“És bo que l’infant se senti sostingut pels adults i no pas menystingut, però tampoc ha d’estar sobreprotegit”. Així ho afirma David Bueno, doctor en biologia. Segons ell, el menystingut no es valorarà i el sobreprotegit tampoc, perquè creurà que no serveix. “Tindrà molt baixa autoestima i dificultat per superar les frustracions perquè sempre li hauran donat la raó”. Més endavant, podria presentar problemes motors. “Els adults sempre l'hi han fet tot... Són nens que no saben vestir-se, entre altres coses. Quan no poden passar la mà per la màniga, en canvi, aprenen a gestionar la frustració”. Estar amb ells de forma present, no només físicament sinó també mentalment, és una manera d’ajudar-los. “L’estona que compartim, cal estar-hi en atenció plena i mirar-los a la cara quan ens expliquen coses per transmetre el nostre estat intern, no pas contestant missatges de WhatsApp”, conclou Bueno.
Com cuidar el cervell de jove per prevenir demències
Els experts recomanen estar en entorns formatius enriquits i potenciar al màxim el cervell en edats primerenques per ajudar a prevenir demències
GironaFa un temps, per gaudir d’una bona activitat cerebral es recomanava fer sudokus a partir dels 60 anys. Tot i que els sudokus i altres exercicis que suposin un repte ajuden a mantenir en forma la ment, s’ha demostrat que l’oportunitat de prevenir, intervenir i protegir el cervell de la persona adulta es troba al llarg de tot el cicle vital i, especialment, en la infantesa i adolescència. En altres paraules, potenciar el cervell quan ets jove. Els anys d’escolarització, segons determinades investigacions, però, no són tan rellevants com semblarien i, en canvi, ho és la qualitat de l'educació i el fet que la capacitat cognitiva es potenciï al màxim de les seves possibilitats.
El que ens porta a aquesta màxima, d’entrada, no és altra cosa que el funcionament del cervell, que es desenvolupa per fases i en aquestes edats de què parlem està en construcció. “Fins als tres o quatre anys, els infants aprenen de forma instintiva com és el món on viuen, on han nascut... Es fixen en com els adults ens comportem amb nosaltres mateixos i amb ells. Això els queda gravat a través de les connexions neuronals, les mateixes que després gestionaran els seus comportaments”, aclareix David Bueno, doctor en biologia i professor de genètica a la Universitat de Barcelona.
La personalitat s’anirà forjant i el que permetrà que, arribats a la vellesa, el cervell funcioni de manera més òptima serà –en gran part– la vinculació que aquesta persona hagi tingut amb ambients formatius i acadèmics enriquits, i també saludables. Segons la psicopedagoga Anna Serra Dolcet, aquests enriquiments “no només passen per treure bones notes i llegir llibres”, sinó per “viure experiències constructives amb la família perquè aquestes persones, vitals per a nosaltres, ens generen vivències que queden impregnades a les nostres cèl·lules”.
'The nun study'
A The nun study, un estudi iniciat el 1980 als Estats Units en què van participar més de 600 monges, de més de 75 anys, es va fer un seguiment de les facultats cognitives que tenien aquestes religioses fins a la seva mort. El resultat va ser revelador: tot i que un 30% d’elles presentaven signes orgànics evidents de patir Alzheimer –tal com es va comprovar en els seus cervells un cop mortes–, en vida no manifestaven els símptomes clínics de la malaltia. “Aquest efecte era més gran en les monges que havien tingut alts nivells educatius durant la seva joventut o bé en aquelles que de joves havien fet escrits en què hi havia una major riquesa de vocabulari i densitat d’idees”, assegura David Bartrés Faz, doctor en psicologia. “
Les monges que havien estat exposades a ambients educativament més enriquits en la infantesa i joventut presentaven una resiliència cerebral que feia que els seus cervells fossin capaços de contrarestar més els impactes de la malaltia”, afegeix Bartrés, que també és professor catedràtic de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona (UB) i, recentment, va exposar aquest estudi en una jornada al Montessori Palau Girona. Per tant, malgrat la patologia, el seu cervell funcionava amb més normalitat gràcies a la capacitat del sistema nerviós de canviar la seva estructura i funcionament. “En aquest 30%, el cervell tenia recursos relacionats amb la plasticitat funcional dels circuits neuronals i era més eficient que la resta. En definitiva, era capaç de contrarestar la patologia, tot i que no parar-la”, emfatitza Bartrés.
Diàleg quotidià
Una bona manera perquè els infants i els joves obtinguin més densitat lingüística és que formin part de la solució en la quotidianitat, proposa Serra. “Què fem amb la roba tirada a la dutxa i les sabates al mig del menjador? Hi haurà una oportunitat si existeix un diàleg per trobar solucions a coses rutinàries i de convivència. D’aquesta manera, repararem i renovarem el vincle amb el nostre fill sobre allò que ha passat”.
El llenguatge podrà ajudar l’infant i adolescent a superar-se. Ara bé, si hi posem paraules però, després, qui ho recull són els progenitors, aquí no es produirà una acció d’aprenentatge de la responsabilitat. “La paraula no tindrà sentit”, adverteix aquesta experta, que subratlla la importància de la repetició. “Allò que repeteix l’adult, el fet de continuar indicant allò que cal fer, per a l’adolescent i l’infant suposa una palanca per fer possible una consecució, és a dir, que acabi penjant la tovallola i endreçant les sabates, per exemple.
En canvi, els adults pensem que com que ja n'hem parlat una vegada, no cal repetir-ho més. Els aprenentatges grans de la vida volen molt de temps: ho repetirem als 3 anys, als 9, i als 18 també ho continuarem repetint. Una cosa és que ho entengui i l’altra que tingui l’autogovern per poder-ho gestionar. Els infants i joves necessiten progenitors i tutors que els vagin recordant les coses: la roba bruta va al cubell...”, exemplifica Serra.
Rendiment cognitiu, un predictor de la demència
Malgrat que l’educació s’erigeix en un puntal important, no és l’única protectora de la manifestació clínica de la demència quan et fas gran. Al marge dels ambients formatius (recordem que no valen només els anys sinó la qualitat), el grau de capacitat cognitiva desenvolupat a la joventut també és el tot. Ho diu Bartrés referint-se a un altre estudi, fet a Oslo, en què a través de proves d’intel·ligència es van avaluar més de 200.000 persones quan eren joves i després es van tornar a avaluar clínicament quan tenien més de 65 anys.
“El rendiment cognitiu de quan ets jove és la variable que més clarament prediu el risc de demència”, apunta la investigació. Segons aquest doctor, “com més capacitat cognitiva i intel·lectual hagis assolit de jove, més protegit estaràs de la demència”. I per potenciar la capacitat cognitiva caldrien, segons ell, “més programes educatius que permetessin als nens arribar al màxim del seu desenvolupament d'acord amb les característiques individuals”.
No obstant això, a més d'estimular el cervell de manera continuada durant tota la vida, per prevenir els factors de risc d'aquesta malaltia i moltes més també cal tenir bons hàbits de vida, cosa que inclou una bona alimentació, fer esport i dormir bé, entre d'altres.
En l’adolescència, els joves fan visible l’enriquiment o empobriment del seu llenguatge. “Solen tenir poques paraules per descriure com se senten: deputa mare o fets una merda. És a dir, estan al blanc o al negre”, puntualitza Anna Serra Dolcet, psicopedagoga. Segons ella, la poesia i la literatura –a part de poder desenvolupar habilitats per posar paraules a com se senten quan es frustren i s’enfaden així com la capacitat d’arribar a acords amb els adults– donen “molta riquesa de vocabulari en una etapa, sovint, d’empobriment lingüístic”.
Aquesta experta alerta que l’ús excessiu de pantalles “anestesia totalment” els que n'abusen i, a la llarga, “pot provocar un deteriorament de les neurones pel fet de deixar d’utilitzar la capacitat cerebral en tota la seva extensió”.