Gelats que no generen residus, vies verdes i altres recomanacions

La setmana que acaba, amb Jordi Bes Lozano

Apunts sobre què hem vist, sentit, degustat i, en definitiva, viscut en els últims 7 dies.

No he pogut parar de pensar el llibre Elogi de l'ombra, de Junichiro Tanizaki, traduït del japonès (Angle Editorial/ Satori). Tanizaki va escriure’l el 1933, quan comoditats com la llum elèctrica arribaven “amenaçadorament” a les llars. Per a ell, hi havia el risc de perdre’s la capacitat de viure i sentir la subtilesa que ens brinden les ombres. Avui ens interpel·la per no oblidar-nos de mirar cap al nostre interior.

He sopat al bar 035 del carrer Monlau 35, al barri barceloní de la Sagrera. És un local agradable amb tapes i entrepans. El de botifarra de perol i maionesa de kimchi és deliciós, i n’hi ha d’efímers, com el de sípia bruta. Per beure, podeu deixar que l’Iván us recomani una copa de vi natural o prendre una canya de cervesa molt ben posada.

He tastat el vi negre Azos da Vila 2019, elaborat per l’enòloga gallega Laura Lorenzo del celler Daterra Viticultores. Lorenzo cultiva a muntanya i fa vins amb bona acidesa, que busquen treure el millor d’allà on creix el raïm i que duen baixes dosis de sulfits afegits.

He vist Red, una pel·lícula d’animació de la directora xinesa canadenca Domee Shi i produïda per Pixar. La protagonista és Mei Lee, una adolescent de 13 anys que es converteix en un panda vermell gegant. És una metàfora dels canvis de la pubertat i la menstruació, i té un missatge: accepta’t com ets i amb les teves emocions.

He passejat per la nova via verda entre Sant Antoni de Calonge i Platja d’Aro, al Baix Empordà. Són 3,3 quilòmetres en paral·lel a la carretera C-253 que es poden fer a peu o en bici. Si hi aneu un migdia, protegiu-vos del Sol perquè hi ha trams sense ombra. Us pot ser una alternativa al camí de ronda i també dona accés a les cales.

La setmana que comença, amb Maria Labró Vila

Algunes de les coses que esperem no perdre’ns els pròxims 7 dies.

Esguardaré les vuit exposicions de la Biennal de Fotografia Xavier Miserachs, que celebra la seva 12a edició a Palafrugell. La cita d'aquest any compta amb la primera retrospectiva a Espanya de Sabine Weiss, llegenda de la fotografia humanista francesa. També es podran visitar, entre altres, una mostra entorn de Ferran Freixa, una de dedicada a Antoni Campañá i una altra que commemora el centenari de Francesc Català-Roca.

Trauré de l’armari l’Exploding Kittens, un dels jocs de cartes de les tardes estiuenques per excel·lència. Es tracta d’una versió animal de la ruleta russa amb un gran component estratègic perfecte per endur-se a la platja o a la piscina.

Em refrescaré amb algun dels gelats de Bodevici, al cor del barri de Gràcia de Barcelona. Aquesta gelateria és la primera d'Europa que no genera residus. A més, els seus gelats estan fets de productes ecològics i tenen una gran varietat d’opcions veganes. Amb preus assequibles per als temps que corren, es troba al carrer Torrijos, 21, i compta amb gustos originals com el gelat de crema catalana de la iaia Maria, el d’avellanes de Reus o el de xocolata negra amb atzavara.

Al·lucinaré amb el talent de Clara Peya demà a L’Escala. La pianista i compositora presentarà a la Mar d’en Manassa el seu onzè àlbum, Perifèria, dins de la programació del Festival Portalblau. Un viatge a les fronteres del so a través del seu estil pop amb electrònica minimalista i amb una clara aposta pel piano de paret amb sordina com una opció estètica que respon també a una opció política: donar espai al que està arraconat.

Em preguntaré qui va ser Robert Capa a través de Negatius, un projecte que aborda la figura del fotògraf des d’una òptica de ficció. L’obra de la dramaturga i guionista Sílvia Navarro –que es pot veure fins divendres que ve a la Sala Flyhard de Barcelona– repassa els fets més rellevants dels fotoperiodistes de guerra Gerta Pohorylle i Endre Ernö Friedman (creadors del pseudònim R.C.) i també porta a debat com ha canviat la concepció d’aquestes figures amb el pas del temps.