Cupra, història d’un èxit inesperat

Quan Cupra va aparèixer com una nova marca independent ara fa tres anys i mig, el gran objectiu de Luca de Meo, en aquell moment CEO de Seat, era crear una nova marca aspiracional i esportiva, moderna i un punt juvenil, una mena d’esglaó intermedi entre els cotxes de Seat i Skoda i els models d’Audi o fins i tot Porsche. Expliquen fonts internes de la companyia que va costar força convèncer la cúpula de Wolfsburg –seu de la direcció del grup Volkswagen– per aconseguir el vistiplau i engegar una Cupra independent, i que si aquest projecte va acabar convertint-se en una realitat va ser per la capacitat de persuasió del directiu italià i pel seu pla de negoci, que permetia crear una nova marca sense una gran inversió inicial i amb un risc comercial i financer relativament baix.

Tres anys i mig després, Luca de Meo ja no és a Martorell i el seu lloc l’ha ocupat el britànic Wayne Griffiths, un executiu que havia estat un dels homes de confiança de l’italià i que ha culminat el pla de llançament de Cupra com a marca independent amb uns resultats espectaculars que han deixat bocabadat a tothom, inclosos els executius del grup Volkswagen més incrèduls amb la idea de convertir Cupra en una marca aspiracional i esportiva.

La clau de volta de l’èxit de Cupra aquest 2021 cal buscar-la en el pla comercial, amb el llançament i èxit fulgurant del Formentor, però també en el pla esportiu i de competició, amb la victòria del León e-Racer en la primera edició del Pure ETCR (el campionat de cotxes elèctrics en què els catalans han superat marques consolidades com Alfa Romeo i Hyundai) o en l’Extreme E (la competició de totcamins elèctrics en què Cupra ha obtingut un podi i el vehicle s’ha mostrat competitiu al llarg de l’any).

L’èxit del Formentor

Cupra va vendre més de 58.000 cotxes a tot el món durant els primers nou mesos de l’any, i les previsions de la companyia catalana per acabar aquest 2021 se situen al voltant de les 80.000 unitats venudes, molt per sobre dels objectius fixats a inicis d’any. I tot això Cupra ho ha fet en un context de crisi social i econòmica derivada de la pandèmia i amb l'afegit de la crisi dels microxips al seu apogeu, cosa que ha limitat la demanda i la capacitat productiva de la marca. 

El responsable del gran èxit comercial de Cupra ha sigut el Formentor, un SUV cupè o CUV, com en diuen a Cupra, que es fabrica a Martorell aprofitant la plataforma i mecànica del León. Ofereix mecàniques dièsel, gasolina i híbrides endollables, però també sistemes de tracció davantera o integral i una forquilla de potències que va dels 150 CV de les versions d’accés fins als 390 (sí, heu llegit bé) de les versions prestacionals VZ5, que reben per primer cop un motor de cinc cilindres reservat fins ara per als models més esportius d’Audi.

El Formentor és un model que capitalitza entre el 70% i el 75% de les vendes de Cupra, i curiosament les versions més sol·licitades no són les d’accés al model, sinó les versions híbrides endollables o PHEV de 204 o 245 CV, amb un preu que es mou entre els 38.500 i els 44.000 euros i que deixa un bon marge comercial i retorn sobre les inversions que beneficien la nova marca aspiracional del Baix Llobregat.

Cupra Racing, història d’un èxit

La divisió esportiva de Cupra, per la seva banda, és l’hereva directa de l’antiga divisió esportiva Seat Sport, i compta amb un gran equip tècnic i humà capitanejat per Xavier Serra, director tècnic de Cupra Racing, i amb pilots de gran talent com el català Jordi Gené, el suec Mattias Ekström, l’alemanya Jutta Kleinschmitt o el jove talent basc Mikel Azcona.

En la primera temporada del Pure ETCR, el campionat de turismes elèctrics més important del món, l’equip de Cupra ha aconseguit el campionat de constructors i el de pilots gràcies a la victòria de Mattias Ekström, però també ha col·locat fins a tres pilots (Ekström, Azcona i Gené) entre els quatre primers classificats, fet que demostra la superioritat del Cupra e-Racer i la bona feina de l’equip català. A aquest èxit històric cal sumar-hi un podi en la temporada inaugural del nou Extreme E, el campionat de totcamins elèctrics.

De cara al futur, Cupra ja ha anunciat que seguirà competint al campionat de totcamins Extreme E, amb un aprenentatge ja consolidat i més opcions de victòria, i molt possiblement defensarà la seva hegemonia a la segona temporada del Pure ETCR, ara ja sota el paraigua de la FIA.

Aquest posicionament de Cupra Racing com un dels pioners de la competició elèctrica, i com una marca campiona del món de turismes, és un excel·lent reclam comercial i banc de proves per als nous models prestacionals de Cupra, que poden lluir amb orgull els èxits internacionals de la seva divisió esportiva com un segell de qualitat i savoir faire dins de la marca. A més, Cupra Racing ha aconseguit tocar el cel amb vehicles elèctrics de zero emissions i fabricants amb materials d'origen vegà i reciclats, cosa que emfatitza l'aposta per la sostenibilitat i la reducció de la petjada ambiental de la marca catalana.

Un futur que il·lusiona

Si el 2021 ha sigut un gran any per a Cupra, els del Baix Llobregat confien en seguir aquesta espiral de creixement de cara als pròxims anys. De fet, Cupra ja comercialitza el Born, el seu primer cotxe totalment elèctric i amb un enfocament aspiracional i esportiu, i ja ha presentat el prototip Cupra Urban Rebel, el primer elèctric que es fabricarà a Martorell i que ha de ser el substitut de l’actual Seat Ibiza. Aquest elèctric urbà costarà uns 25.000 euros i es comercialitzarà sota la marca Cupra a partir del2025, però, segons hem pogut esbrinar, la divisió de competició Cupra Racing també està treballant en una versió esportiva del Cupra Urban Rebel amb dos motors elèctrics –un sobre cada eix– i una potència total superior als 300 CV de potència.

En un futur una mica més pròxim, Cupra comptarà també amb un SUV o totcamí espectacular com és el Tavascan, un vehicle que serà una realitat de cara al 2023 o el 2024. Aquest totcamí elèctric aprofitarà la plataforma modular elèctrica MEB del grup Volkswagen (la que ja fa servir el Born, per exemple) per oferir versions d’accés d’uns 150 kW de potència (l’equivalent a 204 CV), però també versions amb dos motors elèctrics i tracció integral que oferiran potències de 225 kW (l’equivalent a 302 CV de potència). A més, el Tavascan tindrà unes bateries de liti de 77 kWh de capacitat que li permetran homologar més de 400 quilòmetres d’autonomia. De fet, el Tavascan repetirà la fórmula d’èxit del Formentor: un totcamí aspiracional i amb un toc esportiu que aprofita la base modular d’un vehicle existent (el León en el cas del Formentor o el Born en el cas del Tavascan) per minimitzar el cost de desenvolupament i investigació d’un model nou, i obtenir-ne a canvi un retorn econòmic i uns beneficis molt més grans que els models de producció generalistes que es podrien fabricar sota la marca Seat, per exemple. 

I és que el desllorigador de l'èxit de Cupra aquest 2021 i de cara al futur és que el gran públic sí que està disposat a pagar més per tenir un vehicle d’aquesta marca, mentre que possiblement no pagaria aquest sobrepreu pel mateix cotxe si es fabrica sota la marca Seat. Ras i curt, és sorprenent veure com la marca catalana s’ha fet un forat entre els potencials compradors del segment aspiracional, que ara consideren la compra d’un Formentor en comptes de la d’un Audi Q2 o BMW X2, per exemple; una fita impensable per a un model generalista sota la marca Seat. 

I l’altre element que cal destacar és que els Cupra han triomfat a tot el Vell Continent, no només al mercat espanyol, fins ara tradicional feu de Seat. Si als Seat els costava força ser competitius més enllà dels Pirineus, els nous Cupra es venen molt bé a mercats consolidats i molt exigents com ara Alemanya o Suïssa, on fins i tot s’han generat llistes d’espera per entregar els Formentor degut a la forta demanda del vehicle en aquests mercats. Cupra també està venent molt bé els Formentor en mercats tradicionals com ara Regne Unit o Itàlia, però ha obert nous mercats fins ara impensables com Finlàndia, Àustria o Suècia, on el Formentor s’ha convertit en la revelació de l’any. Cupra vol consolidar aquest creixement espectacular amb l’obertura d’espais propis anomenats Cupra Garage, com la gran seu social de la companyia a Martorell, o els espais que la marca ha obert a Milà, Ciutat de Mèxic i Munic, i les inauguracions que la marca té previstes aquest 2022 a Lisboa, Madrid, Rotterdam i Berlín, que acabaran de consolidar el pla d’expansió internacional dels del Baix Llobregat. 

Amb totes aquestes credencials, Cupra afronta un 2022 que promet ser encara millor que aquest històric 2021 que tot just ara tanca, sense cap objectiu de vendes en concret però amb una previsió que preveu doblar les 80.000 unitats venudes d’aquest 2021, a banda de nous sistemes de comercialització com ara el pagament per subscripció del nou Born, que permetrà obrir nous models de negoci basats en el proveïment de mobilitat de la marca. En l'àmbit industrial, un cop superat l’atzucac dels microxips i amb el PERTE o programa estratègic pel cotxe elèctric subscrit entre el govern espanyol i la Unió Europea, Cupra preveu un augment de la producció a Martorell i l’adequació dels espais per poder fabricar-hi en un futur no gaire llunyà tots els models elèctrics urbans del grup Volkswagen.