Un crit poderós contra la segregació racial als Estats Units

La imatge icònica del rostre de Maya Angelou que Angle Editorial ha triat per a la coberta d'aquest volum de memòries mostra tota la càrrega, la profunditat i la significació de l’ocell engabiat. Per fi podem gaudir de la publicació en català d’aquest clàssic modern de literatura afroamericana, amb la traducció de Blanca Busquets.

Va ser James Baldwin qui va animar Angelou a escriure els seus records. Baldwin, admirat pel resultat, va arribar a dir del llibre que era un estudi bíblic de la vida enmig de la mort. Jo sé per què canta l’ocell engabiat és el primer volum dels set que Maya Angelou va escriure de la seva autobiografia, és un llibre lluminós, brillant i pioner per a l’època. Lluminós pel traç vital i el cor que hi batega; brillant per la veu, pel llenguatge viu i admirable, ric en comparacions i metàfores originals; i pioner per la tècnica que utilitza. Per a aquells que puguin recelar del vincle entre veritat i memòria, l’autobiografia dona resposta a com ultrapassar els fets amb gran veracitat. Més encara, trobem l’agitació d’un pensament infantil forjant el caràcter de la futura dona negra. Racisme sí, per descomptat, però no es tracta de cap victimització racial, sinó d’una lluita contra el prejudici i la impotència a través del mateix personatge, per reforçar una autoestima que busca la pertinença i l’orgull primordial de ser negra. El llibre, doncs, va molt més enllà de la mateixa Maya, i per això és un clàssic, per ser un crit poderós i una denúncia atemporal i contundent contra la segregació racial nord-americana.

Un reverend que reia "com un porc amb còlics"

Maya Angelou (Saint Louis, Missouri,1928 - Winston-Salem, Carolina del Nord, 2014) ens trasllada al sud dels EUA durant els anys 30. Jo sé per què canta l’ocell engabiat posa en relleu la duresa de la vida dels negres, en especial la dels recol·lectors de cotó, i s’allunya d’aquella imatge estereotipada que el cinema ens ha transmès, la dels alegres recol·lectors cantant. S’hi revela la vida negra del sud, però sota la innocència angelical del nen que desvela un paradís. S'hi parla de llocs, personatges i relacions familiars increïbles, i hi ha descripcions com la del vell reverend Thomas, que era lleig, gras i reia com un porc amb còlics. Ara bé, el relat de la violació que pateix la nena als 8 anys per part del Sr. Freeman, la parella de la seva mare, no s’oblida; com tampoc el seguiment per ràdio del combat de boxa del Bombarder Negre contra Carnera, a la botiga de l’àvia, com si fos la lluita del poble dels blancs contra el dels negres; ni la cerimònia de la seva graduació, que li serveix a Maya per ser conscient que als negres no se’ls permetia ser, que eren una molèstia per al sistema dels blancs; o la impagable visita a un dentista blanc; així com la dantesca sortida amb el seu pare a Mèxic i la baralla ensangonada amb la nòvia d’ell, d’aquí la fugida i la vida dins d’un cotxe en un dipòsit de ferralla durant un temps, on la Maya aprèn què significa viure en llibertat, a conduir, a renegar i a ballar; els dubtes, la sexualitat, el lesbianisme, l’embaràs, el donar a llum, etc.

L'autora va ser moltes coses, i la seva vida és una odissea increïble i extraordinària, però el poderós relat literari d’aquesta escriptora va marcar el segle XX. Aquest és un llibre bell, cru i deliciosament humà, d’aquells que acompanyen sempre, si més no l’abast potent de la seva figura, la Marguerite Annie Johnson, la Ritie, la Maya Angelou.