Cristina Puig: “No puc comprar-me un pis i tinc tres feines”

La periodista Cristina Puig (Barcelona, 1972) va topar amb el món de la informació per accident. “Jo volia ser cantant i actriu. En entrar a la universitat vaig posar com a primera opció traducció i interpretació perquè volia aprendre molt anglès, anar-me'n a viure als Estats Units i arribar a Hollywood. Jo volia ser Madonna”, rememora. Com que era el més semblant, Puig va posar de segona opció el grau de periodisme: “Realment ara m'adono que és l'única cosa que sé fer”. 

La comunicadora va entrar al món laboral treballant de dependenta: “Vaig començar venent calces i sostenidors en una botiga de llenceria i fent de professora d’aeròbic”. Durant l’època estudiantil va aprendre a la Cadena SER i a Ràdio 4. La primera nòmina cobrada va ser locutant la Cope. També ha treballat a Catalunya Ràdio, a RAC1, a TVE i a TV3, en diferents programes. 

L’actual responsable de continguts estratègics de l’Hospital de Sant Pau va néixer en una família treballadora i assegura que de petita mai va patir pels diners: “Els meus pares tenien en clar que si tenien dos fills tot aniria molt més just. Llavors, el fet de ser filla única ha permès vestir-me sempre amb el que he volgut, anar una escola privada i fer dansa”. Ara, però, l’economia familiar ja l’amoïna més: “Es podien permetre més coses els meus pares que no jo”.

Pel que fa a les finances personals, assegura que després de l’habitatge “la gran despesa és el menjar”: “No perquè em passi la vida anant a restaurants cars, sinó perquè compro producte bo, soc una mica pija en aquest sentit”. Puig no porta un control estricte de les despeses, tot i que ho ha intentat en diverses ocasions, i simplement intenta "no fer disbarats": “Procuro no utilitzar la targeta de crèdit, que em descomptin els diners al cap de dos dies en lloc d’un mes i mig”.

En aquest sentit, Puig sempre ha tingut “certa por” a invertir: “He sigut poc atrevida amb els productes financers. El poc que he estalviat ho tinc al banc, sense rebre res a canvi, ho tinc com si fos una guardiola”. En canvi, la periodista i la seva parella sí que han obert un compte corrent a la seva filla. Han posat mil euros en un fons perquè augmenti de valor: “Cada mes hi afegim diners. Així, quan tingui 18 anys i els necessiti, tindrà alguna cosa”. 

Tot i que no es considera una gran estalviadora, sempre té un “petit romanent per si van mal dades”. A més a més, durant l’any desvia uns diners per anar de vacances a l’estiu: “Quan tinc un raconet, Hisenda ve i em fot una clatellada, i no perquè em surtin els calés per les orelles, sinó perquè quan tens tres feines tens tres pagadors, i això penalitza”. A més de dedicar-se a la comunicació corporativa, actualment col·labora a RAC1 i exerceix de professora a Blanquerna. “Sembla que perquè tens tres feines siguis multimilionari. I realment tens tres feines perquè amb una no n'hi ha prou”, explica qui va ser presentadora del programa Preguntes freqüents (FAQS). “De fet, la gent es pensa que quan surts a la tele tens un sou d'estrella, i no és així. Els rics en aquesta feina del periodisme són molt pocs”, diu. 

L’habitatge és l’angoixa econòmica més gran de l’entrevistadora: “Jo tota la vida he treballat per poder comprar-me un pis, i no me n'he comprat mai. Quan era l’època vaig prioritzar viatjar i me'n vaig anar a viure de lloguer”. Així, la que va ser la millor decisió econòmica ha resultat no ser-ho tant. 

La periodista defensa que l’actual crisi de l’habitatge no només afecta la gent jove que no es pot emancipar: “52 anys, amb una filla de 10 i cada cinc anys hem d'estar patint per si ens renoven el contracte o no. A més, ara mateix si vull comprar-me un pis no puc. No puc, i tinc tres feines!” La presentadora remarca que les entrades per obtenir un préstec cada cop són més grans: “Si vull demanar una hipoteca, amb l'edat que tinc ja no me la faran a 30 anys”. Ara mateix li queda un any de contracte al pis actual: “La pregunta és si serà de lloguer o serà de compra. Si és de compra, evidentment no serà el pis al qual me n'hauria agradat anar a viure.”

Puig prioritzarà dedicar-se al periodisme i la comunicació sanitària fins a la seva la jubilació. La comunicadora confia que rebrà una pensió, perquè tot i que l’entitat bancària l'hi ha proposat en diverses ocasions, no té cap pla de pensions privat.