Cròniques de les devastacions

La setmana passada vàrem poder recórrer, psicogeogràficament, l’esperit de la Palma eterna de la mà de les pàgines del darrer llibre de Biel Mesquida, Passes per Palma, a Vibop Edicions amb fotografies de Jean Marie del Moral. Si l’autor d’ACROLLAM es consagra a unes memòries personals per capturar l’essència de Ciutat de Mal, l’escriptor Damià Alou aconsegueix dur a terme una operació similar però mitjançant fosques ficcions hipnòtiques al seu darrer títol, el volum híbrid Cròniques de Palma, publicat per Edicions de 1984. Ja sabem que la literatura és una xarxa de mentides que ens permet gaudir de la il·lusió d’arribar a veritats dotades de sentit i de bellesa i, a vegades, de cruentor, però sembla que Alou, entre l’hermetisme i la confessió, vulgui que ho tinguem ben present des del principi del seu darrer volum narratiu.

Damià Alou basteix aquestes cròniques ciutadanes, tant seves com alienes, a partir de la fusió de diversos gèneres literaris i de diferents punts de vista de personatges que comparteixen trets clau, com l’interès per l’escriptura, l’amatent contacte amb mestres espirituals dotats de saviesa filosòfica, els traumes de vides trencades o el sexe com a ritus de passatge a la maduresa. El volum presenta quatre narracions separades que es llegeixen a la manera d’una novel·la coral. Gràcies a elements interrelacionats, que s’entortolliguen en una estructura de trames que acaben assumint una voràgine caòtica i plena de profunda emoció, trobam els fils conductors que ens proporcionen una corda a través del laberint. El darrer conte, titulat El nom. 2036., és un remolí oníric que funciona talment un palimpsest, i ens mostra com espais emblemàtics de la capital de les Illes Balears (l’Institut Ramon Llull, el passeig del Born, la Pensió Menorquina, el barri del Terreno, el carrer dels Oms…) esdevenen escenaris i víctimes de les passions humanes i de l’esdevenidor. El resultat és una sobrenatural odissea quàntica que condensa moltes existències a partir de tres eixos primordials: memòria, autoficció i apocalipsi. La vida i els carrers, així com els tràgics fluxos dels esdeveniments històrics, acaben xuclant la sang dels germans Villalonga o d’un jove Alou polimòrfic, víctimes vampiritzades talment màrtirs en una pel·lícula d’Iván Zulueta, una novel·la de Mircea Cărtărescu, un quadre de Lluís Juncosa o un poema de Felip Demaldé.

Cròniques de Palma de Damià Alou és una preciosa i crua reflexió, escrita amb destresa narratològica, sobre els llocs que marquen el nostre desenvolupament psicoemocional, l’inexorable pas del temps, la constant presència del mal i la devastació implacable com a procés i com a final de tot.