Cristina Riba: "Sempre s'ha de tenir un parell d'ampolles de vi per si surt alguna cosa a celebrar"

Treballant el cap de setmana, quin espai queda per fer una copa de vi?

— És cert que en els caps de setmana tinc ben poca de vida social i, si n'hi ha, és a la televisió. Com a molt tenim les estones de dinar, però llavors sempre demanem aigua o Aquàrius. És entre setmana quan aprofito, si puc, també, per la logística familiar i els nens. Potser en algun dinar o un sopar especial m'acompanya una copeta de vi, sempre blanc. A més, jo soc de les que quan quedem, mentre els altres demanen cervesa, jo faig la copeta de vi. Depèn de l'hora, o cafè amb llet o tallat, però si no, vaig amb una copeta de vi, perquè la cervesa no m'agrada.

Sempre has estat de vi blanc?

— Suposo que he fet una evolució, com tothom. Quan ets més jove i surts amb els amics, potser comences més amb la sangria o el lambrusco, aquestes coses... Vaig passar algun moment pel vi rosat, però quan vaig tastar el vi blanc, m'hi vaig quedar. Per combinar amb el menjar crec que casa molt bé. També pel gust que m'aporta, jo soc més de sec, o una miqueta afruitat i aromàtic.

En aquesta línia també casaria el cava

— La meva família són moltíssim de cava. Els encanta la zona de Sant Sadurní de Noia i per brindar el cava està molt bé, és el que mana la tradició. Però si trio jo, prefereixo el vi blanc. Per mi tant el vi com el cava els associo molt a trobades amb els amics, amb la parella, amb la família, amb celebracions, amb moments diferents o especials.

Per tant, necessites que les copes siguin amb companyia?

— En absolut, aquests moments de soledat, sigui amb una copa de vi o no, els valoro molt. Penso que els moments propis d’introspecció, sobretot quan acaba el dia, i pots seure a la terrassa, al balcó, a la cuina, és igual, però amb la teva copeta i pots estar sol... És fantàstic.

Sent amant d'aquests moments deus tenir un bon celler a casa.

— Tinc molt poca cosa. Però sempre s'ha de tenir un parell d'ampolles de vi per si surt alguna cosa a celebrar i per acompanyar un bon sopar, o un bon dinar. Soc més de tenir dues ampolletes de vi, generalment una més de batalla, i l'altra més elaborada, algun de varietat picapoll, com el vi Abadal.

Hi ha gent que a l'hora de comprar vi per casa té molt en compte les etiquetes, com a element decoratiu, per fer-ne col·lecció... és el teu cas?

— Gens. A mi el tipus d'ampolla o etiqueta en cap cas em farà decidir. Per mi va per davant que sigui un projecte amb valors de la terra, de proximitat, i després que s'ajusti una mica amb el paladar, no té més. Ara també pesa molt el tema ecològic i elaborat amb menys sulfits, és un plus que també està molt bé valorar. Però tot això de l'etiqueta, del marxandatge o el tipus d'ampolla no em pesa gaire, encara que l'ampolla sigui lletja... a mi mentre em diguin que és bo, endavant. Soc una persona que té molt clar el que li agrada, per exemple, m'agrada molt el picapoll, que de casa meva, al Bages. La garnatxa grisa, que de cap a l'Empordà, també em va agradar moltíssim. Després el chardonnay de Costers del Segre, també m'agrada molt.

Durant una època de la teva vida vas viure a Nova York. No devia ser fàcil aconseguir vi llavors.

— Era molt complicat allà, vaig reduir molt el consum. Aquí, vulguis o no, hi ha cultura de vi, i a més fem molt bon vi, per tant, és molt més fàcil trobar un moment per prendre'n una copeta. Allà no, i a més és molt més car. A Nova York havies d'anar a llocs especialitzats: licoreries, vinoteques especialitzades, i allà trobaves vins de tot el món. Va ser l'excusa per conèixer nous vins, encara que jo sempre intentava buscar vins de casa.

Parlant de preus, recordes quin és el vi més car que has tastat mai?

— Potser algun Moët, però penso que hi ha vins molt bons des dels 6 euros fins tan amunt com vulguis. No em farà decidir el preu. Jo em deixo aconsellar molt amb el sommelier, perquè no en soc cap experta. A més, gaudeixo molt anant de tant en tant de restaurants i alguns que fins i tot són premiats i penso que és un molt bon moment perquè el sommelier t'expliqui la carta i, de passada, aprendre'n. He descobert vins boníssims deixant que me'n recomenanin.

Agradant-te tant la gastronomia, t'ha suposat algun inconvenient que no t'agradin els vins negres?

— No ho crec, perquè no menjo carn. No és que sigui vegetariana, simplement no en demano des de fa molts anys. Suposo que si en mengés, hauria de demanar un vi una mica més consistent, perquè si tens un vi que va entrant com l'aigua, malament, tampoc fa la funció que ha de fer d'acompanyar. Però com que d'entrada prefereixo peix, ja em va bé que m'agradin els blancs.