Així és el darrer Bugatti Chiron de la història, el superesportiu dels 1.600 CV i 490 km/h

En el món de l'automòbil hi ha molts tipus de segments i models. Des de vehicles utilitaris o compactes fins a models tot terreny, de luxe, comercials, camions i un llarg etcètera. I dins d'aquestes categories trobem la dels vehicles esportius, entre els quals podem diferenciar entre els cotxes normals en versió esportiva, els esportius com a tal i els superesportius. Però en cap d'aquests segments podríem encabir al Bugatti Chiron, que va uns quants passos més enllà i es presenta com un hiperesportiu amb un nivell de luxe, refinament, exclusivitat i prestacions mai vist.

La història del Bugatti Chiron va començar oficialment a principis de l'any 2016, quan la marca francesa el va presentar al Saló de Ginebra. En aquell moment el model d'exposició estava pintat amb els colors atlantic blue fosc i french racing blue més clar, i des d'aleshores d'aquest gairebé inaccessible model se n'han fabricat 500 unitats (bé, tècnicament 501 si comptem la del model únic Chiron Profilée), totes elles amb un nivell de personalització màxim per tractar d'evitar que n'existeixin dos d'iguals.

Doncs bé, Bugatti acaba d'anunciar que ha fabricat la darrera unitat de la producció limitada del model, anomenada L'Ultime. Es tracta, a més, d'una unitat basada en la versió Super Sport, de la qual només se n'han fabricat 30 i que va ser l'encarregada l'any 2019 de registrar un rècord de velocitat de 490 km/h.

Un aspecte que ret homenatge al primer model

Estèticament, el darrer Bugatti Chiron a sortir de la fàbrica de Molsheim és una obra d'art sobre rodes que serveix per homenatjar la història del model. En aquest cas els colors atlantic blue i french racing blue estan disposats al revés que en la primera unitat, i en elements com les llandes, la tapa del motor i la part baixa de la carrosseria i l'aleró es poden veure inscripcions que el delaten com el Chiron número 500.

Una menció especial es mereixen els noms que hi ha escrits a les portes, com ara Ginebra, Pebble Beach, Mònaco, Paul-Ricard, París, Molsheim, Château Saint-Jean (la seu de Bugatti a Alsàcia) i Ehra-Lessien (el circuit on es va batre el rècord de velocitat), entre molts altres, assenyalen tots els llocs on, per un motiu o un altre, el Chiron ha tingut certa importància històrica.

A l'interior l'ambient també està protagonitzat pel color blau, que tenyeix els seients, la consola central de fibra de carboni, el volant i els cinturons. A més, les costures dels seients estan acabades en els tres colors de la bandera francesa i, evidentment, les inscripcions i costures identificatives de la unitat 500 es troben repartides arreu de l'habitacle.

Un cotxe que podrà gaudir el seu propietari

Curiosament, Bugatti no ha volgut reservar la darrera unitat del seu model per exposar-lo en un museu, sinó que l'ha venut a un afortunat client que, segons afirma la marca, va participar en el desenvolupament del cotxe. Això sí, no se sap quin preu n'ha pagat, però segur que és molt superior als 2,4 milions d'euros que demanava la marca l'any 2016 pel primer Chiron.

El que no canvia és el motor que podrà esprémer aquest client, que continua sent el W16 de 8.0 litres i quatre turbos dels altres Chiron, en el cas de la versió Super Sport amb 1.600 CV i 1.600 Nm de parell motor. I les prestacions? Complicades d'assimilar: accelera de 0 a 200 km/h en 5,8 segons i de 0 a 300 km/h en 12,1 segons. Sí, quan alguns cotxes amb prou feines han arribat als 100 km/h el Chiron ja va pels 300. I aquestes prestacions encara seran superiors en el substitut d'aquest motor, un V16 híbrid de 1.800 CV.