Cuidar-se per cuidar

PalmaMés enllà dels models parentals que prioritzen la criança per damunt de qualsevol aspecte vital, és important reivindicar el paper de les mares i els pares dins una realitat moltes vegades exigent i poc valorada, en què la renúncia, el sacrifici i la cura dels altres és socialment admissible i qualsevol fluctuació es considera poc encertada i fins i tot errònia. 

Per tant, per poder tenir més cura dels nostres fills i millor, hem de tenir en compte que donar-nos valor és el primer pas perquè els altres ens en donin, perquè ningú ens posarà al lloc merescut si sempre estam disponibles. Per altra banda, que és bo educar amb l’exemple, i aplicar en nosaltres mateixos els valors i les necessitats que volem inculcar als nostres fills. Abans de ser pares hem estat individus i hem de tenir cura de nosaltres mateixos. Per tant, som responsables de la nostra salut, no només física, sinó també mental. 

Aquí teniu deu consells per cuidar-vos i poder cuidar: 

Validar les nostres emocions. Per poder gaudir de nosaltres mateixos hem de tenir consciència de com estam i actuar en conseqüència per tal de tornar al nostre equilibri personal, ser tolerants cap a allò que sentim i pensar què podem fer aquell dia que ens farà tornar a estar bé o mantenir el benestar si en sentim.  

Ser presents aquí i ara. La presència és un aspecte molt eteri, fàcilment vulnerat, sobretot en els temps complicats que ens toca viure. Per això, practicar-la voluntàriament ens ajudarà a controlar el nostre pensament i tenir més benestar. Gaudir dels moments quotidians i de la companyia de les persones amb qui estam vinculats amb plenitud, sense distraccions externes, és un dels motors de la tan desitjada felicitat i un gran aprenentatge per a tots els membres de la família. 

Compartir temps amb les persones que ens omplen. Si tenim clar que la vida social del nostres fills és important, no hem d’oblidar-nos de la pròpia. Compartir temps amb les amistats, amb aquelles persones que ens nodreixen, és essencial per al nostre equilibri emocional. No ajornis un cafè o una escapada, i estableix un equilibri entre donar i rebre, un intercanvi sa que ens desenvolupa i ens fa avançar. 

Escoltar el nostre cos. El nostre cos parla, i a vegades ben fort. Existeixen multitud de respostes somàtiques que crea el nostre cos per donar cabuda a allò que ens fa mal emocionalment i que no hem externalitzat a través de la comunicació. Estar connectats amb el cos farà que puguem detectar aquests desequilibris emocionals i que aprenguem a comunicar. 

Fer allò que ens proporciona benestar: les experiències. Així com els estats depressius provoquen que deixem de fer allò que ens genera benestar, renunciar a aquests moments també desencadenarà una baixada anímica. Pensa en allò que et fa gaudir i et posa les piles, organitza el temps i fes-ho. Esport, cultura, aficions han d’estar dins les nostres obligacions setmanals per tal d’equilibrar-nos físicament i mentalment. 

Anar a llocs que ens fan sentir bé. Escapar-nos als llocs que ens connecten amb la natura, amb records agradables, amb vivències positives és una manera també de tenir cura de nosaltres mateixos. Compartir aquests llocs i les vivències amb els nostres fills també és connectar-los amb la seva història. 

Celebrar petits i grans esdeveniments. Estar presents també significa agrair i celebrar allò que aconseguim, donant importància als propis esforços. Situem en un lloc de privilegi un esdeveniment que hem d’honrar, com un aniversari, una fita o un avanç mínim o important. Reforçar-nos els assoliments farà que ens donem valor propi i que els altres també siguin capaços de donar-nos-en. 

Reconèixer la nostra vulnerabilitat. No som perfectes i, per tant, és important reconèixer allò de què no som capaços. Aquesta idea de ser humil afavorirà que els nostres fills també puguin expressar amb més facilitat els errors. Reconèixer les febleses ens fa (i els fa) més forts per a la vida. 

Comunicar-nos bé. Cadascun de nosaltres té una percepció de la realitat distinta, en funció d’aspectes cognitius, del llenguatge intern i de les experiències viscudes. Expressar com a adults les nostres necessitats i empatitzar amb les dels altres (parella, fills, amics) és essencial. Hem de comunicar-nos de manera sana dins i fora de la família. 

Cuidar la jerarquia. Abans de ser pares nosaltres també hem estat fills. Honrar els nostres pares, tenir-ne cura i implicar els nostres fills en aquest amor incondicional proporciona benestar a tots els membres que formam el sistema. També hem estat parella abans de pares. En molts de casos es dedica més energia a ser pares que a ser parella, un aspecte que desequilibra la relació. Encara que el nostre fill tingui més atencions, és important que senti que la unitat entre la parella és forta. 

El benestar dels nostres fills depèn que nosaltres estiguem bé.