistema per poder-se tractar s'han demorat més del desitjable. Els processos de recuperació dels casos de TCA són llargs i complicats i sovint comporten recaigudes. En el sector privat hi ha centres que recomanen fer ingressos de llarga durada, però no en la sanitat pública perquè, segons el seu protocol, no els consideren adequats per a pacients molt joves, en edat pediàtrica. Aposten pels centres de dia i perquè els pacients estiguin envoltats de la seva família i amics.

Aquest és, precisament, el via crucis que ha viscut la M., una nena de 13 anys de Cardedeu que va deixar de menjar durant dues setmanes. Segons denuncia la seva mare, Núria Busquet, “ha perdut un temps molt valuós entre tractaments ambulatoris i ingressos de curta durada, que han fet agreujar” la salut de la menor, en lloc d’haver-li fet fer un ingrés immediat de llarga durada. El 29 de març, Busquet va escriure un fil a Twitter en el qual denunciava: “La meva filla de 13 anys, amb un TCA, ha ingressat dos cops a punt de morir-se perquè els seus pares són uns pobres autònoms que paguen tots els impostos, però no poden pagar un tractament privat de 4.000 euros. Suplico que algú m'escolti, sisplau!” En cap moment ha criticat el personal sanitari que els ha atès –“molt professional i implicat”–, sinó com de cara és l’assistència privada i els pocs recursos del sistema públic, especialment per als menors de 16 anys amb TCA (l’assegurança escolar cobreix el 80% de les despeses). Després de tenir molt d’impacte en els mitjans de comunicació, des de Salut es van posar en contacte amb aquesta família per buscar una solució urgent per a la seva filla.

Pares exemplars

Sánchez Povedano insisteix que els pares –però especialment les mares– han de ser exemplars. Han d’evitar parlar davant de les menors “de la dieta que volen posar-se a fer o de si es veuen grosses, o fer comentaris sobre el pes o parts del seu cos que no els agraden, i molt menys del de les filles”. “És molt important –alerta– acceptar la diversitat corporal i reforçar l’autoestima, i els pares hem de ser un model de referència. Recomano fer un àpat diari en família, sense interferències del mòbil ni de la televisió, en el qual tothom se senti escoltat”. Ara que arriba el bon temps, la psicòloga alerta del perill de les dietes sense aval mèdic. “Al darrere d’un trastorn alimentari sol haver-hi una dieta inicial per perdre pes”.