Hi ha crisis emocionals saludables

Quan parlem de l’increment dels problemes de salut mental que la pandèmia ha causat, ha fet aflorar o ha agreujat, anem amb compte de no catalogar com a trastorns mentals el que són crisis emocionals naturals, inherents a la vida i a la situació que estem vivint. Sentir i expressar el dolor del viure o el malestar de circumstàncies adverses com les que ens està tocant afrontar no és símptoma de malaltia mental. És saludable i hem d’acollir-ho, acompanyar-ho i calmar-ho, precisament per evitar que derivi en una malaltia mental. 

Hi ha desequilibris profundament saludables i imprescindibles. Fins i tot beneficiosos. No estic dient que siguin agradables, que no ho són gens; ni que hàgim de desitjar-los, que de ganes cap ni una; ni tampoc que hàgim de celebrar-los perquè ens puguin reportar algun guany. De guanys, si n’hi ha, no els veus fins que ja n’has sortit. Mentre som a dins del túnel o al fons del pou, frisem per recuperar la pau i el benestar i costa molt no sols pensar que allò passarà sinó també que en pugui sortir alguna cosa bona.  

Però els desequilibris emocionals no sempre són perjudicials ni tampoc un signe de trastorn mental. Tenim la idea equivocada que la salut mental o l’equilibri personal impliquen absència de crisis i desequilibris. Pretenem viure en equilibri constant, quan l’equilibri constant és impossible. La persona que no es desequilibra mai és força probable que estigui desconnectada de les seves emocions profundes, que s’hagi insensibilitzat o aïllat de la cara amarga de la realitat, que fugi, s’evadeixi o s’ocupi constantment per no patir. 

Algunes crisis emocionals són més saludables que no pas no desequilibrar-se mai. Hi ha un fet que em meravella i és la capacitat de resiliència de qui n’ha patit alguna de profunda durant la pandèmia i, a banda d’haver de suportar-la, ha buscat ajut i l’ha aprofitat per fer-se preguntes, per escoltar-se per dins, per comprendre’s una mica millor i fer-se algun replantejament vital. Percebo com a més equilibrades les persones que han passat per desequilibris i han estat capaces de remuntar-los, que d'altres que no s’han desequilibrat. Les primeres desprenen una aroma molt agradable d’humanitat, d’humilitat, de veritat. Potser perquè l’equilibri veritable està fet de desequilibris que s’han pogut transmutar.